Entrades

LIRIOS BLANCOS

Imatge
Me despierto. Escucho el despertador, las siete. Introduzco un pie en la zapatilla roja luego el otro, me situo en el espacio. Tengo la impresión de haber aterrizado en un mundo abnegado de negras contrariedades y me desenchufo. Siento un cierto alivio bajo la ducha, los contratiempos se deslizan por el desagüe y el aroma del jabón me inunda de buenos presagios. Me visto de azul claro porque sé que es el color que le gusta; hoy que los colores han adoptado cierta simbología, hay que tener cuidado con la elección. Me preparo un café y mientras espero que se caliente huelo el perfume de los lirios blancos que dormitan en el jarrón; les renuevo el agua y los incito a despertarse. Cojo la taza caliente de café y me siento delante del ordenador. Desde la ventana de la habitación contemplo el parque, no todos tienen la suerte de tener delante de los ojos tanta belleza verde; se cuela un viento cálido que debe venir de lejos. Escribo entre líneas. Las incomprensiones y las injusticias siempr…

MEFISTOFIL A BADALONA

Imatge
En la platja de Badalona s’ha plantat, un any més, el dimoni, però aquesta vegada ve amb un llaç groc i vestit de presoner; es tracta d’una figura de fusta dissenyada amb els elements simbòlics del procés independentista; un dimoni que inicia les Festes de Maig amb polèmica i revonvori fent de la ciutat un espai de crispació, amb col·lectius contraposats.
No vinc a escriure aquest article creient que les reixes de la presó s’obriran i el dimoni polèmic restarà lliure de la seva identitat independentista, i canviarà la seva fisonomia, per una altra, menys violenta i més pacifica (cultural, musical o esportiva); vinc per a què la meva opinió se sumi també a la d’aquells ciutadans que creuen que aquesta tradicional celebració que hauria de representar a tots els/les ciutadans de Badalona, només representa a una part, la d’aquells, que volen una Catalunya Independent.
En l’obra de Johann Wolfgang von Goethe, Mefistòfil, el dimoni, se li apareix al Doctor Faust, un vell científic, cansat de …

FEBRER SOCIALISTA

Imatge
El passat dia de Sant Valent, els aparadors de les botigues, penjaven cors vermells. Camí del treball, mentre en el reproductor mp3 sonava la cançó perfect d’Ed Sheeran, vaig fixar-me que també les roses havien guanyant un cert protagonisme en aquesta diada.
Mentre caminava vaig recordar que Freud partia de la idea de què el grup i el líder estan units no per la efervescència col·lectiva ni per l’admiració contagiosa, sinó per l’amor, on crear és l’expressió més alta d’aquest sentiment. L’amor neix d’un treball en comú; el treball de transformar-se en humà. Per altra banda, el filòsof Bertrand Rusell manifestava la idea de què la veritable felicitat només s’aconsegueix sortint d’un mateix, abandonant l’ego i solidaritzant-se amb els demés; tenint interessos amples i relacions basades en l’amor i l’amistat. Només quan un surt de si mateix és comença a entendre que és possible la realització de l’amor cap les altres.
Això em va fer pensar que seria significatiu apostar per un socialisme…

BADALONA FA FUM

Imatge
Ara, mentre escric, la pluja cau a doll per les voreres i les teulades. A Badalona plou. Badalona és una ciutat plural constituïda per barris amb personalitats diferents. La transformació de Badalona va estar possible gràcies a la democràcia i al desenvolupament econòmic, i també per l’avanç realitzat pels governs progressistes. El Partit Socialista a Badalona va fer una aposta clara per l’impuls del moviment veïnal, la participació ciutadana (consells d’entitats, districtes), la cultura (museu, biblioteques), l’educació (col·legis, escoles bressol), la sanitat (Hospital Municipal, Can Ruti, Institut Guzman), l’ocupació, la promoció econòmica, el comerç, l’urbanisme, l’esport, etc.
Al llarg d’aquests anys de democràcia es van construir vivendes, es van cobrir dèficits i es van dissenyar places, jardins i zones verdes. Els/les socialistes de Badalona sempre hem cregut que viure en una ciutat bella és un avantatge perquè dona tranquil·litat i felicitat als seus habitants; els/les ciuta…

GENER SOCIALISTA

Imatge
Els/les socialistes de Badalona vam terminar l’any amb la pèrdua d’un dels companys històrics de l’agrupació de Badalona, el company Marcos Gallego. Un home que al llarg de la seva vida va estar fidel a la militància del Partit Socialista. La seva militància no va lluir en cap aparador però gràcies a moltes d’aquestes militàncies silencioses, és com s’ha anat estenent la sement socialista a la ciutat; per això crec que és important el record i el reconeixement d’aquests militants anònims, que amb el seu treball han anat alimentant l’ideari socialista. Deia el company socialista Pablo Iglesias: que un és socialista per difondre les idees socialistes i portar-les a tot arreu, per fer que penetrin en els cervells de les persones que no les professen. I això és el que va fer al llarg de la seva trajectòria política el nostre company Marcos Gallego.
Avui que la societat està més abocada que mai a la divisió, a la individualització, a la privatització. Cal creure en el socialisme, en caminar…

CATALUNYA EN POSITIU

Imatge
Abans d’arribar a casa m’he apropat a veure la nova cafeteria que han obert al barri. Miro l’interior, i em sembla acollidor. Entro. Em crida l’atenció un arbre dels desitjos, plantat en un racó del local, decorat amb petites llums de colors que romanen apagades. Mentre espero que em portin un cafè amb llet, la conversa efusiva de dos homes, que estan asseguts darrera meu, em crida l’atenció. Parlen del procés independentista, i mentre, un d’ells manté que Puigdemont va fugir i no tornarà de Bèlgica, l’altre sosté que tornarà i serà investit President.  
Percebo que el procés independentista encara continua generant tensions, i penso que seria bo que els/les ciutadans/es comencessin aprendre consciencia de la importància que tindria que Catalunya tornés a ser un espai de trobada i no de confrontació. La conversa dels homes em porta a reflexionar sobre un nou procés que impulsi una Catalunya unida i empàtica, que fomenti l’economia i l’ocupació, la sanitat i l’ensenyament; un procés on …

EL AÑO NUEVO 2018

Imatge
Llega el año nuevo. Llegan noches batidas por el viento que atraviesa Badalona y pasa por encima del puente del petróleo, y agita el mar. Espero que pase el temporal, me acerco a la ventana y miro el cielo en busca de azul. Lanzaré el bumerán de los deseos cerrando el ojo derecho y abriendo el ojo izquierdo. Recorro con el dedo la Vía Láctea, en latín la llamaban camino de leche. Y en esa banda de luz me encuentro con usted, estamos a la misma altura, flotamos en el mismo cielo, como las boyas.
Llega el año nuevo. Me dice que cada persona tiene un ángel, que no deje de mirar el cielo. Le digo que me gustaría volar hasta el cielo pero que no tengo alas. Me dice que si las tengo, que viven en mi interior. Me siento feliz tan sólo al escuchar su voz, un saco de palabras guardadas en la alacena de mi alma: son alas, son alas, me lo dice bajando la voz para que nadie nos pueda escuchar. Y su aroma revolotea por mi corazón, mientras el viento golpea el cristal de la ventana.
Se acerca el …