PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

23 de gener 2006

LA CARTA PERDUDA

Obro la caixa de les paraules amb cura. Les miro, totes estan quietes, vull agafar les més tendres per escriure’t una carta, i creure amb ingenuïtat que tu la llegiràs.
En el camí de la vida ens anem trobant amb persones, algunes d'elles passen per la nostra vida durant un curt període de temps, les seves traces són superficials i s'evaporen amb facilitat; d'altres persones no passen per la nostra vida sinó que ens acompanyen en ella, amb el seu caliu i amistat, amb el seu comportament, amb el seu somriure, amb les seves paraules i amb la seva màgia, són les persones que ens deixen empremtes en el cor i una estela de possibilitats.
Kafka deia: "tot allò que posseeix un valor vertader i constant sempre és un regal sorgit de l'interior"; això són aquestes paraules, regals per a tu, que sorgeixen del meu interior.

" Sóc home (dona): dur poc,
i és enorme la nit.
Però miro cap amunt:
les esteles escriuen.
Sense entendre comprenc:
també sóc escriptura
i en aquest mateix instant
algú em lletreja: (ja saps quin seria el nom lletrejat?).

(Octavio Paz)

NIT EN LA CIUTAT


Mentre escolto música sorgeixen de les ombres els seus obscurs ulls, i em deixo seduir. Miro per la finestra i apareixen les paraules de la nit. Nit en la ciutat, la lluna em proposa escriure paraules alades, paraules que alcin el vol i viatgen al teu encontre. Lluna somniadora, idealista, lladre de somnis estranys.

- Vols una paraula?, et pregunto mirant-te als teus ulls. Tu m'inspires. Obres els llavis amb expressió de felicitat. – Hi haurà paraules al mar?, et pregunto. A on aniran, qui les escriurà?. - Ens guia algú o estem sols?, et torno a preguntar. Tens els ulls migs tancats. Restes callat, en silenci. Només la teva racionalitat et deu murmurar. L'obscuritat de la nit dilata les preguntes, les torna inaccessibles. Només torno a respirar quan apareix el tènue resplendor de l'alba, quan el somni de nit s'ha esvaït.

Nit en la gran ciutat, llum quimèrica de pensaments estimats.

Mentre escric aquestes paraules, una ràfega de vent tanca la finestra. Colpeja fort tancant un munt de pensaments alats. El vent segresta del full les paraules de la nit, les paraules dels silencis, les paraules dels teus ulls. Nit en la ciutat.

LA ROSA DELS VENTS

Un vent tebi va bufar el seu cap remouen idees i pensaments, i aquella casualitat sense mirada el va portar a navegar amb rumb desconegut.
Donava un passeig, era un diumenge al matí. Es va aturar a veure la mar, l'espectacle era encisador. El dia es mostrava amb alegria. Es podien sentir les forces i els processos incommensurables del cosmos, harmònic i silenciós. Harmonia! Era allò que li proporcionava la mar, una cadència amable, afectuosa, la tensió perfecta d'una corda de guitarra, potser la música idònia de dos planetes coneguts. En aquells moments no va albergar cap dubte sobre la unitat de l'ésser humà amb la naturalesa, i un vent moderat li va acaronar els cabells. Qui ha dit que la màgia no existeix!, i va continuar costejant:

Badalona, una ciutat de forta tradició pesquera, herència de l'imperi romà, li va mostrar un nou paisatge natural i urbà: EL PORT. Badalona navega amb olor de marina i somnia amb pirates de mar. Un mar que acull prudentment els seus primers vaixells amb la innocència de les seves primeres petjades, i llança una mirada al passat recordant que a Badalona a l'any 1858 es va construir el veler Maria Assumpta, un símbol de l'esperit emprenedor de la ciutat que va exhibir el nostre escut per tot el món fins que es va enfonsar a l'any 1995.

Els ciutadans passegen tranquil·lament, el port i tota la zona de l'entorn s'aixequen imponents en un nou nucli de centralitat urbana a la ciutat. La gent es mostra fascinada tant per l'obra com pels serveis que la instal·lació donarà a Badalona. Aquest port que va creixent a poc a poc però amb força i seguretat no passa indiferent a la mirada de ningú. Un brillant que lluu i lluirà donant vida a una de les artèries del cor badaloní. Una joia que transcendirà als seus habitants actuals essent una herència enriquidora per a les properes generacions.

Un proverbi japonès diu: “és millor viatjar amb esperança que arribar a port” en aquest cas arribar a veure aquest projecte de progrés finalitzat, no només es tracta d'una esperança, sinó d'un somni de molts badalonins i badalonines. La manifestació majestuosa d'aquesta obra portuària davant la mirada dels visitants em va desvetllar que Badalona és blava, i els vents càlids que la perfumen sempre em portaran el seu aroma.

PD: Vine a aquesta ciutat!, a aquest mar!, a aquest port! olora la fragància de la rosa dels vents, i sentiràs que altra ciutat millor que aquesta no trobaràs.
 
contador de visitas
contador de visitas