PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

06 de febrer 2006

VEUS DEL PRESENT, VEUS DEL PASSAT









"... està en joc el futur dels catalans. Qui utilitza els sentiments per enfrontar territoris no té ni idees ni futur; és el que li passa a la dreta. Hem de demanar al conjunt de forces polítiques de Catalunya una mirada llarga doncs no estem redimint cap procés electoral. Estem fent una tasca pel poble de Catalunya en aquest segle que acaba de començar, i hem de donar-li més possibilitats a Catalunya. El problema de la dreta és que mai han cregut que tots els pobles poden créixer a la vegada".

Paraules de José Luis Rodríguez Zapatero, al Consell Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya, ahir diumenge dia 5 de febrer. El secretari del PSOE va finalitzar la seva intervenció recordant al company Ernest Lluch, donat que la primera vegada que va estar a la sala que porta el seu nom, va ser quan el brutal atemptat del nostre company. El record del nostre company es va fer present a la sala, i les seves paraules volem ser recordades:

" El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitats possibles a les persones que viuen en societat. Per assolir-ho no n'hi ha prou amb polítiques públiques, sinó que també cal que la moral i l'ètica de les persones canviï paral·lelament. Hem de canviar les coses però hem de canviar les persones. Penso que hem de fer nostres els valors del cristianisme primitiu i del cristianisme humanista. Hem d'incorporar els valors de la companyonia dels treballadors a la feina i a la seva organització autònoma. L'ètica del treball i de la feina ben feta ens ha de vertebrar. Col·lectivament hem de maldar per a que els flagells i causes de desigualtat desapareguin: la por a la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos, el no poder estudiar si es tenen condicions i ganes. Volem també que la formació de les persones ens permetin de fruir del lleure d'una manera creativa i enriquidora. Hem de fer això estenent la nostra mirada prop de nosaltres però mirant a tot el planeta que volem conservar i on la immensa majoria visqui en condicions i en una llibertat que és un fi en sí mateixa.

Ernest Lluch i Martín

Dos de gener de 1999 "

Dues veus: una present, una altra absent, coincideixen en la importància d'estendre la mirada més enllà de nosaltres mateixos, per a què ni la llei, ni la llengua, ni la religió, ni els territoris siguin motiu de lluites entres els éssers humans.

TU BOCA











Espero i miro, sense voler miro o espero a què tu arribis. Estic convençuda que tu estàs. Estàs?, Vindràs?, Llegeix?. Bogeria de gramatitzar-me en tu, d'escriure i inventar amb les meves mans i els meus dits sobre tu, sobre la teva pell i els teus misteriosos llavis. Penso, i un sabor a menta en porta als voltants dels teus llavis i a llepar-los tendrament; tastar suaument la teva boca entreoberta, introduir el meu dit i sentir com el mossegues lleugerament. Escric les lletres del teu nom a la meva memòria entelada per la teva imatge, les trossejo recreant-me en cada so, i una enfiladissa inspiració s'apodera de les meves mans per plasmar una orquestra de paraules que sonen a tu.

PD: TU M'INSPIRES !
 
contador de visitas
contador de visitas