PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

03 d’abril 2006

ENTRE EL CEL I EL CAMP

El cotxe va fent camí. Un sol triomfant es reflexa als cristalls. Entre el blau del cel i el verd del camps sento que em vaig allunyant-me de mica en mica de tu, d'aquest somni de mesos i dies i vaig entrant en una nova realitat que estic aixecant amb la força de les meves mans i de les meves esperances i tots els fets passats que comencen a voler sortint-se'm i que m'empenten, quasi sense adonar-me a la certesa, allà on he d'anar, allà on hauré d'assumir la responsabilitat d'haver-me donat compta, de saber que no tot és joc, aventura i atracció, i que hi ha quelcom més que ens captura, que està a l'aire, que ens persegueix i espera per a embolicar-nos en aquesta bellesa harmònica que volem compartir i apropar-la als altres però que, pel contrari, a vegades, ens allunya, ens fa sentir-nos subjectius, irreals, com si acabéssim d'arribar a l'esglaó més alt i estiguéssim oberts totalment als arbres, les fulles, al so, sentint vessar-se la vida al nostre interior, sentint que ens apropem a aquesta, l'última realitat, encara que tots creguem que mai arribarà a atrapar-nos.

Quedarà de tu
quelcom més que l'abraçada o el petó:
Aquest encís de paraules,
aquestes lletres,
escampades
entre el cel i el camp
d'una tirada endiablada.
 
contador de visitas
contador de visitas