Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2006

AQUESTA NIT TAMBÉ

Imatge
Com cada nit, avui també,
veure esteles al cel
que faran brillar el teu record;
quan la lluna pinti la finestra
i jo, al llit tapada, senti
com les teves mans
passegen pel meu cos,
i els teus dits
allisen els plecs de la meva pell,

Aquesta nit, també, pensaré en TU!

AMIC TEODOR

Imatge
Vaig sentir un petit soroll a la porta. Algú volia entrar a l'Agrupació del PSC de Badalona; havia passat la finestra que et permet veure qui ets. Em vaig aixecar de la cadira, i vaig deixar per uns instants la tasca de l'ordinador per anar-lo a obrir. Era el senyor Teodor. Amb pas lent i reposat va entrar al despatx. El pes dels anys no passa indiferent a ningú. El temps implacable va fent camí. Li vaig oferir que segués. L'amic Teodor venia a pagar la seva quota de militant. Em va explicar que li hauria agradat venir abans, a començament d'anys com és habitual en ell, però que una malaltia havia estat l'obstacle que li havia impossibilitat fer la gestió. Va seure a la cadira, i amb ell també va reposar per una estona la seva biografia. Em va pagar la quota, li vaig posar els segells a la cartolina de l'any 2006 - això ja no es fa, són pocs els companys que resten amb aquestes formes antigues de pagament, la majoria ja resten tan sols a la nostra memòria. No h…

ÀRIA SILENCIOSA

Imatge
"Hi ha passivitats que mouen a accions imaginatives": Amic del silenci, en el dia de Sant Jordi (diumenge), m'hagués agradat regalar-te el so de la simfonia n.9 "Del nou Món", moviment II llarg, d'Antonín Duorák.

El so que et vull fer arribar no ocupa un espai físic com les coses, és lliure de límits. La música existeix al seu propi univers, alliberada del món dels objectes, ofereix la imatge d'un subjecte transcendental eximit del món material, que es mou al seu propi desig.
El tema principal del darrer moviment de l'Heroica de Beethoven està format essencialment per silencis, però la melodia continua sense interrupcions a través dels propis silencis. La meva melodia naufraga, navega, i travessa mars per apropar-se, sense permís, al teu territori, a teva zona de repòs, de silenci:

"Regalar les orelles a través de la música, contemplar amb els ulls la bellesa d'un quadre, d'un paisatge; per a què serveixen els nostres sentits? A vegades si…

SENSE SOROLL

Imatge
EXERCICI DE MEMÒRIA:

Estimar-te en aquesta terra
que em va transformant
de flor tancada a flor oberta.

Estimar-te en aquest instant
que es fa present viu
i que m'acosta el record
dels teus llavis oberts.

Estimar-te en aquest silenci
que vas creant, amor,
de distancia i llunyedat.

Estimar-te amb entusiasme,
per despullar les pors
enganxades al vestit transparent
de la meva passió dislocada.

Estimar-te perquè vaig veure
un solemne raig de sol,
passejar pels nostres ulls.

Estimar-te amb tota
aquesta valentia,
sentint que aquesta emoció
és el goig ple,
a l'habitació tancada
de les meves artèries.


SENTIR EL TEU SILENCI:

Un missatge, una pregunta?

SILENCI, SILENCI.

El punt cau de l'interrogant
i la pregunta desapareix.
L'enigma es converteix
en afirmació.

SILENCI, SILENCI.

No hi ha soroll darrera seu,
prudentment un pensament a
donat pas a una
resposta callada.

I, malgrat sentir:
SILENCI, SILENCI.

No deixa de somriure,
sap a que a ell li agradaria.

.........................................................

AMOR AMB "S"

Imatge
AMOR AMB "S" :
amor....
Sagrat
Secret
Simfònic
Sobirà
Suau
Saborós
Sedós
Seductor
Serè
Solitari
Sorollòs
Sembrador
Sanador
Sant
Sensible
Supervivent
Sucós
Sensual
Senyorial
Sexual
Senzill
Simpàtic
Savi
Silenciós
Tot bell. Tot enigma.

L'Amor és un savi silenci sostingut suaument de senzilles emocions...

Tan bell. Tot enigma.

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI: PARAULES I ROSES

Imatge
"AMIRA

L'autocar estava ple de persones, ple de paquets i de somnis, impregnat d'ales i nostàlgies, d'ulls vidriosos i continguts; de futurs incerts. Cada cop el poble d'Amira restava més lluny però, més que el lloc on havia nascut, quedaven enrera les seves il·lusions.

"Mai més no tornaria a veure'l?"

Un germà del pare que feia vuit anys que havia marxat a una ciutat que li diuen Barcelona, amb l'ajuda d'altres familiars, havia aconseguit situar-se, més o menys bé econòmicament. Barcelona és una gran capital. Així ho explicava a les cartes que enviava omplint-li de somnis i castells el cap, fins que al final, el pare, va decidir que arriscarien la seva desgraciada vida per trobar una altra de millor.
Amira, des què va rebre la notícia, es va sentir contrariada. No volia marxar però sobretot no volia allunyar-se del Jalem, el seu amic més tendre. Va vessar llàgrimes de tristor com el mar dins d'un pou que no deixa anar la claror. Ella va inte…

14 ABRIL

Imatge
Tingueu la seguretat que la República sabrà vetllar pels interessos del Poble:
La Segona República Espanyola va ser el règim polític pel qual es va regir Espanya en el període que abasta des del 14 d'abril de 1931, data de proclamació de la mateixa i de la sortida del Rei Alfons XIII d'Espanya, i l'1 d'abril de 1939, data de la victòria definitiva de l'abandonament autoproclamat nacional, és a dir, el dels aixecats contra la República el dia 18 de juliol de 1936, anomenats així en oposició als lleials a ella, als que es coneixien com republicans
Manuel Azaña va ser la persona més important d'aquest període, un dels polítics i oradors més importants del segle XX en la política espanyola a demés d'un notable periodista i escriptor.
La Constitució de la II República va suposar un avanç notable en el reconeixement i defensa dels drets humans per l'ordenament jurídic espanyol i en l'organització democràtica de l'Estat: va dedicar quasi un terç del seu a…

EL TEMPS ENIGMÀTIC PASSATGER DEL NOSTRE ESDEVENIR

Imatge
Va pujar al cotxe, aquell dissabte Sant; els núvols semblaven lamines pintades de blanc. Eren núvols alegres, riallers, els dibuixos del cel mostraven traçats suaus, va pensar: - que bé treballen els àngels.
Feia un bon temps climàtic. Va aturar lentament el cotxe a prop del mar de la seva estimada ciutat: Badalona, i va pensar, en la lentitud d'ulls que recorren un rostre, en la lentitud de mans que acaronen cossos mig dormits, en la lentitud de pensaments que porten records evocadors d'il·lusions passades, i en el temps aturat de paraules silenciades. Silenci. Una petita onada s'apropa a la vora del mar, quelcom ha succeït, el remor del mar quan es retira trenca el silenci d'un record enyorat.
L'aire li feia sentir bé. Eren les set de la tarda, el cine no començava fins dos quart de nou, que faria? encara disposava de temps per caminar lentament per la sorra de la platja, i deixar-se visitar per pensaments perduts. Temps despullat que ve plàcidament a la seva troba…

ABRIL

Imatge
A BR IL

Abril em porta a tu,
llavors paladejo el record dels teus llavis,
de les teves mans, de la teva pell,
la mar a prop nostre,
el sol il·luminant-nos.
Tot deixant-me imprès a la meva pell
la sement del teu nom.

A vegades véns a la nit,
et veig a la finestra d'abril,
et veig als meus somnis,
mentre la teva veu llunyana em consola.

Són dies sense tu,
dies sense glòria.
Dies de llunes apagades,
de temps aturats.

Abril em porta a tu,
amb el llapis de totes les hores,
que em fa escriure paisatges de lletres estimades,
que es mouen amb l'esperança
del teu retorn secret.

Abril m'embriaga amb el perfum del teu nom.

EL MÓN ÉS GLOBAL

Imatge
La nostra realitat actual i les vivències quotidianes han quedat immerses en un dibuix de relacions en el que dominen les formes més diverses de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquests esdeveniments passen a un món plural i divers. Cultures i formes de vida distintes es combinen i conviuen en un context de desenvolupament tecnològic global amb clars matisos homogeneïtzadors. Les cultures minoritàries reforcen els seus trets més igualitaris i els potencien com una forma de preservar la integritat de la seva existència. Identitat i globalitat s'admeten o s'objecten, però al mateix temps, formen part d'una mateixa realitat en la que la singularitat i la diversitat es complementen i es conjuguen. En aquest escenari, ple d'incògnites i expectatives contradictòries, d'il·lusió i por, seria bo contribuir amb l'educació com el mitja que transmet els valors que permetran caminar envers la societat del coneixement i la convivència.
La tecnologia és n…

PLATÓ VISITA CORNELLÀ

Imatge
El dissabte a la nit mentre la pizza es refredava, (moment rodó), omplia una copa de vi negre, i el Barcelona ficava el seu primer gol al Madrid, una sement (ficada per un daimon desconegut i juganer) va començar a germinar al seu cap. Va pensar:- perquè no provar a fer una versió internàutica del Mite de la Caverna de Plató? i la sement va començar a créixer dins la seva caverna.

"Imagineu-vos a una persona que habita en una cambra tancada, que està asseguda de cara a la pantalla d'un ordinador, lligada de peus i mans, de forma que només pot mirar envers el cristall de la pantalla. Davant d'ella, la pantalla i per darrera d'ella uns éssers que s'assemblen a les persones. Darrera d'aquestes figures, crema una foguera imaginativa, i es dibuixen ombres de lletres contra el cristall de la pantalla. Per tant, allò únic que pot veure aquesta habitant de l'habitació clausurada, és aquest teatre d'ombres de lletres.
Ha estat seguda en la mateixa posició des de …

LA FÀBRICA DELS SOMNIS

Imatge
Tinc una fàbrica de somnis.
Treballen: poetesses, escriptores, pintores, ... tota mena d'artistes.
Cotitzo: en fantasies i imaginacions.
Produeixo: alegries.
Exporto: esperança.
Importo: somriures.
Reservo: llàgrimes.
Amago: el dolor en el magatzem.
Inverteixo: en l'amistat.
La competició està en vaga.
M'assessoren músics solidaris.
Em finança, la infantesa.
No ven res,
compro núvols, estrelles i llunes
... i quan em desperto
una acció de valor positiu, ha pujat a la bossa de la meva fàbrica.


ENTRE EL CEL I EL CAMP

Imatge
El cotxe va fent camí. Un sol triomfant es reflexa als cristalls. Entre el blau del cel i el verd del camps sento que em vaig allunyant-me de mica en mica de tu, d'aquest somni de mesos i dies i vaig entrant en una nova realitat que estic aixecant amb la força de les meves mans i de les meves esperances i tots els fets passats que comencen a voler sortint-se'm i que m'empenten, quasi sense adonar-me a la certesa, allà on he d'anar, allà on hauré d'assumir la responsabilitat d'haver-me donat compta, de saber que no tot és joc, aventura i atracció, i que hi ha quelcom més que ens captura, que està a l'aire, que ens persegueix i espera per a embolicar-nos en aquesta bellesa harmònica que volem compartir i apropar-la als altres però que, pel contrari, a vegades, ens allunya, ens fa sentir-nos subjectius, irreals, com si acabéssim d'arribar a l'esglaó més alt i estiguéssim oberts totalment als arbres, les fulles, al so, sentint vessar-se la vida al nostr…