PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

09 de maig 2006

EL PONT

Mitjançant el llenguatge, els éssers humans expressem les nostres distintes creences, valors i experiències. La poesia és un pont entre les persones, que ens ajuda a entendre i a comprendre millor a altres i a nosaltres mateixos. La poesia expressa les nostres pors, esperances, anhels, pressentiments i sentiments, essent capaç de transmetre veritats que capten l'essència de la nostra humanitat, de la nostra bellesa.

Léopol Sédar Senghor va escriure: " Basta con nombrar algo para que bajo el signo empiece a surgir el significado"

Estaven allà,
arronsades
les paraules d'un llibre misteriós
que encara no sé com es diu
i que llegeixo en les tardes caloroses d'estiu,
aquestes tardes boniques, ardoroses
en què el teu record
és una vena que batega dins el meu cor,
com aquestes paraules que s'agiten a l'interior del llibre,
i volen sobre els ulls de la imaginació
enredant-se, de mica en mica, amb altres històries,
o en un capítol estimat
o en un capítol en blanc,
enredant-se amb la línia subratllada del tu nom.

Cridaré la meva fúria
als quatre vents,
el primer vent la portarà
més enllà del mar;
el segon vent l'endurà
a prop de la lluna;
el tercer vent la segrestarà
als confins de l'univers,
i el quart vent la deixarà
a la porta del teu cor.

Un darrera l'altre, s'amunteguen els teus records.
Passen. Saluden. Canvien. Se succeeixen. S'inventen.
Sóc jo la que construeix amb esperança i fe sobre el teu no res.
La que es veu despullada d'il·lusions etèries.
La que es veu vestida d'interrogants sense resposta.
Les columnes d'aquest quimèric castell,
són fortes i fermes com la meva voluntat.
Fortalesa màgica la meva,
en la que un cavall guerrer traspassa portes aïllades.
Camps de llibertat, muntanyes blaves
són l'horitzó d'una batalla guanyada a la terra del no res.


L'enfiladissa
m'està enredant
el cor.

La meva boca s'ha convertit
en font d'aigua cristal·lina
i els meus ulls estan plens
de flors de mil colors.

Mentre penso
continua omplint-se de fulles verdes
el camp del meu pensament.
Les branques s'agafen al meu cos;
segueix creixent l'enfiladissa
i cada cop tinc menys moviment.

Els meus dits han quedat aturats,
i les paraules s'han espantat,
l'enfiladissa vol enredar-les
en el laberint dels pètals descuidats.
 
contador de visitas
contador de visitas