PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

30 de maig 2006

PENSAMENTS IL.LUSTRATS

Manifest en defensa d'una societat laica:

Davant l'ofensiva neoconfesional i neoconservadora reafirmem la necessitat de una societat laica.
En els darreres temps s'està produint una campanya mediatitzada sobre el govern actual per part de certs sectors conservadors catòlics recolzats per la jerarquia eclesiàstica, la fi del qual és deslegitimar les iniciatives legislatives progressistes que l'actual govern està promovent. Davant aquest conjunt de pressions, la plataforma ciutadana per una societat laica estima que és legítim l'exercici de la llibertat d'expressió que té l'església, però que malgrat això es converteix en actuació antidemocràtica quan es planteja com intent d'impedir el compliment de compromisos democràtics adquirits davant la ciutadania o de desligitimació de decisions que correspon a adoptar al Congrés dels Diputats en l'exercici de la seva sobirania.
La Plataforma Ciutadana per una societat laica considera que en la nostra societat avui existeix un creixent pluralisme moral i religiós que no és compatible amb l'intent de certs sectors catòlics de voler monopolitzar la vida moral dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país. Aquest pluralisme moral i religiós està en intima relació amb el pluralisme polític i els demés valors (llibertat, igualtat i justícia) proclamats en l'article 1 de la Constitució Espanyola de 1978. La laïcitat positiva de l'Estat, reconeguda en l'article 16.3, es presenta en aquest context com la garantia de la llibertat de consciència per a tots, de la igualtat de tots davant la llei, de la no discriminació per motius religiosos i de la neutralitat de l'Estat en allò referent a les creences religioses i morals dels seus ciutadans. La laïcitat no és la religió dels nos creients, ni una alternativa a cap creença religiosa; la laïcitat no és en mode algú la religió civil d'un Estat, ni el dogma intolerant d'aquells no tenen religió, sinó un pacte de convivència entre els ciutadans i ciutadanes que professen diferents creences o cap creença, i diferents opcions morals i també l'exigència política, jurídica i moral que deriva del principi de llibertat de consciència.

Per tot això, la plataforma ciutadana per una societat laica, manifesta el seu rebuig a qualsevol intent de pressió o condicionament antidemocràtic sobre aquells aspectes que corresponguin a l’autonomia de les institucions democràtiques i dóna suport a les següents propostes:

1.- Reafirmem el caràcter aconfessional i de laïcitat positiva que recull la nostra Constitució, tal com reflexa la sentència del Tribunal Constitucional 46/2001 de 15 de febrer; laïcitat que “veda qualsevol tipus de confusió entre fins religiosos i estatals” (STC.177/1996). La laïcitat del nostre Estat es recolza en els valors superiors de l’ordenament jurídic recollits a l’article 1 de la Constitució de 1978 i es postula com un pacte per a la convivència en una societat com l’espanyola cada vegada més plural en l’ordre moral i religiós. Per tot això, aquesta plataforma valora positivament les iniciatives legislatives que aquest govern està emprenent en temes com el divorci, la regulació de la convivència entre parelles homosexuals, la igualtat d’homes i dones, la llei integral contra la violència de gènere, la regulació de la immigració, la reforma del sistema educatiu, etc... i també es congratula de la cooperació que l’Estat manté amb totes les institucions religioses en ordre a impulsar polítiques socials que contribueixin a la configuració d’un món més just i solidari.

2.- Si l’Estat i la Constitució són aconfessionals i laics, també ho deuen ser les administracions públiques que ho integren, així com les institucions i serveis públics. En termes educatius, el reflex de la laïcitat de l’Estat deu ser l’existència d’una Escola pública laica basada en els valors recollits en la pròpia Constitució i particularment deu complir el mandat que estableix l’article 27.2 de la Constitució, conforme el qual “l’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat en el respecte als principis democràtics de convivència i els drets i llibertats fonamentals”. Ni la Constitució ni l’Estat estan buits de valors. Per ho tant, l’Escola pública laica deu proporcionar una formació humana capaç de superar les diferències derivades de l’origen social com les confessions religioses, ètnies, etc.

3.- Per tot això l’Escola Públic i laica deu ser dotada de la capacitat suficient per a la formació ètic - cívica dels ciutadans i ciutadanes, promovent en els distints nivells educatius el coneixement i la pràctica docent dels valors constitucionals de llibertat, justícia i tolerància. En conseqüència, recolzem la proposta d’introducció en l’etapa primària i de secundaria d’un àrea o matèria d’educació ètic – cívica amb caràcter comú i obligatori, donat que la laïcitat és un projecte il·lustrat que es basa en l’educació de la ciutadania en els valors comuns que tots compartim. Aquesta matèria, junt amb el projectes educatius de centre i el suport de tota la comunitat educativa, deu promoure entre l’alumnat de forma sistemàtica i seqüènciada els principis i valors democràtics i morals, tal com se senyala en l’article 27.2 de la Constitució.

4.- Sempre que es respecte i no es pertorbi el caràcter laic de l’escola pública, la formació religiosa i moral que demanen els pares deurà ser impartida en els centres d’ensenyament conforme als següents criteris: tracte igualitari per totes les confessions i creences; lliure elecció, entenent com tal també que ningú serà obligat a realitzar cap activitat alternativa; l’ensenyament de les religions confessionals no serà matèria avaluable; les classes de religió confessional seran impartides per professors designats i contractats segons l’estatut dels treballadors per la respectiva confessió. En els centres públics no deuran realitzar-se pràctiques de proselitisme confessional o de qualsevol altra creença. El principi de comunitat educativa que comporta l’escola pública és incompatible amb els intents de diferenciació confessional o cultural mitjançant l’ús de signes, símbols o vestits ostensibles que posin en qüestió la neutralitat que regeix el funcionament dels serveis públics.

5.- Propugnem l’establiment d’un Estat de Laïcitat que deuria regir l’actuació de les institucions i les seves autoritats i els serveis públics i els seus funcionaris, i avui, tornem a legalitzar encara més, la seva necessitat; Estatut de Laïcitat que no identifiquem amb un codi de laïcitat elaborat a través de Llei o text jurídic tancat i definitiu, sinó com un bloc de legalitat constituït per un conjunt coherent de normes, principis i acords, emmarcats sempre en les decisions jurisprudencials del Tribunal Constitucional, que permetran garantir a tots els ciutadans qualsevol que sigui la seva creença, la llibertat de consciència i creença, la neutralitat d’autoritats i funcionaris, la igualtat de tracte a totes les creences i la separació entre religió i política, entre esglésies i Estat, la qual cosa no exclou que amb totes es realitzin les activitats de cooperació que s’acordin.

6.- L’evolució experimentada per la societat espanyola, en termes d’una pluralitat moral i religiosa creixent, posa en evidència la necessitat de què aquests fenòmens socials tinguin l’adequat tractament a través de la legislació relativa a les creences i als acords que amb les diferents confessions puguin existir, evitant situacions de desigualtat o d’intromissió en aspectes que poguessin resultar inconstitucionals. Per tot això, la plataforma ciutadana per una societat laica es manifesta una vegada més favorable a la revisió dels acords subscrits entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu en l’any 1979, particularment en els aspectes relacionats amb l’ensenayment de la religió i l’autofinanciació de l’església.

AFECTE POÈTIC


Jo et deia que l'afecte
és l'aliment dels amics,
te'l deia després de la pluja
després de les coses compartides
dels temps de dures conteses i plors.

Ara mentre recordo les coses viscudes,
quan van viure i somriure
desvetllats i reposats,
sense cansar-nos mai
de posar nom a l'amistat,
fins que van deixar d'estar,
fins que van oblidar
com s'agafen les mans.

Deixo aquest espai virtual,
la conversació entre vells amics.
És hora de dormir
i deixar-se cobrir pel llençol
d'un somni nítid i clar.



 
contador de visitas
contador de visitas