PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

12 de juliol 2006

HEM DE CANVIAR!


En un excepcional marc, Einstein envoltat de formules matemàtiques li va donar la benvinguda, i li va adreçar a la sala de conferències. Va passar pel passadís neuronal, tot un seguit de fotografies realitzades per neurocientífics de tot el món li mostraven l'estructura del cervell. Va continuar fins arribar a lÀgora, el nom de la sala, on tindria lloc l'acte de la Societat del Coneixement a Catalunya i Espanya. Sense dubtes, va pensar, que l'espai elegit per a la celebració havia estat molt encertat.

La primera taula "La societat del coneixement diferents perspectives" va estar formada per quatre persones. El presentador moderador en Xavier Castella va plantejar: cap a on anem i on estem a nivell de telecomunicacions i de la societat del coneixement, i tres ponents dels quals va recollir algunes pinzellades:

Pere Navarro:
- Repàs de la societat industrial i postindustrial fins a arribar a la societat del coneixement.
- Ajuntaments agents actius i significatius dins dels canvis a la societat.

Carles Martí:
- La societat del coneixement és objecte de reflexió i de propostes.
- La realitat la construïm nosaltres, entendre per què passen les coses per què sinó ho saben difícilment ho podrem canviar (Marx).
- Interrelació: societat coneixement - globalització: tendeix a l'homogeneització però també per altra banda permet la diversitat. Llegit en termes interns és genera més diversitat.
- Trencaments de conceptes culturals.
- Atents a què no és generin noves desigualtats. La diversitat no es pot convertir en desigualtat.

Josep Zaragoza:
- Exemple: utilització de la llum. No sabem com funciona, no són electricistes però tothom la utilitza.
- Una societat es transforma quan la majoria de la gent utilitza quelcom sense plantejar-se com funciona.
- Presència de noves realitats.
- Som un Partit d'esquerres, volem eines que ens donin més qualitat de vida i ens permetran viure millor.
- La pàgina del PSC va ser la pàgina més visitada d'Espanya la nit del Referèndum.
- PSC: que la gent tingui més accés a participar.
- Les noves tecnologies canvien les relacions.
- La informació va molt de pressa.
- Canvi de mentalitat, noves maneres d'afrontar les coses. Encara es pensa amb els mètodes antics.
- Primer crear cartells en allò que sigui més modern i innovador, i després fer-lo a la manera clàssica (Clàssic: enviar cartes. Modern: enviar emails).
- Pensar de manera diferent i perdre les pors: decidir si enviar cartes o no.
- Afrontar nous reptes. Els canvis són arriscats. Les nostres pròpies inhibicions són la barrera que més ens consta de saltar.
- Trencar esquemes per transformar la societat.
- Ajuntaments que apliquin la informació immediata (donar informació dia després dels Plens, butlletins internàutics).
- Les noves tecnologies impliquen un canvi de comunicació i de participació, com ja va passar al seu dia amb l'aparició de la Radio i la TV.
- Si la informació és escassa la solució potser equivocada.
- Objectiu: "HEM DE CANVIAR".


La segona taula "Present i futur de la innovació tecnològica a Catalunya" va estar formada per quatre persones. El presentador moderador en Josep Martí va assenyalar: què tipus d'administració necessita l'empresa per ser innovadora, i tres ponents dels quals va recollir també algunes idees:

Joan Rangel:
- Problema que han d'afrontar els líders polítics: temps curt i eventualitat.
- Responsable polític: saber escoltar, per saber allò que està passant al voltant i rodejar-se de bons col·laboradors.
- Partit: canvi de cultura organitzativa.
- Necessitat de treball en xarxa.
- Missatge bidireccional: compartir fòrum de debat.
- Implicació del nou format del DNI electrònic.

Josep Lluís Mancho:
- Impacte de la tecnologia de la innovació en la vida. La innovació s'està accelerant.
- Record al passat: temps de la criptologia, segle V abans de Crist, batalla de Salamina, victòria de la democràcia contra una tirania; es va poder guanyar la batalla per què es va poder passar un missatge secret.
- Multiplicació dels coneixements en molt poc de temps. Acumulació de coneixements i major nombre de gent dedicada a investigar aquestes qüestions.
- Encara no ha arribat l'explosió d'aquestes tecnologies.
- Tecnologia amb caire social: hem de preocupar-nos de les persones, i s'han de dedicar més persones a aquests temes.
- Esforç important en l'educació: reforçar l'educació clàssica i la nova (Edelin).
- Major inversió de les empreses i de les administracions.
- Coneixement àmbit de les noves tecnologies: Coneixement acadèmic: universitat, centres d'investigacions, estudis reglats, i coneixement desordenat que està sorgint en el Softwarelliure a favor d'adquirir la base tecnològica suficient per adquirir coneixements.

Jordi Valls:
- Conceptes interrelacionats: immigració, internet, globalització.
- Creació de xarxa tecnològica.
- Innovació externa, buscar idees fora.
- Velocitat de canvis, necessitat d'aplicar aquests canvis als governs.
- Increment de la productivitat.
- Què és pitjor equivocar-se o no fer res?


La tercera taula "Espanya en convergència tecnològica amb Europa" va estar també per quatre companys. El presentador moderador n' Albert Blázquez, va considerar la importància que té que el nostre país aconsegueixi el seu lloc a Europa, i tres ponents dels quals va recollir algunes de les qüestions plantejades:

José Cepeda:
- Aposta per arribar a la Societat de la Imaginació, de la Creativitat.
- Societat Analògica ---- societat informació, quan hi hagi un ampli nombre de ciutadans connectats a internet, es tindrà que anar profunditzant més.
- Invertir en desenvolupament tecnològic és invertir en el futur tecnològic.
- L'economia és global, la informació és global i el nostre país té un sistema econòmic basat en la construcció i els serveis.
- Globalització de la solidaritat, de la igualtat. Important per a l'Estat parlar bé d'economia, d'ocupació, d'empreses, de mercat de treball i també parlar de la societat de la informació des del punt de vista social, fent arribar missatges que les noves tecnologies serveixen també per millorar el benestar de vida dels ciutadans.
- Passos a donar en la societat de la informació: serveis que es poden donar als ciutadans per a elevar el seu nivell de vida.
- Vertebrar un discurs més social i proper a la gent.

Antonio Cuevas:
- Espanya té el 25% dels pressupostos de generals de l'Estat dedicats a la investigació.
- En Espanya partíem d'un doble retràs:1.- en creixement de la productivitat. 2.- en el grau d'inserció de les TIC.
- Estimular el desenvolupament de les infrastructures.
- Emprendre accions per fomentar la demanda per part de les empreses.
Construcció d'un espai únic europeu de la informació.
- Objectius: 1.- Reduir l'incertesa reguladora. 2.- Augmentar la competència en el mercat de les telecomunicacions. 3.- Garantir un servei públic audiovisual neutral competitiu. 4.- La convergència amb la societat de la informació.
- Reduir la bretxa digital entre municipis.
- Estendre l'abast social
- Desenvolupar l'administració electrònica.
- Programa Ingeni 2010: 1) Aconseguir el 2% del PIB en inversió en I+D en 2010. 2) Arribar al 55% de la contribució privada en inversió en I+D en 2010. 3) Arribar al 0,9% de la contribució pública en inversió en I+D+i sobre el PIB en 2010. 4) Aconseguir una inserció mínima de 1300 doctors a l'any al sector privat a partir de 2010. 5) Incrementar les xifres de creació d'empreses tecnològiques sorgides de la investigació pública fins un mínim de 130 nous empreses a l'any en 2010. 6) Aconseguir la mitjana de la UE en el percentatge del PIB destinat a TIC (passant del 4,8% en 2004 al 7% en 2010).

- Programa Cenit: consorcis estratègics nacionals en investigació tècnica, contempla el finançament de grans projectes integrats d'investigació industrial de caràcter estratègic, gran dimensió i llarg abast científic – tecnològic orientats a una investigació planificada en àrees tecnològiques de futur i amb potencial projecció internacional.

- Programa Consolider: el seu objectiu primordial és incrementar la massa crítica i la excel·lència investigadora. Es basa en quatre pilars: 1.- projecte Consolider: augmentar la grandària mitjana dels grups d'investigació. 2.- Projectes CIBER per a impulsar la investigació d'excel·lència en Biomedicina i Ciències de la Salut. 3.- Programa primera: incentivació, incorporació i intensificació de l'activitat investigadora. 4.- Fondo estratègic d'infrastructures científiques i tecnològiques per a assegurar la disponibilitat i renovació dels equipaments i instal·lacions científics i tecnològics.

- Pla Avanz@: Amb l'objectiu de convergir amb la EU en Societat de la informació, el Pla serà un dels eixos primordials en les polítiques de productivitat del govern , ja que les actuacions en l'àmbit de les TIC reporten guanys immediats de productivitat en el sector serveis. S'estructura en quatre línies estratègiques: ciutadans, PYMEs, Administració Electrònica i Educació.

Pilar Conesa:
- Telecomunicacions: sector que avança molt ràpidament.
- Nou concepte de la vellesa i de saber mantenir-se actiu dins de la societat (sector creixent).
- L'ús d'Internet serà un element indispensable a les nostres vides.
- Canvis cada 5 anys, mobilitat.
- Es preveu que d'aquí al 2015 la bretxa digital no existí.
- Canvis en els hàbits de compra i de relació social.
- Europa lluny dels líders mundials.
- Estratègia de Lisboa: L'objectiu declarat als Caps de Govern en la cima de Lisboa va ser el de fer de la UE l'economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de fer créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millors ocupacions i amb major cohesió social. Allò que es coneix com l'estratègia requereix tota una sèrie de mesures en diversos fronts: el mercat interior, la societat de la informació, l'educació, les reformes econòmiques estructurals, una moneda estable i una combinació de polítiques macroeconòmiques favorable a l'augment i a un finançament públic sostenible.
- Element clau: EDUCACIÓ: apropament a les TICs.

Jose Luis Angoso:
- CISCO fabricant que fa possible el món d'Internet.
- Estimular (oferta/consum) l'ús dels serveis informàtics.
- Quins són els serveis que més estan empenyent l'ús de les Tics?
- Oci – Educació - Sanitat – Pymes – Seguretat - Mobilitat
- Impulsar e-europa 2010.
- El factor clau en la creació de demanda – oferta impulsada per la utilització de serveis públics i empresarials on-line.


Tot l'acte es va anar desenvolupant amb gran atenció per part dels assistents, a dos quart de vuit es feia la cloenda de l'acte amb la darrera taula "La societat del coneixement a Catalunya i Espanya", presentada per la companya na Maria Fernández que va ressaltar com les noves tecnologies estaven revolucionant el sistema tradicional d'informació. Seguidament va presentar als companys:

David Cierco:
- Impuls de la societat de la informació sense complexos.
- Avançar la modernització en totes les seves facetes.
- Importància del Programa Ingeni 2010.
- Que Espanya multipliqui el seu esforç en i+D.
1.- Fomentar les infrastructures TICs adequades.
2.- Generar confiança i seguretat en la xarxa.
3.- Construir una economia digital.
4.- Desenvolupar els serveis públics digitals.
5.- Incorporar a la ciutadania al món digital.
6.- Dotar-nos d'una normativa.
- Aconseguir que els ciutadans i les empreses se sentin segurs.
- Potenciar la participació de tots els ciutadans en la societat de la informació.
- Elaborar noves mesures normatives.
- Objectiu: estendre la banda ampla a tota la ciutadania.

Marc Murtra:
- Les TICs una eina de partit.
- Les TICs canvien les organitzacions però s'han de superar les inèrcies.
- Els sistemes d'informació sorgeixen per gestionar.
- Sorgeix la necessitat d'informació.
- Externalització de la xarxa.
- Comunicació element essencial.
- Aparició blogs, eina que permet contactar directament amb els ciutadans.

Per finalitzar l'acte va intervenir el Primer Secretari del PSC, JOSEP MONTILLA:
- Nova política eficaç del coneixement i que ens consolida en posicions molt competitives.
- Respostes globals: en aquí les administracions públiques han de jugar un paper important
- Millora de la productivitat per competir millor i millora de les nostres infrastructures.
- Reforçar el teixit empresarial de les petites empreses.
- Capacitat d'aprenentatge del propi sistema: parc d'investigació, recerques, Barcelona 22 @...
- Extensió banda ampla i cobertura telefonia mòbil.
- Desenvolupament del Programa Ingeni 2010: programa per assumir la mitjana europea.
- Inserció de la dona en la societat de la informació.
- La societat de la informació no pot ser excloent amb cap col·lectiu social.
- Objectiu amb molt ambició i diàleg permanent.
- Idear plans per a la millora de la societat.

Ella va marxar pletòrica del Museu de la Ciència, perquè actes com aquell feien que la força de gravetat de la seva ideologia socialista continués bategant al centre espacio/temporal del seu cor. Abans d'arribar a la porta de sortida es va acomiadar del Sr. Einstein, i aquest li va regalar les següents paraules:

" L'únic important és no deixar mai de preguntar. La curiositat té la seva pròpia raó de ser. Un no pot evitar sentir un respecte reverencial quan contempla els misteris de l'eternitat... Mai perdis una sagrada curiositat".

LA DONA DE BLAU (1)

En Xavier està al carrer. Es deixa portar per la gent, per la massa humana constant. No té pressa, ningú li obliga a mantenir el ritme, però el manté. És així. Ha estat així des de sempre.
Davant d'ell, a l'amplia vorera, la massa disminueix el pas. Quelcom impedeix la circulació. S'atura. El moviment, la cadència són amenaçats. A aquestes hores a ningú li agrada un canvi de recorregut, o de ritme, per quelcom que bloqueja, que intercepta.
En Xavier, de cop arriba a l'alçada d'això. Sorpresa: una dona. Així que la causant del desordre era ella, aquesta anònima dona?.
Xavier permet que l'avanci. Els caminants la deixen darrera, llançant una ullada impacient a la dona que els impedeix avançar amb fluïdesa i continuen, molt decidits, per tornar a la corrent, per recuperar el pas, l'impuls col·lectiu, com si s'hagués corregut la veu, com si tots tinguessin la mateixa finalitat.
En Xavier dubta. Afluixa el ritme. Dir que és una idea que se'l ocorre seria exagerar, sembla més bé un impuls. Un impuls sobtat que el fa emmotllar-se al ritme de la dona impertorbable que camina al seu costat, una cama darrera l'altra, molt conscienciosa, seguint el compàs dels passos, sospesant la pressió del peu damunt l'asfalt, amb un suau balanceig del cos, el cap una mica inclinat, com per escoltar el fregament seductor de la bufanda de llana blau marí damunt el jersei blau clar de cotó. El cabell daurat recollit en una cua alta, les mans protegides per guants de fil a joc amb una petita bossa de pell, tot minuciosament preparat per a què el passeig sigui elegant.
La dona de blau va tranquil·la, envoltada en un espècie de dignitat, indiferent a l'agitació que l'envolta. Es passeja, ostensiblement encara que sense cap agressivitat, mentre els demés corren.
En Xavier, poc a poc, es posa a to. Redueix els passos, busca el seu propi equilibri. Cadascú dels seus passos té ara altra sabor. La lentitud els dóna un gust nou.
1.-

Durant una bona estona, Xavier camina així, al ritme de l'estranya passejant. Assaboreix aquesta disminució de la velocitat, se l'apropia.
Però llavors, arriba a la cantonada del seu carrer i deu separar-se de l'enigmàtica dona. Fa una pausa, dubta de nou. La seva companya secreta, ha notat aquesta vacil·lació?. Sigui com sigui, la dona torna el cap per primera vegada.
La mirada, breu, quasi imperceptible, que dirigeix a en Xavier sembla un somriure; i el somriure, una aprovació. Aprovació de què?.
En Xavier li torna espontàniament el mateix somriure i també accedeix. A què?.
Després aspira una bufada d'aire i gira en la cantonada.
Ja està.
En Xavier avança conscientment, seguint el compàs dels passos, sospesant la pressió del peu sobre l'asfalt, amb un suau balanceig del cos, inclinant un poc el cap com per a ...
En Xavier es desperta tranquil·lament, bastant després que el rellotge doni les set conservant un llunyà record del seu so. Es permet el luxe de posar-se una segona tassa de cafè, quelcom que només fa els diumenges per submergir-se a allò que el mateix denomina les seves purificacions, una gimnàstica especial que consisteix en posar ordre en els seus pensaments, en netejar la seva consciència (bla-bla-bla).
Avui, evidentment, deu desempolsar en primer lloc la trobada amb l'anònima dama. Mereix una atenció especial en els quefers domèstics mentals.
Hauria de preocupar-se per saber com i per què ha canviat quelcom des de què ell va dir "sí" a una desconeguda de blau?.
Malgrat tot, és curiós que Xavier tingui tan poques ganes de fer comentaris sobre aquest sí, com si li fos suficient amb haver-lo experimentat, com si ja formarà part de les coses que no es discuteixen, d'una evidència.
2.-

No, en aquest moment qui li ocupa de veritat la ment és sobre tot la seva filla Iriana. És diumenge, dia en què surten a passejar en bicicleta per " La Ciutadella ", un parc que gaudeix d'una gran varietat d'espècies vegetals.
Iriana, que acaba d'acomplir vuit anys, té l'alegria i l'energia d'una nena amb una personalitat dinàmica i oberta. Els passeigs dels diumenges són una manera d'omplir els distanciaments i els buits que la seva feina molt sovint l'impedeix. Les virtuts de pare d'en Xavier són gratificants, perquè les pràctica més com un germà jove que com pare, més amb complicitat que amb reprimendes; donat que a la seva joventut era més usual que es donés un cert allunyament amb la figura paternal, ell sempre ha estat partidari de la necessitat d'apropament dels pares envers els fills. Xavier, més avantatjat que la seva filla en el món del ciclisme nota que els anys no passen de franc...
Aquest matí, pensa que podria millorar, sobrepassar la complicitat. Un sentiment nou li diu que potser estaria bé conversar amb la Iriana, anar una mica més lluny dels jocs, veure-la, en certa forma, des un altre punt de vista. Com pare? No, millor que això, anar més enllà. Aquest anar més enllà no té nom, almenys de moment, però està convençut de què és així com potser hagi de parlar amb la Iriana a partir d'ara.
Mentre dóna voltes a aquests pensaments infreqüents, Xavier, sense presa, busca una roba adequada a l'armari. A l'armari domina el negre i el vermell, colors que posen de relleu el paper secundari dels blaus, ocres i blancs d'algunes de les seves camises més serioses. La majoria del vestuari és formal, la roba d'un executiu assenyat en aparença.
En Xavier, perplex, fa l'inventari de tota aquesta exuberància de masculinitat. Avui, per sortir, li agradaria, quelcom més esportiu, menys sensat. Es llavors quan descobreix, sota una roba oblidada, uns pantalons texans amples i una samarreta blau marí amb lletres daurades. De quina època són aquelles robes, de tan bona tela per altra part?. No recorda, però li cauen bé, perfectament...
3.-

En Xavier, que no ha mirat el rellotge, surt al carrer bastant després de les deu del matí. El seu carrer ja no és el mateix: el gros del tropell ja està a la feina. L'espai pertany a les ames de casa, als nens petits i, sobre tot, a aquells que en una època anomenaven ancians i que avui designem mitjançant una previsió paleontològica i geològica a la vegada: la tercera edat.
Aquest matí, quasi no reconeix el carrer que recorre des de fa uns anys. Generalment, s'obre pas per la vorera amb unes gambades tan frenètiques que els transeünts cauen al seu voltant com estella de fusta trencada. Normalment, la vehemència del seu pas és tal que els escaparates desfilen com làmines d'un paisatge vist d'un tren a tota velocitat.
En Xavier pren el carrer, s'apodera d'ell, l'obliga a sotmetre's. Planta el seus peus sobre la calçada lliscadissa i es llança envers la urgència, ho apressat.
Sí, però va ser ahir. Avui és una altra cosa.
No va ser precisament al carrer on tot va començar?.
Avui, sí en Xavier veu als ancians, aquells que tenen tot el temps del món, és per què camina al seu pas, un pas quina cadència ha penetrat a la seva ànima, el pas d'una dona de blau.
La fisonomia del carrer té el ritme d'aquest nou caminar. Queda en evidència en la lentitud de l'apropiació, una lentitud que transforma tot, la forma de les cases, l'olor de les botigues, el clamor de les veus, la mirada de la gent...
Les seves penyores s'impregnen d'aquesta indolència.
És una llàstima que li estigui esperant el treball a l'oficina, perquè en Xavier de bona gana es quedaria vagant una estona més per aquest decorat familiar a cambra lenta.
Avui no ha volgut agafar el cotxe. Veu de lluny que arriba l'autobús. Hauria de córrer per agafar-lo?. Una part d'ell ja es prepara. Es conformarà amb fer-li una senyal imperceptible al conductor, un gest d'abandonament molt més que de trucada: no corre perquè té als ulls la fascinació de la indolència i en les oïdes l'embadaliment d'una estranya melodia.
4.-

L'oficina està en plena producció. És quasi migdia. S'atura la teclejada dels ordinadors. Les veus per telèfon queden en repòs. La sorpresa deixa petrificats a en Josep Lluís, l'Antoni, en Pep i en Miquel.
En Xavier es rellisca a peus calculats entre les taules repartint un somriure encisador a cadascú. Es treu la jaqueta i la penja amb cura al respatller de la cadira.
En Pep, el seu còmplice i amic es precipita.
- Que et passa, Xavier? - pregunta, més preocupat que curiós.
- Res¡ Què em va a passar¡ - respon Xavier, de manera angelical.
- No... estaràs malalt o quelcom així?.
- No, per res. Estic bé. Molt bé, inclús.
- En Xavier aixeca la vista i mira a en Pep que mossega el cigarret amb els llavis amb posat descompassat.
- Bé... ja saps on estic. Si em necessites...
- Sí... gràcies, Pep, però et put assegurar que...
En Xavier mira amb tendresa al seu amic, que s'allunya.
Hauria de dir-li que deixés de fumar tant.
Una bola de paper rosa cau sobre la seva taula. El missatge breu de Clara. El rep així tots els dies, amb un homenatge tendre i unes línies afalagadores.
En quan en Xavier se seu, sona el telèfon. És l'empresari d'un dels projectes del qui ell es fa càrrec. Està content. Comenta amb entusiasme un article aparegut a la premsa del matí i el felicita, com si hagués està ell l'autor, allò que en part és una mica cert - ell va dictar a un periodista les línies del projecte i alguns comentaris sofisticats -, malgrat tampoc tant, perquè a ell, personalment, el projecte no li acaba de convèncer, algunes idees no van ser acceptades. El número d'interessats augmenta? Bé. En Xavier també es mostra content. Fa balanç de la feina feta. En Xavier ha treballat bé. És un fet. Malgrat això, quan despenja, el seu entusiasme desapareix de cop. Una immensa sensació de fàstic el puja a la boca, una sensació d'ànsia.
5.-

Mentre desplega mecànicament el missatge de Clara, que segurament el mira amb la cueta de l'ull, en Xavier pensa en l'ofici que practica amb tanta passió, en el seu entusiasme per defendre, sense distinció, les bones i les dolentes causes, en el cel incansable empleat en atreure als seus clients, sempre seduint, a vegades adulant servilment.
"Agregat de publicitat", l'ambigüitat de l'expressió, de prompte, el descriu. Es considerava agregat, arrelat al càrrec, vinculat per llaços afectius, una autèntica vocació, però ara, es dóna compte de què està lligat, lligat com un gos, agregat de publicitat, però també ha estat per pròpia voluntat, es troba agafat, comprimit, i encara més: sota pressió, ficat en un remolí de vent, en una pressa continua, en la urgència de l'immediat que fa que el present sigui ja passat, que sempre arribi amb retràs.
És així com en Xavier resum, en mig dels telèfons que sonen, els papers que circulen, el treball de deu anys que ha aguantat fins ara, sense la menor rebel·lió, malgrat la tensió. Mentre ha desplegat el paper rosa, la immutable mostra de la constància femenina. Llegeix: si la poesia aspira a la perfecció, les meves paraules tan sol aspiren a desitjar-te que tinguis un bon matí".
En Xavier rellegeix la nota moltes vegades, no perquè l'interessin especialment les paraules de Clara, qui, per molt simpàtica que sigui ha deixat de sorprendre'l, sinó per una paraula, una paraula que llegeix per primer cop de veritat a la seva vida adreçada a ell: "poesia". En altres temps, per suposat, s'hagués rigut, segur, la paraula l'hagués caigut com una bufonada. Però ara, al contrari, la paladeja com si fos a omplir quelcom, com si definirà allò indefinible, ho inefable d'un desig en busca d'una formulació. Aquesta paraula li convé, li agrada. El sent bé, com quan rellisca per la neu.
Per casualitat no ha estat pensant des d'aquest matí en Iriana?. Aquest cop se'l deu a Miguel " el més enllà de la paraula"... com no ho havia vist?. És allò que tanca la paraula "poesia" aquella perfecció, ho més gran en tot, en amistat, en tendresa, en idealització, en... Xavier es torna fins a Miguel, l'home profeta.
6.-
 
contador de visitas
contador de visitas