PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

22 de setembre 2006

UN NOU MATÍ

És dimecres, després d'un llarg viatge, des del Marroc, per fi hem arribat a una nova vida. La mare m'agafa fort de la mà, (sento el seu calor), em parla des del seu silenci, des de les seves noves inquietuds. Miro la cara de la mama, les seves petjades biogràfiques; és una dona valenta i lluitadora que ha estat capaç d'afrontar dures experiències; sempre m'explica que no em deixi mai atrapar per la idea del futur, per què la vida té les seves sorpreses inesperades, i un mai sap si morirà en una setmana, el dia següent o dins d'una estona. M'agraden els moments en què la mare em parla dels seus pensaments profunds, que em fan enraonar.
Estic contenta, la ciutat blava, Badalona, és una ciutat amb platja; nosaltres mai hem vist el mar. El desert ha estat el nostre paisatge quotidià. La mare m'ha promès que anirem a passejar per la vora del mar i berenarem mirant l'infinit. El germà de la mare, l'oncle Jalem, li ha trobada una feina, tenir cura d'una senyora gran, a canvi disposarem d'una habitació, i la mare cobrarà un sou, no massa gran, però ens permetrà anar tirant i tenir un lloc on viure amb dignitat. Els fills de la senyora Pepeta no poden fer-se càrrec d'ella per les seves ocupacions personals i laborals. Ella va pensar que davant les seves dependències, ja no podia continuar vivint sola, així que ingressava en una residència o contractava algú per a què es fes càrrec de la seves malalties i incapacitats. El fills van veure amb bon ulls la decisió presa per la mare; l'ajudarien econòmicament a pagar el sou de la mare.
La mare ha conegut a la senyora Pepeta, diu que és una dona molt afable i xerraire, creu que la relació serà bona i que m'agradarà. El pis és petit però acollidor, té un balcó amb plantes i flors, i de lluny es veu el rellotge d'una església.
Abans que arribi la nit, penso, que és important conservar sempre una mica d'esperança i perdre la por a allò desconegut, si la mama no hagués estat agosarada per marxar de Sefrou, encara la sorra del desert estaria ofegant les nostres il·lusions.
Una casa nova, acull aquesta nit el meu somni, Badalona.
 
contador de visitas
contador de visitas