Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2006

UN RAIG DE SOL

Imatge
La poesia és un misteri inexpressable.
Un matí, la llum del sol al donar-nos en la cara fa brotar en la ment una espurna de poesia, desperta l'ànima i el transmet la seva bellesa. És el moment de dir allò indescriptible. És el moment del silenci. Mirar i escriure. És un instant idoni per allunyar-se del món, per agafar temps i veure'ns viure.
El sol és un poema. Un poema ardent als nostres cors.
I es van amar els dos
penjats damunt un raig
de sol.

I TU, QUE VOLS PER CATALUNYA?

Imatge
Vull, una societat d'homes i dones lliures.
Vull, primacia dels interessos del ciutadans.
Vull, un país que doni oportunitats a tothom.
Vull, un present i un futur de fets, d'il·lusions.
Vull, honestedat, transparència i diàleg en la gestió.
Vull, una Catalunya moderna, competitiva i oberta al món.
Vull, un país content de les seves llengües i les seves tradicions.
Vull, la Catalunya de l'educació, de la cultura i de la igualtat i de la creativitat.
Vull, una Catalunya intel·ligent, capdavantera en tecnologia i en coneixements.
Vull, un govern socialista a la Generalitat de Catalunya encapçalat per José Montilla.

QUALITATS D'UN POLÍTIC

Imatge
A la passada Festa de la Rosa a Gavà, el President del Govern José Luís Rodríguez Zapatero, va manifestar que les qualitats d'un bon polític eren:

1.- Cap: actuar amb intel.ligència.

2.- Treball: treballar amb responsabilitat i eficàcia

3.- Cor: estima, ama, actua desinteressadament.

I totes tres les troben en José Montilla!

LA MASCOTA

Imatge
Bé, ja em direu si va ser natural que em quedés sorprès pel fet que us explicaré a continuació, d'acord?. Mireu. Ahir a la nit vaig arribar esgotat a casa i abans de res vaig anar a donar-me una dutxa. Em vaig despullar, vaig obrir la mampara i mira per on em vaig trobar un rèptil. Sí, un cocodril de més d'un metre de llarg, replet d'escames, brillants i verdes, amb uns dents bastant afilats i perillosos. Allà estava ell, tan relaxat ficat a la meva banyera, provocant-me amb la seva mirada. Em vaig quedar aturat, sense moure, cap mil·lilitre del meu cos.
Silenciosament vaig agafar el barnús, vaig donar un pas enrera, i vaig sortir de la cambra de bany. Tot el meu cos era un sac de nervis, vaig anar a la cuina per beure un glop d'aigua pensant que tot podria ser una al·lucinació deguda al estrès laboral. Després vaig tornar al bany pensant que ja no estaria, però allà estava ell, amb la seva sang freda, desafiant-me amb els seus ulls verdosos, la seva boca punteguda, i …

PORTADORS DE SOMNIS

Imatge

LA DONA DE BLAU (9-FI)

Imatge
- Saps, Xavier...
- Si, Elena?
- Quan he arribat, he tingut una impressió estranya.
- Ah, si?
- Si...Imaginat, durant un breu instant he pensat que estava el teu cos però que tu no hi eres!... Què bogeria, no?
- Bogeria? Si era una bogeria, perquè en Xavier somriu amb un somriure comprensiu, clarivident, coronat de blau?
Va ser a partir d'aquesta nit, quan va decidir mantenir-se evasiu en quant al caràcter transitori, o no, del seu canvi de vida, de les seves inquietuds.
Un nou dia. Al baixar les escales, Xavier pensa en la seva nova existència, que només el buit i l'incertesa mantenen unida. Ara ja no hi ha res que pugui pertorbar aquesta construcció harmònica i lliure, perfectament pensada per l'eternitat. No hi ha cartes de ningú a la bústia. Té la intenció de passejar avui per la ciutat.
El 35 arriba tard, però ell té tot el temps del món. A demés, el vent fresc és d'allò més agradable. Arriben altres persones a la cua. La gent s'impacienta per la tardança de l'aut…

ELS ARBRES DE L'ENCONTRE

Imatge
Veig mil somriures
sortint entre els arbres,
entre les fulles mullades
de la terra de Gavà.
Somriures;
on s'amaga
el somriure del teus llavis?

Miro perduda entre la gent,
en busca del teu rostre.
Intento trobar-te,
entre la multitud,
entre la pineda,
i sento que no hi ha pluja ni vent,
que es porti aquest sentir.

Porto el meu secret
i el meu anhel de veure't,
agafats de la mà.
Camino per la terra de la llibertat,
embriagant-me d'aire, de vida, d'ideals.

Continuo perduda entre la gent,
on s'amaga
el somriure dels teus llavis?

UN NOU MATÍ

Imatge
És dimecres, després d'un llarg viatge, des del Marroc, per fi hem arribat a una nova vida. La mare m'agafa fort de la mà, (sento el seu calor), em parla des del seu silenci, des de les seves noves inquietuds. Miro la cara de la mama, les seves petjades biogràfiques; és una dona valenta i lluitadora que ha estat capaç d'afrontar dures experiències; sempre m'explica que no em deixi mai atrapar per la idea del futur, per què la vida té les seves sorpreses inesperades, i un mai sap si morirà en una setmana, el dia següent o dins d'una estona. M'agraden els moments en què la mare em parla dels seus pensaments profunds, que em fan enraonar.
Estic contenta, la ciutat blava, Badalona, és una ciutat amb platja; nosaltres mai hem vist el mar. El desert ha estat el nostre paisatge quotidià. La mare m'ha promès que anirem a passejar per la vora del mar i berenarem mirant l'infinit. El germà de la mare, l'oncle Jalem, li ha trobada una feina, tenir cura d'u…

LA DONA DE BLAU (8)

Imatge
En allò més obscur de la fosca falguera
un petit follet he descobert.
Flors i fil de seda el vestien,
Mentre deixava que passés el dia
en espera de l' obscuritat.

Llançat sobre el molsa i al seu costat
havia un nen, en plomes abrigat,
de rostre molt blanc i el cabell fosc.
Mentre ella mirava el crepuscle,
en espera de l'obscuritat.

A la vora de la dama vaig seure, callat,
i sense saber o no si parlar-li de quelcom,
doncs res venia a la meva ment.
Més la dama em va dir: que amable eres
d'esperar també l'obscuritat!

"Et trobes perduda? Inquirí a la dama"
"o és que és aquesta verda falaguera el teu llit?"
"creus tu que aquesta nit vindrà algú més?"
Ella va somriure i va començar a cantar
al seu petit follet.

Aquest dormia, i ella em contava
del mar i de la terra,
la profunda màgia,
i em va parlar d'encants potents i antics.
"Usa'ls bé i siguis agosarat", em va dir
"quan els pronunciïs al vesprejar".
"Puc usar-los jo?" La dama va…

LA DONA DE BLAU (7)

Imatge
- A Leonàs i a mi ens agrada molt deixar-nos acariciar pels raig de sol.
El senyor del gat vermellós sap utilitzar les paraules amb senzillesa i cordialitat, té una manera afable de parlar. Xavier experimenta un grat sentiment de plenitud al descobrir la perfecta falta d’intencionalitat. Es nota que el senyor del gat no parla per aconseguir res amb les seves paraules. L’assentiment de l’altra no és necessari. Parla per parlar, pel plaer de les paraules que va entrellaçant. Un substantiu al dret, un verb al revés. La seva xerrada creativa atrau a Xavier, conscient de què, amb respecte a les paraules, és sospitós d’un sensible esperit de bellesa. El senyor del gat vermellós no sap que li està ensenyant una altra forma de llenguatge: la que consisteix en parlar per no dir res.
En Xavier l’exercita cada dia una estona i es lliura també a lletanies que el senyor del gat escolta amb aire absent, però amb la benevolència de qui coneix la insignificança del discurs. Així mateix, al des…

POÈTIC ESTIU

Imatge
Arribo a tu lleugera,
lleugera com una papallona,
acomiadant-me del sol vermell,
que durant l'estiu m'ha acompanyat.

Llibres de paraules daurades
que junt al mar vaig mirar
mentre l'hora baixa em cobria.

Les seves sortes secretes
que el meu cor
va desxifrar
em portaven el teu alè.

Arribo ara assossegada,
calmada com quan vaig marxar.
Al pensament continuen,
tots el somnis lluïts
que em parlen de tu.

SE SENTEN

Imatge
Es pressenten, es desitgen, s'acaronen, es fan petons, s'agafen de la mà, es despullen, es respiren, s'adormen, es desperten, es miren, s'il·luminen, es cobegen, es palpen, es fascinen, es mastiquen, s'agraden, s'assaboreixen, es confonen, s'acoblen, es disgreguen, es reintegren, es desentenen, es mouen, es retorcen, s'estiren, es caldegen, s'estrangulen, s'apressen, es barallen, s'abracen, s'estremeixen, es mesuren, s'ajunten, es repel·leixen, s'atrauen, s'enerven, s'apeteixen, s'enllacen, s'entronquen, s'agarren, s'apressen, es disloquen, es perforen, s'incrusten, es crivellen, s'insereixen, es cargolen, es desmaien, es reanimen, resplendeixen, es contemplen, s'inflamen, s'enfolleixen, es fonen, s'esquincen, es mosseguen, es moren, es ressusciten, es busquen, s'entendreixen, es refreguen, es refusen, s'evadeixen, es lliuren, s'AMEN.

LA CIUTAT DELS DEUS

Imatge
El viatge des de casa fins a l'aeroport va ser inquiet; les notícies a la ràdio ens informàvem de la vaga imprevista dels treballadors d'Ibèria. L'espera a l'aeroport va ser llarga i desesperant; per moments pensàvem que les tan desitjades vacances es desfeien com un terròs de sucre.... Per fi, a dos quart d'una de la nit, després de tot un dia d'expectació, d'informacions contradictòries, i neguits, vàrem volar envers la ciutat desitjada.
Vam arribar a una ciutat desconeguda i estranya però sorprenent: Atenes. La ciutat es va mostrar com un antic poble de grans dimensions que no desitja fer notar la seva condició de capital històrica i Europea fins que no es mira detingudament allò més profund del seu cor blanc. Només llavors, amb el Partenó saludant-nos des d'alt de l'Acròpolis, ens vàrem adonar que per fi estàvem, a la ciutat de la deessa Atena, la ciutat de Pèricles, Sòcrates, Plató i Fídias; la ciutat estimada per l'emperador romà Adrià i pe…

DOS HOMES I UN DESTÍ: CATALUNYA

Imatge
Fi. Què interès poden tenir unes petites lletres que comencen pel final, doncs conèixer l'inici de la història: "Estem a divendres vint-i-cinc d'agost de l'any dos mil sis. Anem a un acte del col·lectiu Nou Cicle. El picar de les gotes d'aigua en la finestra de cotxe, ens acompanya, en una tarda grisa i malenconiosa d'estiu. Miro el rellotge de les vacances, aquell on les agulles es desplacen més lentament, són les sis de la tarda. Uns núvols aventures, amb les motxilles carregades d'aigua ens acompanyen envers el nostre destí: la quarta trobada d'estiu que es fa a la masia de Can Mallol, al poble de Vilopriu província de Girona.
El paisatge passa de presa per la finestra del cotxe, i un seguit de pobles van quedant darrera nostre: Torroella de Montgrí, Jafre, Colomer...pobles medievals on s'ha anat desenvolupant, amb èxit, el turisme rural. La pluja és forta i persistent, i en el nostre viatge anem travessant carreteres locals desconegudes, fins ar…