PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

07 de novembre 2006

CONVERSA TELEFÒNICA

..
..
...ring, ring, ring
- Si, digui.
- Hola Anna sóc jo, en Xavier.
- Mira per on, feia dies que et portava al cap, jo també volia trucar-te.
- Això vol dir que estem connectats mentalment, i la nostra força telepàtica s'ha posat en funcionament. Volia demanar-te un favor.
- Tu diràs.
- Vull escriure un article sobre la pobresa a Àfrica, i mirà per on un company s'ha posat malalt i m'envien a cobrir un reportatge sobre una col·lecció d'art africà contemporani que es diu 100% Àfrica, al museu Guggenheim de Bilbao, quina casualitat no et sembla!. Anna necessito la teva ajuda, per si em pots buscar algunes dades?
- M'has dit sobre Àfrica?
- Si dona, sobre Àfrica, què tens problemes d'orella?
- No (silenci)
- Ei, Anna què passa, et noto una mica rara.
- És que ara mateix estava escrivint-li un email a la meva amiga Núria, la dona rosa que et vaig presentar el passat Nadal a la FNAC, per explicar-li que m'ha via trobat amb una amiga comú que és diu Àfrica, que va marxar a Namibia amb un projecte educatiu que es diu "Educació per a tots", i aquesta coincidència m'ha deixat una mica parada. Què em volies preguntar?
- Que et quedi clar, que vull saber sobre el continent Africà, no sobre la teva amiga, per cert està bona?.
- Tu i les dones!, ja m'explicaràs què feies amb una pèl-roja el dijous a Casmarini, quasi a prop de les dotze de la nit.
- I tu com saps això?, crec que tenim moltes coses que explicar-nos, tu i jo. Hem de quedar aviat, i aquest cop no valen excuses, que tu sempre em deixes ben plantat en l'últim moment.
- Què vols saber d'aquest continent que sembla que estigui de moda?
- Vull saber quins són els principals països d'on es treuen diamants?.
- Diamants?
- Si, Anna, has escoltat bé diamants, i també si existeix algú diamant que sigui el més famós del món?
- Potser estàs pensant en regalar-me'l. Xavi de quan temps disposo per recollir aquesta enlluernadora informació?
- Tens dos dies, contant avui, l'article ha de sortir publicat el diumenge al dominical.
- Tu estàs boig!
- Si, ja ho saps, per tu.
- Vingué Xavi no digués bestieses que sempre estàs amb la mateixa contarella, què faries tu, si estiguessis només centrat en una dona!, i per què no m'has trucat abans?
- Tenia varis temes voltant pel meu cap: les noves tecnologies, el canvi climàtic, el fenomen del codi Da Vinci i l'altre dia, anant cap al periòdic, a l'aparador d'una botiga, vaig veure una fotografia en blanc i negre amb sis nens d'uns quatre anys, tots agafats al nen del costat, el nen del centre era negre i la llum dels seus ulls em van atrapar, i en aquell precís moment vaig recordar que algú m'havia parlat un dia, de mines de diamants a Sud-africà, i tot d'una vaig pensar en la quantitat de nens que moren, en la indiferència que els governs dels països occidentalitzats mostren davant determinades injustícies, en els magnats poderosos que mouen fills invisibles, així que vaig decidir que em sortiria del primer món per parlar del tercer món. Què et sembla?
- Un tema molt interessant i que si no fos perquè ets un gran seductor, estaria bojament enamorada de tu!
- Tu saps que aquest tema, encara, el tenim pendent; quant tinguis la informació me la envies per email. Et prometo que et trucaré aviat i quedarem per anar a dinar o sopar, el que et vagi millor.
- D'acord, recorda't de portar-me una postal d'aquesta exposició. Un petó.
- Igualment, fins aviat Anna.

 
contador de visitas
contador de visitas