PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

13 de novembre 2006

ÀFRICA


Hola Núria,

La impaciència per explicar-te els estranys esdeveniments viscuts fa uns dies m'ha portat a escriure't aquesta carta. Te'n recordes que t'havia comentat que pensava inscriure'm a un curs d'escriptura, doncs el mateix dia que s'iniciava, no et pots imaginar a qui em vaig trobar!
Caminava tranquil·lament mirant aparadors, la nova roba de tardor, quan, de sobte, vaig sentir que algú cridava: Anna, Anna! En sentir el meu nom em vaig girar encuriosida, i la vaig trobar, allà estava plantada, amb el seu somriure seductor de sempre i una maleta negra al costat.
Em va costar una mica reaccionar, havien passant tants anys que no m'ho podia acabar de creure. Si, Núria, la nostra aventurera i misteriosa amiga Àfrica ha tornat a Barcelona. Després d'uns breus instants d'indecisió, ens vam abraçar i vam començar a parlar. Em va preguntar si tenia gaire pressa, i és clar, com et pots imaginar era tanta la meva curiositat, que el curs va quedar postergat, ja escriuria una nota, disculpant la meva primera absència. Vam anar a prendre un cafè al Zurich, com sempre ple de gent, d'aquí i de fora; en aquesta ocasió no vaig aturar-me a mirar si havia cap dels personatges forasters que a tu tant t'interessen per a les teves especulacions detectivesques.
El cambrer, un noi jove i molt atractiu, va venir a preguntar-nos què volíem prendre, totes dues vam coincidir a demanar un tallat descafeïnat amb sacarina, a més a més, l'Àfrica va demanar un got d'aigua. No va passar gaire temps fins que el jove d'ulls inquiets va tornar a aparèixer amb les begudes. Fins aquí tot anava d'allò més normal, dues velles amigues que després de quinze anys, s'havien tornat a retrobar. Quan l'Àfrica va agafar el got per beure aigua, vaig percebre un lleuger tremor a les seves mans. Unes mans molt cuidades, amb ungles llargues pintades de color vermell fort. Vaig veure que un dels seus dits llargs acollia un espectacular anell de brillants. Mirant aquell anell, vaig rumiar que molt bé li hauria d'haver anat a la nostra amiga, en l'aspecte amorós durant aquells anys allunyats, però no em vaig atrevir a preguntar res.
L'Àfrica, va moure la seva cadira cap a la meva, es va apropar tant que l'aroma del seu perfum i el meu es van presentar. Va obrir la bossa de Dolce&Gabbanna que duia i en va treure un paquet de cigarrets i una capsa petita de mistos, abans d'encendre el cigarret, me'n va oferir un, però li vaig rebutjar, li vaig dir que feia dos anys que havia deixat de fumar. Va beure un glop del tallat i em va agafar de la mà, em va semblar veure llàgrimes als seus ulls, però si hi eren es van saber contenir, clar que també podia ser algun col·liri que s'hagués posat, per donar esplendor als ulls. El cas és que l'ambient que respirava amb la seva companyia em resultava misteriós, els seus gestos i comportaments així ho delataven, no feia més que mirar al seu voltant, i jo m'estava començant a posar neguitosa, el meu estómac es movia, seria uns dels avisos de la meva intuïció?.
Apropant-se a la meva orella, amb veu fluixa, em va dir que demà a la ciutat de Barcelona tindria lloc un succés rellevant que sortiria a tots els mitjans de comunicació, que ella corria perill, que no podia donar-me'n més explicacions, i que si m'assabentava que a ella li passava quelcom em posés en contacte amb la policia. Em va demanar que tingués cura perquè a partir d'ara també la meva vida podia estar en risc...
 
contador de visitas
contador de visitas