PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

16 de novembre 2006

ITAHACA


En un principi la concepció del món estava lligada als mites. L'home primitiu no podia entendre el món extern que l'envoltava ni el seu propi món intern només que per mitjà de representacions mítiques. El mite procedia a reduir els fenòmens naturals i els fenòmens històrics, amb l'ajuda de la fantasia, a forces divines que es representaven com persones agents, segons analogia amb l'home i el seu obrar: el sol, Helios, recorre pel cel el seu camí en un carro d'or, el déu marí Poseidón sacseja la terra... El mite intentava explicar el món, la naturalesa i la història.
Avui dia submergits en un món desencantat de tota utopia, el valent i astut Ulises torna a casa, a la seva illa d'Itahaca. Torna per passar la resta de la seva vida com qualsevol persona, buscant la seguretat d'una vida tranquil·la, treballant, bevent una cervesa, conversant amb els amics per mòbil, anant a comprar a un gran magatzem, mirant-se l'últim model de cotxe... Troya, Polifemo, nimfes i sirenes només són el somni d'ahir, velles bogeries que li van torbar, aigua passada. Ja no li interessa res d'allò que ocorri més enllà dels contorns de la seva ciutat, bressolada per les ones i tíbia pel sol: dormir, menjar, descansar..., i que el món extern continuï el seu camí sense ell. Hi ha sense dubte cert aire de serenitat a la vida d'Ulises, però també decepció, tristor, buit: en benefici del seu repòs materialista li ha merescut la pena oblidar-se dels trons de Zeus o acomiadar-se de Selene la deessa amable que il·lumina la nit ?.
 
contador de visitas
contador de visitas