Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2007

MIRANT BADALONA

Imatge
Va ser un diumenge al matí que, junt a un amic, vàrem sortir per primera vegada a caminar. Vàrem començar per Les Rambles, que començaven a mostrar el seu esplendor de primavera, repleta de gent: uns passejant, altres asseguts prenen el vermut. Les parades d'artesania, de venda de flors, i els pintors amb les seves obres, davant l'escola del Mar ens vam donar nostàlgies de records mig oblidats. Vàrem arribar fins el carrer Prim i vàrem continuar caminant pel carrer de Santa Madrona, i allà ens vam asseure a contemplar des d'un banc de disseny, les esteles que adornaven el cel.
Badalona és molt més que un conjunt d'edificis, carrers i places. Un cop Cortázar va preguntar: - què és un pont? i es va respondre "un pont és una persona creuant un pont". La ciutat, ho mateix que els ponts de Cortázar, són persones caminant, passejant pels seus carrers. Són escenaris de trobades i decepcions, d'amors i odis, són també escenaris de grans soledats. Badalona és tot a…

DESDEJUNI DEMOCRÀTIC

Imatge
Al nostre protagonista li agrada el vi, la lectura i la política d'esquerres, la dreta no. La conversa transcorre entre el seu té amb llet i el meu amb cafè. Diu que la dreta d'aquest país no sap fer política, que només saben dir mentides. Sap parlar, jo no dic res, l'escolto amb tots els meus sentits. Em parla de la globalització, em diu que el món modern amb les seves crisis de valors necessita tornar al terreny de la conciliació, del diàleg, de tornar a prioritzar les relacions humanes, a ser bons veïns, a tenir cura els uns dels altres. Tornant al tema de la mentida li pregunto si mentir dóna poder, llavors ell em diu que la mentida és afirmar quelcom que sabem que és fals, amb la intenció d'enganyar o confondre; al mentir, el mentider vol engrandir el seu propi poder per reduir el de l'altre. Penso en la importància de la veritat per una cultura pública honesta i, finalitzo el meu cafè, afirmant, que el polític que menteix és un enemic de la democràcia.

PEDALEJANT BADALUNA IMAGINA

Imatge
En Badaluna s'escolta a un ocell que canta a la vida de la gent, a l'amor de la gent, al paisatge de la gent, pedaleja imaginant, és un ocell de molts ritmes, sons i colors. No és de la muntanya ni de mar, no és de cap lloc, és de tots els racons i de tots els cels... i, canta amb la música de la muntanya i captiva amb el remor de la mar, la dels pescadors.
I quan canta, la ciutat es torna màgica, atrapa, acarona la seva pell i es filtra pel cor de la gent per atreure somriures, per trastocar els sentits, per conquistar...
I quan pedaleja per Badaluna diu:

Deixa'm que et conti ciutadà,
deixa'm que t'expliqui el destí
de l'horitzó que mostra una nova realitat
la dels vells i la dels nous ciutadans i, l'amistat.

Deixa'm que et conti Badaloní, ara
que olorem el perfum d'un nou temps,
ara que veiem un paisatge ple de reptes i d'oportunitats.

Deixa'm que et conti ciutadà,
deixa'm que et parli del civisme i dels valors
que ens uneixen en la convivència,
d…