Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2007

ÀNGELS LITERARIS

Imatge
Observem callats com llegeix el seu escrit: els seus cabells curts, les seves ulleres blanques de disseny. S'asseu còmodament a la cadira, i beu una coca-cola. Porta un vestit diplomàtic, camisa i pantalons de color negre. Els seus ulls no paren de moure's mentre les paraules surten del seus llavis riallers. En els silencis, entre línies, deixa corre alè d'interrogacions. El jardí literari acull entre els seus arbres els primers passos d'un desconegut escriptor.

Tot l'anterior és ficció.

Fa uns dies vaig rebre per correu postal el primer projecte de novel·la de l'Eulàlia. Vaig començar a llegir-la entusiasmada, volia saber quin seria el final de la seva protagonista: la Clara.

Sona el telèfon és la Susagna.
- Hola Mar
- Hola, si ja sé que és una mica tard, però et trucava per dir-te, que m'he trobat aquesta tarda amb la Mar, i ens ha convidat a tots els/les ATENEISTES a la inauguració del seu restaurant. Te'n recordes que va dir que ens avisa…

EL LLAC

Imatge
És agost. A Felippo li agraden les vacances. És dissabte i surt al camp a passejar. Veu com els raig de sol es colen entre les fulles dels arbres, com les papallones blaves i blanques ballen al seu voltant. Olora el perfum de les herbes i flors. Travessa una part del bosc encantat; es deté admirat. Durant una estona el mira. Està quiet, net, sense taques, brillant com un mirall resplendent. Mentre la seva mirada descansa, en l'aigua cristal·lina, sent el frescor de l'herba entre els dits dels seus peus. Se sent feliç. El temps s'ha detingut a la vora del llac.

EL VAIXELL

Imatge
El vaixell era una monada de disseny, i ell un insòlit navegant, amb amples espatlles. Aquella nit de lluna plena després de sopar i amb la copa de xampany a la mà, ella va llançar la vergonya per la proa, i els sostenidors i les calces a terra, mentre caminava, silenciosament, despullada envers el cos del mariner. Ella va entreobrir els llavis, i va sentir el sabor del xampany llenegant per la seva gola, i les mans del mariner costejant el mar del seu plaer.

ACTES AL SETEMBRE

Imatge
Ja fa més d'una setmana que he tornat de vacances; mentalment, encara em passejo pels paisatges visitats i les llunes argentades.
El futur més immediat em recorda que aviat, el dia 11 de setembre, un any més, es trobaré amb tots els meus companys a la Plaça de La Plana (una plaça plena de vida, de grans i de petits) per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Tots junts cantarem els Segadors:

" Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena! Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors! Ara és hora d'estar alerta! Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines!
Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya: com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes!
Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! "
Cinc dies després, el diumenge dia 16 de setembre, l…

PLAER

Imatge
Parlem el llenguatge del plaer,
mirant-nos detingudament.

Sento la tendresa de les teves mans,
allisant els plecs de la meva pell.

Ens va vestint l'amor
amb el seu instint carnal.

Desemboliques les meves interioritats
fent-les sortir del seu amagatall,
i del meu cos ple de desig
neix un univers ple d'estrelles argentades.

Dentades de plaer,
empremtes invisibles
que habiten el meu cos.

Onades de plaer
arriben a la nostra vora,
agitant-nos pell contra pell,
foc contra foc.

Em sento ardent de somriures,
d'alegria, de plaer, d'amor.

MÀGICA UTOPIA

Imatge
Màgica utopia

Va prendre el llapis i va deixar que unes quantes paraules rellisquessin lliurament sobre el paper: "Una societat es construeix i es descontrueix en un par de segons, per això en societats obsessionades per allò material és precís comptar amb utopies, amb màgia, amb alquímia, amb imaginació, amb poesia, amb educació, amb cultura...
Necessitem crear, inventar societats veritables, on els detalls tinguin cabuda, on es cregui que les coses poden canviar, on un sentiment interior ens faci veure allò de bo que tenen les coses, on puguem escampar la nostra mirada més enllà del nostre cos, on el tu es convertí en jo i el jo en tu, on puguem veure aflorar llàgrimes lleures en la mirada d'algú per recordar-nos, que més enllà de la realitat, les utopies existeixen.
Necessitem societats il·lusionades, amb mags que a través del pensament, la paraula o l'acció, construeixen societats on les desigualats tinguin menys cabuda, societats on hi hagin menys violència, menys pobre…