Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2007

ONADES DE FANTASIA

Imatge
L a meva mirada, de cop, va ser segrestada per una presència, i et vaig conèixer. No em vas mirar. Em vaig dir a mi mateixa que semblaves interessant. Bé, ja començava a fer volar cometes. S'obria una escletxa de llum dins de l'obscuritat del meu cor. Em vaig descobrir desitjant els teus llavis - Massa!. Estava envoltada per onades de fantasia que anaven des del teu distanciament a la meva atracció en un absolut secret.

L'ESTRANYA QUE HI HA EN MI

Imatge
Plovia amb força quan va aparcar el cotxe davant de casa d'Anna. Sentia por. Només eren les cinc de la tarda. La tempestad havia desdibuixat del cel la llum i semblava de nit. Dins de la casa, l'Anna llegia tranquil.lament, ignorant d'una visita inesperada. El tritllejar de la pluja en la finestra produïa una música fantasmal. Quan va sonar el timbre de la porta es va sobresaltar "qui seria?". Va aixecar-se del sofà i abans d'obrir la porta, va mirar per l'espiera, "que feia ell allà?", que voldria, el millor amic de la seva germana? - Hola Carlos. - Hola Anna. Venia a proposar-te si volies anar al cinema? Al costat de la porta i amb veu dubtosa es notava que en Carles estava neguitós. - Quan? - El dissabte a la tarda. - Quina pel.lícula t'agradaria veure? - L'estranya que hi ha en tu de Neil Jordan. - Perdona, vols passar? - No, no gràcies. Tinc una mica de pressa, el cotxe està en zona blava i no he tret cap tiquet.Vindré a buscar-te el

LLEVO TU CORAZÓN CONMIGO

Imatge
Llevo tu corazón conmigo lo llevo en mi corazón nunca estoy sin él, alla donde voy, vas tú querido y todo aquello hecho sólo por mi, lo haces tú, mi amado. ------------------------------ No temo al destino porque tú eres mi destino, mi amor, no quiero ningún mundo pues hermoso tú eres mi mundo, mi fiel. ------------------------------- He aquí el mayor secreto que nadie conoce, he aquí la raíz de la raíz y el brote del brote y el cielo del cielo, de un árbol llamado vida, que crece más de lo que el alma puede esperar ....................................... o la mente ocultar, ..................................... .. es la maravilla que mantiene ..................................... .. las estrellas separadas. . ...................................... Llevo tu corazón, ....................................... lo llevo en mi corazón. .......................... e.e. cummings

ENTITATS BANCÀRIES

Imatge
A l despertar allò primer que va veure va ser el seu semblant relaxat, els cabells revolts descansant damunt el coixí; dormia profundament. Les espelmes de la nit s'havien consumit. Va aixecar-se del llit clandestinament. Havia entrat en aquell pis desordenat com una tímida carabassa i sortia com una princesa encantada. El somni d'una nit d'estiu havia finalitzat, i al tancar la porta d'aquell pis tot quedaria com un gran secret. Va baixar les escales fregant el terra, els seus peus volaven... Ring, ring, ring - Si, qui ets?. - Hola Anna. - Hola Sara, com estàs?. - Bé Sara bé. - Vols dir? Et sento la veu una mica estranya. - No, no! Només és que no he dormit massa bé aquesta nit. - Per què em menteixis? Ens coneixem fa molts anys com per saber que et passa quelcom. - Ets una bruixa! Si tens raó, però no és res que no tingui solució. Per abreviar t'avançaré que ahir a la nit em vaig deixar en dur i em vaig embolicar amb el Director de la meva oficina. - Què dius!!! T

EL CRANC

Imatge
El cranc: Va agafar el tren de les 19.00 h. amb destí a la Bonanova, on hi tenia el seu estudi apartament. Allà escrivia, pintava, imaginava i ... Era una habitació amb el terra de fusta, amples finestrals, quadres paisatgístics, una llar de foc, un sofà acollidor ple de coixins i una impressionant biblioteca. Feia només deu minuts que havia arribat, quan el telèfon va sonar. - Vols que vingui? - Si, clar. - T'enyoro. - Jo també. - Avui podràs quedar-te una mica més? - No, ja saps que no puc. Intentaré fer quelcom per la setmana vinent. - Com portes la novel·la? - No vull deixar d'escriure, però tampoc voldria continuar acumulant paraules sense cap mena de sentit. Estic una mica cansat d'escriure coses que ningú llegeix. - Bé, no m’agrada sentir-te deprimit, no donis marxa enrera que no ets un cranc, el futur s'escriu caminant cap endavant. No trigaré; espero que quan arribi estiguis molt mé