PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

08 d’octubre 2007

EL PROFESSOR

És el professor. Un home prim i esvelt. Els cabells castanys una mica llargs cobreixen la seva front. Va vestit amb texans foscs i una camisa blanca amb ratlles molt primes de color blau marí. Pronuncia les paraules amb un to de veu relaxada. Un rostre de línies dolces, de faccions tallades com si fossin la creació d'un escultor renaixentista, que deixa que l'aire acaroni la força del marbre. La seva tendresa en el gestos domina l'expressió de la seva cara i de les seves mans deixant entreveure una personalitat cordial i propera. La seva mirada aporta al conjunt un aire magistral.
El professor pregunta: - Qui ets?, senyalant una fotografia projectada en la paret. És ell, en Xavier, el jove que va ser el Primer Secretari de les Joventuts Socialistes de Catalunya. De prompte, em sorprèn a mi mateixa evocant imatges d'un passat llunyà:
" L'Eugeni D'Ors, l'institut situat al barri de Sant a Roc a Badalona, el bar i els primers cigarrets, les classes i els professors; el professor de literatura i les seves històries d'amor a Paris, que mai vàrem saber si eren històries reals o fictícies. La professora de francès i la seva ideologia feminista. Les tardes de secrets compartits a la biblioteca i l'aparició d'inquietuds amagades. Les correries pels passadissos de l'institut per anar a seure'ns a les primers files i escoltar al jove apassionat que convocava les assemblees estudiantils. Si, aquell jove de la piga, d'esperit curiós i aventurer. Aquell jove de cabells esvalotats, que vestia amb pantalons de pana marrons, jerseis de llana (blau a ratlles, color vi...) i caçadora veig. Aquell jove, en Xavier Soto, que va saber fer de la paraula el seu amic més fidel i de les idees socialistes el sentit de la seva existència".
Surto d'aquest parèntesis momentani, tot just quan el professor comença a explicar que Rafael Campalans va participar en la fundació de la unió socialista de Catalunya. Miro envers la finestra, i veig com els arbres silenciosos van tornant-se invisibles com els meus records.


 
contador de visitas
contador de visitas