Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2007

PLAER INDIVIDUAL

Imatge
Després d'un llarg viatge en avió, la Clàudia va arribar a l'habitació i es va despullar. No va voler treure la camisa blanca de seda de dormir, que estava sota el coixí. Directament es ficà al llit coberta només per la lleugeresa del llençol on començà a acaronar la pell del seu sexe mig adormit, i es deixà endur per les seves fantasies. Aquell era un joc en solitari, un plaer individual... plaer de dona. Sentí com el seu sexe es convertia en un vaixell navegant, en onades tèbies de plaer que anaven sobreposant-se. Un gust infinit s’apoderà de cada un dels racons de la seva intimitat. Va prolongar el goig fins l'infinit; unes gotes de suor solcaven el seu front, i un orgasme individual va venir al seu encontre; una alegria immensa va recórrer el seu cos. Va ser un orgasme intens, enèrgic. Després va arreglar el llençol i es va dormir deliciosament.

PEDRES

Imatge
Una bufada de vent de tardor em porta el record d'un viatge: Atenes. La ciutat blanca, la ciutat de la deessa Atena, la ciutat de Pèricles, Sòcrates, Plató i Fídias; la ciutat on es van establir les bases del règim democràtic; la ciutat que es va convertir en bressol de la filosofia, la retòrica, el diàleg, i per damunt de tot, la paraula. De tots els esdeveniments que em ballen pel cap, agafo el dia en què vàrem anar a visitar l'Acròpolis, coronada pel Partenó. Recordo que els meus sentits es van quedar hipnotitzats davant de tanta bellesa; entre el groc del sol, el blau intens del cel i el blanc trencat de les columnes del Partenó, sorgien altres colors més intensos, el vermell del desig, el rosa de l'amistat, tonalitats reals que saltaven davant els meus ulls per tal de ser capturades dins del meva retina i el meu cor. Hi ha records que duren una eternitat! Havia llegit en un llibre sobre Atenes, que a l'any 510 abans de crist, l'oracle de Delfos havia sentenciat

ESCRIURE

Imatge
Escriure per a què? escriure per aprendre buscar caracteritzar dissenyar educar fomentar guixar humanitzar inventar jugar laborar llegir magnificar novel.lar obsequiar poetitzar questionar redactar seduir transformar universalitzar viure xerrar zelar ................ Escriure per AMAR

EL PROFESSOR

Imatge
És el professor. Un home prim i esvelt. Els cabells castanys una mica llargs cobreixen la seva front. Va vestit amb texans foscs i una camisa blanca amb ratlles molt primes de color blau marí. Pronuncia les paraules amb un to de veu relaxada. Un rostre de línies dolces, de faccions tallades com si fossin la creació d'un escultor renaixentista, que deixa que l'aire acaroni la força del marbre. La seva tendresa en el gestos domina l'expressió de la seva cara i de les seves mans deixant entreveure una personalitat cordial i propera. La seva mirada aporta al conjunt un aire magistral. El professor pregunta: - Qui ets?, senyalant una fotografia projectada en la paret. És ell, en Xavier, el jove que va ser el Primer Secretari de les Joventuts Socialistes de Catalunya. De prompte, em sorprèn a mi mateixa evocant imatges d'un passat llunyà: " L'Eugeni D'Ors, l'institut situat al barri de Sant a Roc a Badalona, el bar i els primers cigarrets, les classes i els

COLOR DE LLÀGRIMES

Imatge
COLOR DE LLÀGRIMES, Va sentir la necessitat de tancar-se a la seva habitació, tan sols ella, els seus llibres i els seus records. Va pensar en ell i es va preguntar, des del seu silenci, com li hauria anat l'estiu. Va seure al vell sofà, va deixar reposar el cap i va tancar els ulls. A l'obrir-los, l'obscuritat s'havia apoderat de l'habitació, va encendre el llum. Se sentia una mica mandrosa però va encendre l'ordinador, volia mirar els correus electrònics, cap d'ells va donar senyals de rellevància. Va connectar-se a Internet, i va escriure al cercador de google: "relats". Després d'una estona de no veure res interessant, quan estava a punt d'abandonar la recerca, els seus ulls curiosos es van topar amb un text: _________________________________ "Un dia més Li-Luan mirava la tela blanca. Sempre pensava que algun dia pintaria la seva gran obra mestra. Aquesta era la il·lusió que l'empenyia a continuar pintant, malgrat la difícil