PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

07 de febrer 2008

SOMNIAT DE DIA I DE NIT


Somniat de dia i de nit:

La llibreria és plena, de gom a gom. La presentació del llibre l'Àngel Blau està essent un èxit. De sobte escolto una veu sonora: què em podries dedicar el llibre? És una veu forta i dolça alhora; per un instant dubto aixecar el cap per veure de qui prové aquesta veu amb tanta personalitat. A l'instant alço els ulls en un angle de quaranta-cinc graus i el miro. Davant meu em trobo, cara a cara, amb el meu somni, amb l'Àngel.

El somni transformat en realitat. Aquell projecte, aquell anhel sense possibilitat de realitzar-se que havia amagat durant tant de temps al meu cap, s'ha convertit en realitat, i jo em pregunto qui va dir que els somnis, somnis són?

Somniem quan dormim, quan tanquem els ulls i ens submergim en les profunditats d'un món oníric desconegut i sorprenent, ple de simbolismes i misteris, però també somniem amb els ulls oberts desitjant realitats projectades al nostre imaginari. A mi sempre m'ha agradat barrejar la realitat amb la ficció dels somnis i confondre'n els límits, saltar la barrera d'allò real i penetrar en un món anònim, secret i inexplorat.

Com hi ha tanta cua perquè l'autora del llibre un Àngel Blau em signi el llibre, dono una volta per la llibreria. M'aturo a la secció dels diccionaris perquè vull mirar el significat d'algunes paraules. Llegeixo: Somni m. Acció de dormir.// Acció de somniar mentre es dorm.// Les mateixes coses que se somnien.// Ganes de dormir.// Cosa que manca de realitat o fondament, projecte, desig, esperança sense probabilitat de realitzar-se. Morfeo m. mit. Déu del somni en la mitologia grega i romana, fill del somni i de la nit.

El dia ha estat esgotador. La nit ha arribat i Morfeo el déu del somni em segresta en les seves obscures profunditats. Estic en una sala gran, hi ha quadres a les parets amb motius paisatgístics, arbres, plantes..., no hi ha cases tot és vegetació. Hi ha un quadre que miro fixament; de tots, és el que més m'ha cridat l'atenció, sembla com si fos un arbre japonès, les fulles són petites i delicades, i es mouen amb moviment suau. Sento el vent a la meva cara. El percep tot amb curiositat.
Ara el somni canvia. Veig un sofà molt llarg i al final hi ha un home, i jo el miro des de lluny i sento com li dic: no ets a prop meu, estàs lluny, la teva mirada no està davant la meva. Penso que mai més no tornaré a veure'l i començo a plorar desconsoladament.

Al matí al despertar-me recordo el somni, i rumio una mica sobre el seu simbolisme. Crec que el somni em diu que quan les coses que estimo s'allunyen de mi, em fan molt de mal.
 
contador de visitas
contador de visitas