PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

26 de març 2008

PROVOCACIÓ INTEL.LECTUAL


PROVOCACIÓ INTEL.LECTUAL,


Quan l’Anna va sortir de la feina, sabia que anava acompanyada d’un pensament persistent. La lluna començava a ficar-se per la finestra del cotxe. Ja eren tres al seu interior: ella, la lluna i Ángel.
A l’arribar a casa, tot estava fosc, va encendre les llums, va deixar la bossa damunt el sofà i va encendre l’ordinador. Mentre escrivia va perdre la consciència, durant uns breus minuts.

“ Voldria ser el blau del teu despertar; el perfum que rellisca pel teu coll; la nota discordant de la teva quotidianitat; el fum del teu primer cafè; el llibre que agafés abans de dormir.

Però, sóc només el gris del meu despertar; l’aroma d’un pètal trencat; la nota ordenada del meu transcórrer; el fum d’un pensament; la realitat feta ficció; una ombra errant dins d’un món inventat.

Però, sé que un dia el món inventat es farà realitat; que el cel serà més blau que mai; que totes les notes ordenades tocaran la millor de les melodies i per fi l’escriptor i el lector es donaran les mans.

“Si Àngel i jo haguessin pogut parlat, sinó hagués marxat, potser mai hauria arribat a escriure quelcom, ell em va provocar intel·lectualment... No sé”.

( Escriure i viure al mateix temps? Ser escriptor i personatge de novel·la a la mateixa vegada? ).
 
contador de visitas
contador de visitas