PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

07 de maig 2008

MÚSICA AMB AROMA

PETITES REFLEXIONS

Quan anava al col·legi era un jove estudiós, prim, seriós, de cabells castanys i curts, més interessat en els coneixement científics que sobre qualsevol sentiment emocional, mai havia assistit al ball de l’escola. Els llibres i les formulacions matemàtiques eren la seva melodia.

No t’esperava tan aviat, li va dir al seu primer cabell blanc.

La duia entre les mans, un dia va agafar-la tant fort perquè no marxés que es va trencar, era la seva joventut.

Hi ha cames de primera que caminen lleugeres pel món, hi ha cames de tercera que caminen cansades pel món.

S’ha fet gran i els seus afanys, les seves il·lusions han anat minvant.

Quan va fer la comunió li van regalar un rellotge, quan es va jubilar li van regalar un rellotge, ara que el temps no era el protagonista de la seva vida!

De jove la seva maleta estava plena de coses que creia molt necessàries, ara se n’adona com estava d’equivocat; dins l’armari traster reposa tranquil·la una maleta buida.

Aviat arribarà el final de l’existència, el somni que no coneix despertar; els ulls abatuts que no podran tornar a mirar la lluentor de la felicitat; la boca encallada que no podrà dir les paraules desitjades.

Ha donat un passeig a prop de la platja, el metge li ha recomanat aigua de mar per la circulació de les cames; s’ha segut una estona a la sorra per mirar la mar i escoltar el silenci, quanta melodia hi ha a l’univers. El dia comença a marxar i una tarda en pau neix per l’horitzó. Li costa aixecar-se de la sorra, les seves articulacions encarcarades no faciliten la seva verticalitat.

Quina angoixa, quina tristor quan algú al seu costat escolta una música i ell no escolta res, o algú escolta el cantor d’un ocell, o la plor d’un nen, i ell de nou no sent res. De mica en mica els sentis es van perden.

Ja no té que fingir ni ser acollidor quan està cansat, somriure quan està enfadat, ja no té que representar cap actitud. Ja no té res a representar; fa tens que va deixar de sentir-se esgotat.

Va arribar un dia que va decidir canviar els amics interessats per llibres; el gimnàs per un passeig; les paraules exteriors per una bona història de ficció; la companyia per l’aïllament. Va descobrir que el món exterior ja no li atreia i va començar a conquerir el seu món interior.

Les seves mans són rugoses; tenen senyals profundes. Les línies del cap i del cor estan separades, sempre han portat camins diferents. La línia de la vida és la més prima i allargada, circumda el mont de Venus. Les seves mans tenen taques de pigmentació, al principi eren petites i clares amb els anys s’han fet fosques i grans. Mans plenes de signes i línies que anat dissenyat la seva biografia. Fa anys eren fermes i segures, ara tremolen insegures davant el seu passat: el piano.

Els anys li han ensenyat la importància que té estar tranquil, saber mirar més enllà de la realitat immediata i esperar amb serenitat allò que ha de venir.

De jove creia en la bellesa ara creu en la vellesa.

Mira aquella fotografia desgastada que està penjada a la paret groguenca de l’habitació de la residència d’avis. Ella de blanc trencat, ell de blau marí. Tenien 30 anys i 30 mil il·lusions. Van fer el viatge de nuvis durant tres dies a la platja de Palamós i van viure 30 anys al carrer de la caritat. Ara fa tres anys que està sol.

 
contador de visitas
contador de visitas