PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

20 de maig 2008

EL CAMÍ PERDUT DE LA CREATIVITAT


El camí perdut de la creativitat,

La propietat més respectable és aquella que surt de la creativitat, del talent d’una persona. La propietat dels creadors és el més sagrat que un ser humà té, allò que no és transferible. La creació permet cercar allò llunyà, iniciar una aventura personal i fascinant.
La creació és una habilitat fonamental avui dia, ateses les característiques de complexitat, incertesa, turbulència, canvi, progrés i competició que caracteritzen la societat actual. Estar preparats per solucionar problemes i solucionar-los de forma creativa és quelcom indispensable, és en aquest escenari on la paraula innovació adquireix un especial significat.
Diu Abraham Maslow, un dels psicòlegs més prominents d’aquest segle, que “l’home creatiu no és un home comú a qui va acreixent alguna cosa; creatiu és l’home comú de qui res es va treure”.
Vivim en una societat endormiscada on el potencial humà no vol arriscar-se gaire a experimentar, a atrevir-se, a divergir, a imaginar, en definitiva, a somniar despert. Podem observar que els ensenyaments estan adreçats només al coneixement exterior, contribuint ben poc a l’autoconeixement de les persones; aprenem sobre l’univers, els països, la història de l’home, però continuem essent uns grans desconeixedors dels nostres talents i de les nostres possibilitats. Aprenem sobre el món, però reflexionem poc sobre nosaltres mateixos, sobre el potencial gairebé il·limitat de la nostra ment, sobre el poder i valor de la imaginació. Com va dir Einstein, “la imaginació és més important que el coneixement. El coneixement és limitat, la imaginació volteja el món”. Quan abandonem la infantesa, la imaginació i la fantasia deixen de ser considerades dimensions importants de l’ésser humà i passen a ser la raó i la lògica les dimensions conquerides.
Els trets de personalitat que afavoreixen l’expressió de la creativitat són la iniciativa, la independència, l’autoconfiança, la persistència, la curiositat, l’espontaneïtat i la intuïció. Segons Erich Fromm la capacitat de sorpresa és fonamental perquè es donin les condicions d’una actitud creativa. Amb això vol dir que s’ha de mantenir un cert grau d’ingenuïtat, d’humilitat, de disponibilitat per a deixar-nos afectar per estímuls de la realitat que ens envolta i que possibilitarien la germinació d’una idea o el principi de la mateixa; és necessari una obertura plena, una total receptivitat adreçada i concentrada a l’objecte del nostre interès.
És allò que Fromm anomena “capacitat de concentració”: si em concentro plenament, allò que es fa en cada moment és la cosa més important de la vida. Si em concentro quan parlo amb algú, quan llegeixo, quan camino, quan estimo, quan desenvolupo qualsevol activitat, no hi ha res més important que allò que faig aquí i ara. És en aquesta forma de trobar-se la persona en la realitat on es troben les bases de la creativitat personal, ja que es desenvolupa una vivència del jo com el vertader centre del món i el vertader autor dels meus actes.
Segons Fromm, una de les conseqüències de les societats actuals del benestar és el rebot del conflicte i la tensió. L’home-tecnològicus és un ser que refusa el compromís, és insolidari i fuig de l’acció i de la presa de decisions compromeses quan aquestes no tendeixen a resoldre qüestions que afecten als seus interessos personals o al seu entorn més immediat. Evitant els conflictes, l’home és converteix en una màquina ben greixada, on tots els afectes s’anivellen al moment, on s’automatitzen tots els desitjos, on s’igualen tots els sentiments. Precisament, segons Fromm, el fet de prendre consciència dels conflictes, d’experimentar-los profundament, d’acceptar-los tant el pla intel·lectual com el sentimental, és una de les condicions bàsiques de la creativitat.
Però més enllà del camí de la racionalitat sempre ens podrem perdre en el nostre món oníric. El món dels somnis també està molt lligat al tema de la creativitat. El cervell quan somnia és un cervell actiu. La realitat onírica és personal i intransferible, un fenomen constret als confins de la biografia individual que només existeix en el jo.
Però no només somniant creem. La inspiració, la constància i el treball són necessaris per tal de composar la idea il·luminada.

QUADRAT

Escric unes línies en una pàgina blanca. Estic desperta i veig amb claredat el llibre, al costat de la tauleta de nit. Serà una breu reflexió. Sempre em deixo seduir per aquesta mena d’escrits. Paraules que m’atrapen, que em fan despendre del meu cos material, sentint-me tan despullada que l’ànima se m’escapa per tots els porus de la pell. Miro el llibre que encara no he acabat. Mentrestant em recordo de tu. Pot ser que siguis a Badalona, on ens van veure la primera vegada. Aquell dia, al cafè Cayo Largo, vas escriure sense saber-lo una història plena de secrets invisibles, des de llavors tot penetra en mi amb més intensitat i he descobert un interior que ignorava. He escoltat el meu propi silenci i he après a mirar el món d’una altra manera. Ara sóc veritable, un pensament buit de fal·làcies i ple de significacions reals més enllà d’un imaginari fictici. Paraules que cerquen el teu lector amagat.
 
contador de visitas
contador de visitas