PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

30 de maig 2008

EL TRAJECTE SECRET


El trajecte secret

Darrere les paraules el teu nom es transforma en vaixell i les lletres són el transport que em permeten navegar envers tu. És un viatge en solitari, on no hi cap ningú (família, parella, amics, amigues, companys de feina, veïns…). És el meu viatge privat; és el meu camí invisible. Quan arribo a l’habitació inexistent buido la maleta plena de mots inventats. Surto al carrer i els meus ulls fan un repàs detingut de la quotidianitat que m’envolta. Aquest és un moment petit i ple de felicitat. Passejo, sense pressa. Aleshores penso que fa temps que vaig comprar el bitllet d’aquest quimèric viatge. El meu trajecte secret i el meu trajecte oficial conviuen ordenadament.
Arriba juny! Juny és el més de les teves absències i cada record és converteix en una carícia que penja del cel. Abans de conèixer-te creia en el poder de la paraula i ara sé que allò era veritat, ara sé que amb tu la paraula es converteix en temps. El temps amagat de l’ànima. El temps atemporal. De tant en tant, sense poder evitar-lo surto d’una de les meves possibilitats per trobar-me amb una altra, és una trobada secreta, plena de misteri i atracció. Eros en acció. Recordo la teva aparició i la teva mirada segura, sense dubtar vaig entrar en ella sense saber fins a on arribaven els horitzons del teu esguard. El dia en què mori la meva memòria, més no la teva mirada, aquell dia hauré baixat al regne de la nit i la foscor.

L'ESMENA REBUTJADA


L'esmena rebutjada,

Paràgraf 566, pàgina 75, línia 4 Esmena d’addició:

La tendència natural dels i les joves a crear, a innovar, a inventar, a produir, a somniar, i a voler progressar tant a nivell laboral com personal ha de veure en el PSC el partit que més i millor representa els seus desigs i anhels.

Si, amics/gues i companys/es, aquesta és l’esmena rebutjada. No es va acceptar la paraula SOMNIAR, i tampoc que els joves milloressin tant a nivell personal com laboral, és a dir, a nivell humà i a nivell laboral com dos fets independents per alhora relacionats en l’equilibri emocional dels éssers humans.
Tots, els/les socialistes, hem de tenir el desig de créixer i millorar com persones. Hem de fer arribar als nostres militants que som importants i necessaris més enllà dels càrrecs, perquè cadascun des del nostre petit lloc podem fer arribar l’ideari socialista (honestedat, justícia, llibertat, solidaritat, fraternitat, igualtat) per tal de construir una societat i un món millor.
La majoria de les persones no tenim la menys remota idea sobre el talent i les possibilitats que dormiten al nostre interior. La majoria de les persones vivim en un cercle que és per sota de les nostres possibilitats. Per això els socialistes tenim que potenciar la creativitat i la capacitat de somniar dels nostres militants. Com va dir un poeta en els somnis comencen les responsabilitats. Les responsabilitats que tenim tots les/els socialistes de desenvolupar-nos i enriquir-nos per tal d’oferir el millor de nosaltres a la ciutadania.

Els/les socialistes hem de deixar de somniar?
Els/les socialistes hem de deixar de creure en utopies?
 
contador de visitas
contador de visitas