PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

03 de juliol 2008

L'AMIC

L’amic

Avui és dijous, un dia quadriculat. He quedat per dinar amb el meu millor amic en David a “Can Joan” un restaurant casolà del centre de la ciutat; no fan dinars sibarites però pots trobar els plats tradicionals de tota la vida: macarrons, ensalades, verdura, arròs, ensalada rusa, pollastre, croquetes, tonyina a la planxa, sopa...
El restaurant està ple i els cambrers no donen abast. En Joan l’amo del restaurant, un home agradable i cordial, ens acompanya a una taula buida. Sembla ser que avui el plat recomanat són mandonguilles amb sèpia, suggeriment que declino amablement. Demanem duen ensalades verdes, aigua mineral i una ampolla de vi negre, que el meu amic i acompanyant comença a veure alegrement.
Amb el segon plat, pollastre a la brasa, arriben les confidències.

- Em separo.
- Què dius?
- Que em separo, que estic fart de mantenir una unió plena d’aparences i no aguanto més.
- Però ja t’has pensat bé aquesta decisió?
- Si, sense dubtes. Creus que m’aixecat aquest matí dient: - avui em separo.
- No sé, em consta assimilar tot això. Tu i l’Alícia fèieu tant bona parella, sempre m’haveu semblat la parella perfecta.
- Si, és veritat, però només de portes cap enforma, es tractava d’un pacte.
- Ostres nen quin pacte tan ben dissimulat.

Omplo el got de vit i penso: “hem menjat, ha parlat, l’escoltat; només queda que m’expliqui quan la va conèixer...”
Amb els postres i el cafè m'explicarà la història oculta.
 
contador de visitas
contador de visitas