PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

19 de setembre 2008

LA PLAÇA DE LES CULTURES



La plaça de les cultures,

Fa uns dies estava asseguda a les escales del castell de Montjuïc a Barcelona, eren les nou en punt de la nit quan va començar el fantàstic espectacle de la font màgica. Una postal plena de colors, es va desplegar davant la meva mirada, fent-me pensar en l’important projecte urbanístic de la meva ciutat: la gran illa central.

Cada dia es construeixen places, en alguna ciutat, acaba de néixer, una plaça, s’escolta el seu batec interior; en altres com a la ciutat de Badalona, està a punt de néixer. S’escolten i es debaten diferents noms pel seu bateig. A l’antiguitat els escolàstics deien que el nom no fa la cosa, per això, allò realment significatiu serà el seu contingut.

Un gran espai obert a tothom. Un projecte que sigui pensat per a totes les edats, una construcció humana que necessiti a la gent i a la vegada la gent la senti seva. La plaça com un gran lloc de reunió. Un indret que faciliti l’accés de les persones, amb voreres rebaixades, suros tapats...

Una placa amb olor a mar, olor a monument, a estàtua, a Brossa o a Gargallo i a palmeres que et donen la benvinguda. Una plaça on flors i arbres ballin amb papallones i ocells, on l’aigua de la font sigui el mirall transparent dels que beuen persones de totes les nacionalitats, de totes les cultures.

Una plaça on tingui cabuda l’antic i el modern, allò natural i allò artificial. Una plaça contemporània i oberta en la que les persones puguin desenvolupar tot tipus d’actes culturals, d’oci i socials. Una plaça que convidi a la lectura: el llibre, el periòdic o el conte; al diàleg d’enamorats, la xerrada dels jubilats o el monòleg silenciós. Una gran plaça pública, on la ciutat se senti més ciutat, i cadascun es pugui reconèixer així mateix com a ciutadà. Una plaça que perduri en el temps i en la memòria dels seus ciutadans i visitants. Aquella postal que el viatger sempre portarà a la motxilla dels seus records sabent que algun dia tornarà.

Una plaça acollidora que lligui als seus ciutadans amb el llaç de seda de la convivència i l’amistat. Benvinguts a l’illa central, a Can Fradera, a la Plaça de l’Alcalde Xifré, a la Plaça de les Cultures... benvinguts al gran cor de Badalona.

La representació ha finalitzat. Les llums de colors de la font s’han pagat i el rellotge de la ficció s’ha aturat. La invenció potser un estat momentani o, pitjor, una constant. Recórrer a la invenció cada vegada que el present demana pensar en un futur encara inexistent i poder treure del bagul de la imaginació innumerables idees ja sigui per arribar a la felicitat, per decorar una casa o per pensar sobre el disseny urbanístic d’una plaça.
 
contador de visitas
contador de visitas