Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2008

NIT DE FESTA A TITUS

Imatge

L'INDIVIDU OCCIDENTAL: UNA OMBRA FANTASMAL

Imatge
L’individu occidental: una ombra fantasmal El cel ja no és blau, ja no és el lloc on pintar els somnis. I sota del cel hi viu una realitat plena d’individualitats instal·lades en la dispersió i en la indiferència. Morts vius embolcallats de realitats virtuals que resten reduïts als píxels fragmentaris d’una instantànies damunt el paper, o a les projeccions dels cossos en una càmera web, o a imatges retocades..., desesperats intents per evitar la dissolució de l’ésser dins de l’anonimat col·lectiu. L’actual deshumanització d’allò humà ens mostra ombres fantasmals que passegen bocabadades pels grans centres comercials. Individus que viuen acompanyats per la incomprensió, la desídia, un sentiment de buit, un sentit de no control de la pròpia vida i per la pèrdua de la identitat. L’individu occidental ha estat despullat de la seva condició de subjecte autònom i mira amb desafecció als altres, als que moren de fam, als que pateixen, als que ploren... El cel s’ha tornat fosc.

ENVIA'NS UNA POSTAL

Imatge
Voldria fer arribar les meves felicitacions al col·lectiu de nens i nenes de 4at. de primària del CEIP Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i al Sr. Toni Comajon professor, per la seva idea: Envia’ns una postal , que vaig llegir publicada al diari El Punt. Em dic Mari Carmen, i visc a Badalona des de què vaig néixer, és la meva ciutat i l’estimo molt, per això voldria compartir amb vosaltres aquesta estimació que sento per ella i convidar-vos a què vingueu alguna vegada a conèixer-la. Badalona: La protagonista inventada Us vol contar la història de Badalona, no per ella, sinó per amor a la seva persona, que em sembla, fins al més alt grau digna de ser contada. Badalona és una ciutat amb cos però sobre tot amb ànima. Badalona té personalitat, capta l’energia de la gent que l’habita i la governa amb treball, responsabilitat i il·lusió. Les parts del seu cos són: cap, tronc i extremitats. Aquestes parts formen l’organisme de Badalona, a demés la seva pell suau cobreix tot el seu co

PREMIOS BLOG

Imatge

PARAULES VIATGERES

Imatge
Paraules viatgeres Si les paraules surten de l’ordinador, si són capaces de saltar barreres, si són capaces nedar l’Atlàntic, deixa que entrin mullades, per la teva finestra, - paraules de vida, paraules de mar, paraules d’amor- Deixa que s’eixuguin amb calor, que descansin relaxades al teu far, que dormin abrigades al teu llit i deixa que no defalleixin d’aquest viatge esgotador.

LA CRISIS CAPITALISTA

Imatge
La crisis capitalista Encenc la radio, parlen de la crisis financera. Agafo el periòdic i llegeixo que el govern dels EUA ha destinat molts diners per a l’adquisició d’accions de bancs privats per tal d’enfortir la confiança del públic en el sistema financer. Una crisis que està atacant al gran sistema capitalista. Ja la mateixa paraula el defineix prou bé: capitalisme vol dir que allò més important és el capital. El capital: el gran déu del segle XXI. Ens basta donar una ullada al nostre voltant per adonar-nos de quins són els seus interessos i veiem que precisament no són les persones. Quan es parla de capitalisme no tan sols ens referim a una manera de ver l’economia sinó també a una manera de ver el món, un conjunt de valors i conductes que donen com resultat un empobriment general afavorint l’enriquiment d’uns pocs. Aquesta pobresa no es només econòmica sinó també és moral i és espiritual, i és de sentit i és d’esperança. Qui parla avui dia de crisis de valors?, qui parla que la

INALCANZABLE

ÀNGEL DE DIA, ÀNGEL DE NIT

Imatge
Àngel de dia, Àngel de nit, fes que miri el meu rostre aquell que no va voler contemplar. Que els seus ulls negres em cerquin entre les bombetes per darrera les palmeres. Que vingui en silenci abans que el sol il·lumini la carpa. Si vol amagar-se, fes que la lluna li cobra de nit i passi desapercebut entre la pell de la gent. Si vol apropar-se fes que la lluna li cobra de dia i lluï clar entre la pell de la gent. Àngel de dia, Àngel de nit fes que soni la música, que ballin totes les fantasies i que duri la màgia a la carpa dels somnis celestials.

EL FAR

Imatge
Perdóname por ir así Buscándote tan torpemente... (Pedro Salinas) El far Des d’un far, miro el mar i la penombra de la seva foscor, nostàlgia de tu. Mar dels meus ulls full en blanc d’una nit tancada En altra ciutat viu la seva mirada, el seu silenci, a vegades veu escrita a vegades veu callada.

LA MIRADA FUGAÇ

Imatge
La mirada fugaç, Sona el timbre de casa, miro per l’espiera i veig des del petit espai que acapara l’ull, a un home d’ulls negres i pestanyes llargues. Va vestit de taronja i al seu costat li acompanya una ampolla de butà. Penso que es deu haver confós, perquè no he cridat a cap venedor de butà. Obro la porta i li faig saber de la seva equivocació. Sospito que el món està cada dia més ple d’equivocacions: equivocats amb les inversions immobiliàries, equivocats amb la pressa lleugera de decisions, equivocats amb ..., i així en aquesta roda d’equivocacions anem passant. La mirada fixa del butaner m’ha recordat l’esguard d’algú. Aquesta classe de mirades clarividents no són massa ben vistes a la nostra societat, són mirades que donen la impressió de què vagin a desentranyar tots els teus secrets, tots els teus anhels. Avui envoltats de mirades passatgeres, passem de llarg d’una persona a altra, perquè sembla que a aturar-nos a mirar l’altre és donar-li una importància que no volem reconè

MIL MANERES D'ESTIMAR

Imatge
Mil maneres d’estimar Invento paraules de mil maneres, del dret o del revés encadenades o separades poètiques o abstractes lineals o embolicades. Paraules senzilles i tendres com diu una cançó. Des de l’incertesa i la soledat escric paraules de mil maneres, al transcurs d’un temps passat que amb desobediència van creant la imatge d’un déu omnipotent que viu darrera aquest mirall trencat. Invento paraules de mil maneres.

ELS TEUS ULLS, LA TEVA VEU

Imatge
Els teus ulls, la teva veu Vaig creure que eren els teus ulls, petits, riallers i juganers els que s’amagaven darrera la palmera protegits per la foscor de la nit. Els teus ulls llum d’un far distant. La teva veu ona de mar serè. Els teus ulls com la teva veu invisibles o abrigats a cada moment, a cada instant, mai s’apropen, sempre són distancia, mai s’escolta sempre és silenci. Vaig creure que era la teva veu melodiosa, seductora i real.
Imatge
Soroll de joventut Les arrugues no fan soroll però si una presència callada de la seva inesperada existència; han aparegut de prompte, sense avisar, conjuntament amb la llisor pansida de la pell. L’apropament de la vellesa va arribant: molèsties, xacres i altres disfuncions, i amb aquestes senyals que venen de mica en mica comencem a comprendre la fugacitat de la vida i dels seus plaers. Als carrers de les ciutats el soroll dels joves, la seva alegria, la seva fluïdesa, la seva immediatesa, el seu desig... contrasta amb la lentitud de la maduresa, amb el desig de silenci, amb la recerca de tranquil·litat. Aquesta generació madura on les paraules i els comportaments terminen per contagiar-se d’aquest ritme lent i pausat vol allunyar de si mateixa qualsevol nostàlgia i record de primavera. Aquella edat pletòrica, plena de bogeries, de cossos en llibertat i de somriures oberts només restarà amagada a la seva memòria com un territori mític d’un efímer passat de joventut.

TOT ÉS ARA RECORD

Imatge
Tot és ara record. Camino i cerco el teu rostre entre la gent, mentre faig camí el camí que només amb tu puc recórrer, que amb tu només és passeig i companyia i és presència constant al costat del meu record. Li pregunto a la meva ombra on buscar-te. Camino decidida pels carrers esperant trobar l’ombra de les teves paraules. Tot és ara record.