Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2008

L'ÚLTIM SOMNI

Imatge
M’arronso entre els llençols i em dormo plàcidament. Crec que en total, al llarg d’aquesta nit, he somniat cinc vegades amb Teseo, un home intel·ligent, interessant, increïble, “IN”... no em canso de repetir-lo, divertit, amb expressió seductora i loquaç.

En el primer somni jo pujava per una escala llarga. Teseo parlava amb mi acaloradament. No recordo bé el tema, però si allò que ell anava repetint: - ets una atrevida, una inventora de fantasies alienes; i a demés tot és mentida. Jo li deia que era veritat, li ensenyava els papers i ell els agafava i els trencava.

En el segon somni estava a dalt de l’escala. Al front havia una porta. Teseo s’apropava a mi i em somreia amb picardia. Jugava. La seva broma era apropar-se cada vegada més a prop, envaint el meu espai vital. La broma acabava amb una forta riallada i jo em despertava.

En el tercer somni obria la porta. Estava seguda llegint a Anna Saine, en un banc de la plaça Amèrica i Teseo estava segut al meu costat. Començava a explicar-m…

RECORDO

Imatge
L’ordinador que em van regalar un Nadal.

Recordo
tenia un ratolí petit i blanc
era màgic fer-lo córrer per la finestra virtual
i veure que en algun moment
em trobaria amb un àngel amb llampecs clars.

M’amagava de tothom
esperant en la intimitat
encendre’l i trobar-lo.

Recordo
l’àngel que vivia al meu ordinador.

CARTES D'AMOR

Imatge
L’hivern és el temps de la nostàlgia,
cobreix amb la manta els records.


Carta d’amor,

Les sento arribar
cada dia
una a una
plenes de paraules.

Arriben ben adreçades,
(no es perden a ningú racó
a ninguna cantonada),
a la correcta direcció,
la que uneix carrers del nord
i carrers de l’est.

Venen carregades
com si fossin Santa Claus
de joguines
de vius desitjos
de somnis blaus i fantasies enlairades.

Les sento arribar
sigil·losament
són cartes d’amor
són paraules vives.

EL GUIA

Imatge
El guia,

Si jo t’escrigués, la meva paraula et donaria
a la mirada, rotonda i segura.
T’escric i la meva lletra es confia
en aquest parlar incert d’hores cegues.

Et torno a cridar
cada dia, cada instant.
T’espero amb les mans obertes.
Véns de lluny, de camins marins;
puntual acudeixes a la meva invocació.

Amiga d’un destí desconegut,
recorro els passadissos d’un cel infinit
cercant l’adreça de l’àngel etern.
Núvols vaporosos s’apropen a mi
per despitar-me del camí que he de seguir.

Sempre per ventura l’atzar s’apodera de mi
i Déu m’espera per guiar-me fins a ell: l'àngel etern.




POEMA

Imatge
“A vegades una veu reconeguda,
una aroma càlida, una estranya
melodia, un to acord,
un contacte que lliga,
com virtualitats invisibles
els nostres dits escriuen
i em sembla que és
la paraula estimada”.