Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2009

HI HA

Imatge
Hi ha

Hi ha ulls que no es veuen
Hi ha mans que no es toquen
Hi ha llavis que no es besen
Hi ha paraules que no es diuen

Però

Hi ha

Ulls solidaris
Mans acollidores
Llavis oberts
Paraules voladores
que volen lleugeres amb el vent,
que creixen i es reprodueixen.
Paraules estimades
que transporten
aromes de som i d’amistat


8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Imatge
MANS DE DONA,

Miro les meves mans, són joves i vigoroses, amb la pell fina i suau. Mans de dona jove i treballadora.
El proper dia 8 de març celebrem a Badalona, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, un dia commemoratiu per a la lluita de la dona, per la seva participació en peu d’igualtat amb l’home, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a ésser humà.
La història ens recorda que la idea de gaudir d’un dia internacional de la dona va sorgir a finals del segle XIX en plena revolució industrial i amb l’auge del moviment obrer. L’origen d’aquesta data es remunta a 1857 quan a Nova York, va tenir lloc una marxa de dones treballadores d’una fàbrica tèxtil en protesta per les condicions del seu treball; anys més tard, a l’any 1908, un grup de dones treballadores -costureres industrials de grans fàbriques- es van declarar en vaga per a protestar per les seves condicions laborals. Aquelles dones reivindicaven l’augment de salaris, la reducció de la jornada laboral i l’ac…

ALTRE TEMPS

Imatge
Altre temps

Va dir poesia
i els llavis
es van mullar d’amor.

Va dir també demà
amb els ulls plens de futur
i va sentir emocions
estrenyent el seu cor,
artèries movent-se
per un trajecte desconegut.

Soledat, silenci,
paraules amigues
dins del full blanc del poeta.
Paraules portadores
de somnis conqueridors.

Sap que és convenient
aprendre a viure en soledat,
des del silenci,
des d’altre temps,
des d’altra edat.

L’edat de l’amor
el temps de la primavera
memòria de felicitat passatgera.

EL MAR ES BELLUGA

Imatge
La primavera és el temps de la remembrança.

Arriben els vaixells al port,
allà on suren els somnis i els desitjos,
com vela enlairada,
on la llibertat
és la rosa de totes les essències
i l’onada més maca es balanceja en el mar.

L’estiu és el temps de la mirada viva.

I el mar es belluga.
Jo cerco una imatge entre les ones,
aquest món invisible als ulls,
que amaga un secret un instant,
només un instant
d’ones i records.

14 DE FEBRER 2009

Imatge
Una vegada parlaven de l’amorI em vas preguntar:- Què és l’amor?-Et recordes?Sé que varem iniciar aquesta conversa, perquè s’apropava el dia de Sant Valentí, el catorze de febrer.-Què és l’amor? –vas tornar a repetir.Jo, que no sóc molt bona amb això de les definicions, et vaig respondre amb dificultat:-L’amor és..., és...Sense acabar la frase, vaig cercar el diccionari.Tu et vas aixecar del sofà per miraral meu costat la definició que donava el diccionari;el perfum de la teva colònia,va saltar del teu coll al meu nasimpregnant-me de tu.Una olor forta i provocativa, em va seduir;de la teva templa, sortien unes petites canes;les teves pupil·les lluents i negres comel cel de la nit que brillava al nostre costat,i la teva boca es va obrir lentament impulsantl’aire d’un respiració profunda i assossegada.Els meus llavis, van tremolar;l’emoció que vaig sentir,em va fer tancar el diccionari de cop, et vaig mirar fixament,i llavors et vaig dir-L’amor..., l’amor ets tu!
-Te’n recordes? Jo encar…

SOMNI DE NIT

Imatge
SOMNI DE NIT
Sé que els somnis es compleixen
he vist un somni, he acaronat un somni.

Badalona continua enlairant-se.
La seva gent fa camí.

Passen les estacions i els anys,
nous projectes i noves realitats
deixaran senyals de present i de futur.

La llum blava del mar,
els estius vius a la vora.
Caminen un cos i una ombra
per la platja solitària,
com un somni real
transparent, net i clar,
que sap on va.

Somnis, creacions d’amor i de vida,
ve una ona i els esborra
i una mà els torna a engendrar.

Al llindar de la nit,
quan obscureix,
cerco un somni.
I el llit és converteix en un llençol
on pintar somnis de ciutat.
Acoloreixo places despintades,
encenc fanals apagats,
i ballo amb palmeres enamorades.

Amic, Amiga,
la nit és el temps dels somnis,
és temps d’innovació.

I Badalona continua progressant.
Observo la seva singularitat,
una ciutat visible en els ulls de la seva gent;
una ciutat que recull en la seva biografia,
la realitat i els somnis
de tots els ciutadans,
de totes les ciutadanes.

Ho sé,
he vist un somni,
amo un somni…

UNA DONA, UN NOM: LA RASHIDA

Imatge
Una dona, un nom: la Rashida,

La Rashida porta un vestit llarg fins als peus de color vermell. Les grans arracades daurades, contrasten amb la foscor dels cabells que sobresurten del mocador que li cobreix el cap. Des del seu to discret m’explica que ha passat moltes desgracies i penalitats a la seva vida, un dia va aconseguir fugir del seu país gràcies a la protecció d’un familiar, i després de llargues penúries, arribar al port de Barcelona. Des de l’emoció i el silenci, l’escolto i penso que els ulls d'aquesta dona han crescut en la tristor. Actualment viu a Artigues, un barri de la ciutat de Badalona on la barreja de cultures conviu amb respecte i tolerància, malgrat les opinions interessades d’alguns que fan de la demagògia la seva religió.
La Rashida m’explica que cuida a una senyora gran i que amb els diners que guanya pot ajudar a la seva família; em diu que li agradaria poder enviar més queviures, roba o diners, però que el lloguer de l’habitatge és sempre massa car per les…

BALL DE DISFRESSES!

Imatge
Ball de disfresses!

Dins d’una hora comença la festa de Carnaval, i encara no he preparat la roba. Amb bon humor em pinto la cara de negre i marró, després em vesteixo. Surto valent i decidit cap a la festa de disfresses, que organitza el Centre Cívic de Can Cabanyes de Badalona, avui 20 de febrer a les 10 de la nit. Al carrer tothom em mira divertit.
És la primera festa a la que assisteixo disfressat, altres vegades només he estat com espectador, i sempre m’ha resultat engrescador l’entusiasme amb el que escolto parlar a la gent respecte aquesta festa de transgressió i disbauxa.
Somrient, entro al Centre Cívic i sóc rebut per sa majestat el Rei de Carnestoltes. Em convida a una beguda i m’acompanya fins el lloc de la festa. La sala està plena, de gom a gom. Un pallasso i una bruixa ballen plegats al ritme de la música. Un pirata amb un garfi per mà, em treu a ballar. Dins meu comencen a emanar tot un seguit d’emocions positives: alegria, felicitat, il·lusió, goig, somriures..., això que…

L'HOME FRAGMENTAT

Imatge
L’home fragmentat

En Pere còmodament instal·lat al sofà agafa el comandament de la televisió i comença a fer zàping, va saltant de canal en canal (TDT, Plus, Digital…) hi té tants per elegir que no es concentra en cap; amb la velocitat impregnada als dits és capaç de manejar qualsevol artefacte tecnològic.
Clic, clic... acaba d’arribar un missatge a la bústia d’entrada del mòbil; respon amb rapidesa i decisió, és una forma ràpida de comunicar-se. Aquest petit instrument que permet una relació instantània amb un altre ésser humà ha donat pas a una disminució de les estructures del pensament humà: reducció de la capacitat de raonar, de comprendre, de formar-nos un criteri propi...
Aquest home tecnològic impulsat per les presses i la competència, descansa tranquil·lament desmemoriat i desmesurat, fragmentat i trencat; un home que admira la bellesa corporal, la rapidesa, la novetat, el culte al diner i a la fama. Un home indiferent que porta per senyera en paraules de l’escriptor E. Rojas “u…

LA MERAVELLOSA CAFETERA

Imatge
La meravellosa cafetera,

La Carla omple la cafetera de cafè i la fica al foc, al cap d’una estona comença a sortir el fum, i la cafetera es converteix en una llàntia meravellosa amb un geni al seu interior. Diuen que hi ha tres classes de persones les vives, les mortes i les que creuen en la imaginació. Persones que creuen que hi ha flors amb sabor a xocolata, llunes daurades, sols argentats, àngels amb aparença humana, i esperits amagats a l’interior d’un objecte. Assaborint la tassa d’aromàtic cafè, la Carla, pensa en tot el que li agradaria demanar al geni encantat: curiositat i interès personal i laboral, capacitat d’il·lusionar-se cada dia malgrat les dificultats, fluir amb harmonia, fermesa en la disciplina i en l’esforç, disposar de temps per la reflexió i el passeig, aspirar allò complex partint d’allò senzill, i fer de l’impossible el possible. Abans de netejar la tassa la Carla llegeix el pòsit ideològic del cafè: inventa coses noves, cerca noves solucions, transforma el món.