Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2009

SENSE TU

Imatge
Sense tu Em recordo de tu, i no en tinc prou amb els teus ulls, amb la teva veu. Em sedueix aquest joc de paraules vives, inquietes, juganeres. Recordo el teu somriure i, desitjo, tornar a veure’t amb l’alegria neguitosa de la primera trobada de la primera paraula viva.

LA TELA

Imatge
LA TELA, La tela és fosca com la part oculta de l’ésser humà; la seva negritud cobreix algunes esperances, alguns anhels. Somnis morts, somnis que mai trobaran el camí correcte de la seva realització, il·lusions perdudes entre sanglots congelats. Gel que talla les entranyes quan el patiment obre les seves portes i corre a la seva trobada. Ulls mullats que senten la punxada d’un ganivet capaç de travessar totes les capes de l’ésser; vestidures que al llarg dels anys han anat protegint-lo, i ara despullat de qualsevol sentiment tremola indefens amb tota la intensitat del món, sentint cada dia més a prop la seva dissolució. El cel està al seu pensament. Cel infinit que no pot tocar, però que mira des de la seva petita existència, bellesa excitadora d’emocions i de sensacions intenses. Plou. Gotes de pluja que calen, calladament, fins ensorrar totes les seves resistències. Pensaments eterns que viatgen des de la terra al cel, del cel a la terra, cercant històries d’éssers humans que dialog

LA PIRULETA VERMELLA

Imatge
LA PIRULETA VERMELLA La despulla del seu paper de cel·lofana transparent i obre llicenciosament els seus ulls per observar tot el seu atractiu. La boca. Entreobre la boca, com si fos la primera vegada que se sent temptat. La mira, cada vegada la sent més a prop i llavors els seus llavis s’obren lentament, amb dolcesa i suavitat, la introdueix dins la seva boca i el seu cos vermell comença a tremolar. Tasta amb timidesa el seu bord i lentament va descrivint el seu cos entre els seus llavis com si la sentís per primera vegada, i la fica al seu interior per sentir-la plena i sencera. Llavors el desig neix als llavis i a la boca gaudint de mil i una sensacions. Entre totes, ella ha estat l’elegida amb suprema llibertat, per sentir l’olor de primavera i el sabor d’ardors prohibits. Descansa la llengua als dents i la mossega amb tendresa, no vol fer-li mal; juga amb la fragilitat de la seva forma i un perfum dolç i estrany li envaeix de noves impressions llibertàries. I sent la boca plena d’

LA TELEVISIÓ UN MITJÀ EFÍMER

Imatge
La televisió un mitjà efímer , Apago la televisió i em pregunto, és que no hi ha responsables que es plantegin que està passant amb alguns mitjans de comunicació? És què ningú es belluga a la cadira al donar la retransmissió de mentides, violència i insults? Aquesta indiferència de compromís social no tan sols la troben en programes de famosos i femelles de llavis i pits operats, sinó també en programes de cinquanta-nou minuts on temes importants com la política són tractats de forma lleugera i superficial. La televisió actual només vol productes en sèrie, barats, sense cap mena de transcendència ni de reflexió. Sóc conscient que la televisió és un mitjà efímer i d’entreteniment, i que mai assolirà la profunditat per exemple de la literatura i de la filosofia, però això no vol dir que no tingui en compte el seu deure social, i inclús el seu deure estètic. El poder de mobilització i de ressò de la televisió és impressionant, però sembla ser que els seus encarregats, directors i supradir

ALTA TEMPERATURA

Imatge
Alta temperatura, Amb els dits recorro la teva cara toco les teves galtes i rellisco pels teus llavis. Em cremen els dits, el teu contacte és foc ardent. Alta temperatura, que apuja el meu cos, de batecs i esgarrifances. És el llenguatge secret del contacte i de l’amor. Darrera l’obscuritat de l’habitació parla la nuesa de cossos entrellaçats.

LA FINESTRA DE CLÀUDIA

Imatge
La finestra de Clàudia, Després de dies de sol intens per fi havia començat a ploure i les gotes de pluja anaven caient sense cap mena de sentit per la finestra. Abrigada en el sofà d'Ikea, amb la calefacció posada mentre menjava una galeta i bevia un tallat, anava llegint el llibre El mausoleu del desig i l'esperança. De tant en tant, s'aixecava, mirava per la finestra, i pensava en com s'anirien desenvolupant els propers esdeveniments. Anava a beure el darrer glop de tallat quan van trucar a la porta. Va saltar del sofà amb la lleugeresa d'un gat desimbolt. Va obrir la porta; allà estava la cartera amb un cert posat de cansament, va lliurar-li la carta i l'avís de recepció per a què el signés. Amb la carta a les mans i la curiositat abocada al pit es va apropar a la finestra. Al carrer hi havia poca gent, tan poca que es podien comptar les persones que encara trepitjaven el carrer, aquell vespre de febrer. Els arbres dels jardins bevien l'aigua de pluja co

SÓC DONA

Imatge
Sóc dona Sóc un gra de sorra petit a l’univers. Sóc un soroll de riu que rellisca per l’aigua del cim. Sóc un cant de fulles, d’arbres enamorats. Sóc l’ocell lleuger que bat les ales al cel. Sóc pit de dona fet de terra i univers.

LA CRISI

Imatge
Aquest matí d’aromàtic cafè unes lletres congelades inunden els ulls amb la crisi monetària. Diuen els diaris Quan durarà la crisi? Haurem d’estalviar? Diuen els diaris, els petits grans estalvis; el finançament dels contractes; els nous convenis; la baixada de les cotitzacions. Noticies narrades en pàgines senars.

SILENCI I AMOR

Imatge
Silenci i Paraules. Hem parlat tants dies, tantes vegades que ens hem carregat de paraules i versos; tu no has llegit mai en veu alta, la teva veu ha restat callada, protegida de qualsevol opinió; jo no recordo mai haver escoltat cap comentari teu. Hem jugant tant a l’amagatall que se’ns oblida que un dia també varem jugar des de la realitat; quin goig trobar noves invencions per continuar engrescant-nos i fer de la incertesa la constant certesa d’un joc infinit de paraules. Riem tota l’estona, tu t’amagues cada cop que jo insisteixo en reclamar la teva atenció, per aquest empenyorament meu, en inventar històries, relats i poemes. Arriba la nit i em faig la dormida però aprofito una estona l’energia estel·lar per pensar en nous jocs i en noves aventures, i de nou al matí m’aixeco plena de vitalitat i d’il·lusió. Les coses viren i es confonen, però nosaltres sabrem sempre quin és el camí que ens porta a la màgia de la ficció. Et recordaré amb la camisa blava i el somriure seductor; et p