Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2009

LA CUA IMMÒBIL

Imatge
La cua immòbil

Som a finals de maig i fa un d’aquells dies de calor esgotadora. Encara no són les dotze del matí, i el senyor Carles ha pensat que abans d’anar a buscar els néts a la guarderia, disposa de temps per realitzar unes gestions bancàries. Arriba al banc i demana la tanda a una dona jove, davant seu hi ha cinc persones esperant ser escoltades, en qüestió de poc temps la cua comença a engrandir-se silenciosament. Al mostrador només una persona per atendre al personal. Al cap de deu minuts el senyor Carles s’adona que encara no s’ha mogut del mateix lloc. Darrera seu un jove comença a dir en veu baixa, que si no hi ha dret, que si es pensen els dels bancs que la gent té tot el temps del món per estar en una cua aturada sense fer res, que si haguessin de pagar per fer cua ja veuríem com no n’hi haurien etc., i així el senyor Carles escolta tot un seguit de queixes, veus febles que parlen per no ser escoltades, comentaris que no arriben a enlloc i es perden entre els calaixos fos…

DESPULLADA

Imatge
Despullada,

Em despullo del cos
per vestir-me d’ànima blava
en un món reservat
que només ell i jo coneixem.

I sento cada vegada amb més força
la necessitat de despullar-me, de despullar-lo
de donar-me completament amb ell,
amb una fúria instintiva i despiadada
que m’empeny a escriure
la història dels amants oposats.

Escriure per crear-lo, per transformar-lo,
per delinear el perfil de la seva mirada,
el somriure dels seus llavis,
la força poderosa del seu cor;
escriure per donar sentit als dies,
per despullar-me de l’enyorança i de l’oblit
per reinventar-me i reinventar-lo altra vegada
de sol, de mar i de blau
i cobrir-me d’aquell estrany ímpetu
que viu allotjat a la meva pell.

LO QUE NECESITO DE TI

Imatge

EL GUST D'UNA BOTIFARRA

Un mestre zen va oferir una botifarra al seu alumne i el va preguntar:
- Què et sembla aquesta botifarra?, està bona?
- Si, està molt bona- va contestar l’alumne.
- On trobés el seu gust? – li va preguntar el mestre- A la botifarra o a la teva llengua?

El jove va reflexionar i es va llançar a donar complicades explicacions:
- Aquest sabor procedeix d’una interdependència entre la botifarra i la meva llengua, perquè la meva llengua només, sense la botifarra, no pot…

El mestre el va interrompre bruscament:
Babau! Més que babau! Què pretens? aquesta botifarra està bona i amb això ja n’hi ha prou.

Ara menja i gaudeix de la festa!

NOTA DE SILENCI

Imatge
Nota de silenci,

No puc portar-me res de tu
perquè no en tinc res de tu
ni tan sols una confirmació
de la teva existència.

Plena d’equivocacions
he anat saltant de nom en nom
cercant-te entre la gent.

Mai has comprès
que la nota dels teus silencis
m’han insuflat
de vida i de creació,
material invencible
per entreteixir melodies
que ressonen a tu.

AMIGUES ETERNES

Imatge
Amigues eternes,

La llum es va convertir en foscor,
la salut en malaltia,
la paraula en silenci.
I malgrat totes les dificultats,
la paraula ressorgeix de l’abisme
com au fènix.
I torno a escriure
lletres vives i belles.
Paraules. Mots. Amigues eternes.

TOCAR EL CEL

Imatge
Tocar el cel,

Penso
sobre les cartes escrites
a un àngel
la lletra polida
dia darrera dia
un poema
un compte
acarono el paper
amb la suavitat dels dits
un poema
un compte
la fantasia que embolcalla els dies
és una carícia
de mots gramaticals.

què inventaré demà?

qui viu en aquesta fantasia?

què àngel es crea
quan es toca
amb la mà
el cel?