Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2009

NAIXEMENT CULTURAL

Imatge
Naixement cultural,

La penúltima setmana de juliol vaig celebrar el meu aniversari. Vaig néixer -ja fa uns quants anys- a l’antiga Clínica del Carme, com molts badalonins i badalonines de la meva ciutat. La mare m’explica que durant el part va ser assistida pel Doctor Blasi i una llevadora que es deia Agustina, i que justament a les dotze de la nit, vaig deixar escoltar els meus primers sorolls de vida. El passat es fa present i els records d’aquell moment tan especial apareixen al cap de la mare: l’habitació només amb un llit de ferro i pintada de color blanc; el pare dret al seu costat emocionat. Em diu que un cop passat el dolorós moment del part, l’instant més bonic i tendre va ser quan em va estrènyer entre els seus braços; el petit nadó prenia els seus primers alés de vida.
Ha passat temps, des de llavors la ciutat ha anat creixent, i amb el seu propi moviment ha donat llum a nous naixements urbanístics i a noves transformacions, algunes tan significatives com la conversió que reb…

NO IMPORTA

Imatge
No importa,

No importa si m’equivoco molt o poc,
les paraules sempre m’han obert camí
i han estat amigues de companyia
que han acollit la meva fantasia.

La il·lusió d’una petita creació,
el naixement d’una idea,
m’han ajudat a continuar endavant,
i tanta alienació m’ha tornat boixa d’emoció.

Jo sé que les paraules no arriben enlloc,
resten tancades dins del blanc paper
i només quan arriba la nit
surten des del món de les ombres
per endinsar-se dins de la meva realitat.
Llavors obro els ulls,
agafo un llapis
i escric que la teva mirada no envelleix
i veig com de cop tots els dubtes
que m’acompanyen i que m’han acompanyat
al llarg del temps,
desapareixen en el llindar de la nit.

No importa si m’he equivocat poc o molt
perquè amb cada errada,
una idea nova ha nascut.

Què importa si m’he equivocat.

EL RELLOTGE

Imatge
El rellotge,

El rellotge passa l’hora,
nous segons i minuts
despleguen la seva existència.
Indicadors de vida
que assenyalen un principi i un final.

Tic-Tac-Tic-Tac-Tic-Tac.

Temps lineal;
color d’hores incertes.

El pas del temps envelleix
cadascun dels minuts viscuts.
Les hores transcorregudes,
s’acomiaden de tots els instants.
Quan a la nit el rellotge dóna les dotze
la desolació d’un record
m’oprimeix el cor d’enyorança i dol.

Tic-Tac-Tic-Tac-Tic-Tac.





COCTEL BADALONA

Imatge
INGREDIENTS:

1 ampolla de suc de pinya

1 ampolla de suc de llima - llimó
Ginebra al gust
Sucre al gust
Cúbits de gel

UN NOU FINANÇAMENT PER A CATALUNYA

Imatge
UN NOU FINANÇAMENT PER A CATALUNYA:

1.- ESTATUTARI
El nou model desenvolupa l’Estatut en la seva potencialitat.

2.- BILATERAL
El nou model conté elements essencials de bilateralitat. Catalunya ocuparà la posició relativa que li pertoca (cinc punts per sobre la mitjana) després d’haver contribuït a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes; aquesta aportació és fruit d’una negociació bilateral amb l’Estat.

3.- SOLIDARI
El nou model garanteix que tots els governs autonòmics disposin del mateix volum de recursos per habitant per atendre els serveis bàsics de l’estat del benestar.

4.- JUST
El major esforç fiscal realitzat pels ciutadans de Catalunya és veurà reconegut. Els recursos de la Generalitat se situaran per primera vegada per sobre de la mitjana en relació amb la resta de comunitats autònomes. En el primer anys d’aplicació del nou sistema ja estarà al 102,6 i arribarà al 105,6 el 2012.

5.- TRANSPARENT
Per primera vegada, s’estableix un criteri d’equitat transparent, que permet vi…

EL CAMÍ

Imatge
El camí,

Em fico als meus pensaments.
Quan el món és silenci
de veu i sorolls,
llavors apareixes tu,
sorgint del no-res.
Em mires als ulls
m’agafes de la mà,
amb divina tendresa.
I ens endinsem en una llarga nit d’amor desbordada.
Amb l’aurora,
tornen els sons i les paraules.
Desapareixes,
els ulls resten tancats,
les mans buides.
Em desperto,
á primera hora del matí;
el cel és blau
i et contemplo allunyar-te en busca del teu camí.

ESTIC SOLA

Imatge
Estic sola,

Estic sola. Per continuar escrivint,
t’anomeno, et parlo
i el teu nom
es fa matèria.

Passen els anys
i continuo cercant-te en tots els ulls,
no em dono per vençuda;
continuo esperant alguna senyal
algun silenci que em parli de tu.

Es poblen els llavis
del record i del sabor d’un bes.

Penso en les teves paraules,
el tren que passa
un cop, una vegada a la vida,
a la meva vida
el teu vagó ple d’aquí i ara.

Amb els ulls de present
continuo mirant el passat
i la teva imatge rememorada
m’estreny en la mà,
és l’ombra que habita
el meu camí de núvols blaus.

Soledat, llibertat.
Estic sola.
Soledat per recordar-te.
Llibertat per crear-te.

Les teves empremtes
d’ahir, d’avui i de demà
omplen els fulls de mots i d’invenció.

No vull renunciar a la teva existència.
Per continuar composant
necessito de tu,
d’aquesta inspiració delirant,
de la llum que sempre hi haurà
darrera de qualsevol finestra.

A l’altre costat del ventalló
continuaré escoltant les teves passes a la nit,
des de la soledat del pensament
i des de la llibertat…

CANVI D'IMATGE

Imatge
Canvi d’imatge,

Em miro al mirall i prenc una decisió. Obro la porta de la perruqueria i la fredor de l’aire condicionat m’abraça afectuosament. De manera molt amable una de les joves em facilita una bata de color taronja. Diuen que el taronja és el color de l’alegria, de la felicitat, de l’atracció i de la creativitat, així que sense cap mena de dubte per les característiques atribuïdes a aquest color, em deixo envair per totes aquestes bones energies. Asseguda en el rentacaps sento com l’aigua temperada rellisca pel cap i com una gota despistada rodola des del coll fins al pit. Les mans de la Mònica ensabonen els meus cabells enxarxats i l’olor refrescant del xampú m’embolcalla en una atmosfera relaxada i harmònica, que em fa sentir molt a gust. Entre tots els serveix que ofereix el centre de bellesa: pentinat, assecat, depilacions, manicura, massatges..., he decidit tallar-me els cabells.
En Joan Miquel, un bon estilista que sap aconsellar des del coneixement i la credibilitat, és l’…

DISSABTE SOCIALISTA

Imatge
DISSABTE SOCIALISTA,

Encara no són les vuit del mati quan surto en direcció cap a l’Agrupació del PSC de Badalona. A la ràdio sonen cançons del programa Clímax Chill Out, i un suau sol es cola per la finestra com acompanyant d’aquest dissabte socialista i roig. La ciutat encara dorm; alguna botiga del carrer Guifré comença a obrir portes: el forn, la fruiteria... He de fer les fotocòpies dels permisos per a la utilització de la Via pública, el lloc on estaran ubicades les carpes blanques, no sigui el cas que els puguin demanar la guàrdia urbana.
Just quan arribo a la porta de l’Agrupació arriba també el company Joan Carles, que em diu que va un moment a prendre’s un tallat. Obro la porta de l’agrupació i em sembla que sento un murmuri de veus, però a l’interior de local només estan les plantes silencioses i callades; tota una varietat de plantes que esperen ser repartides. Les plantes d’alfàbrega embolcallen l’agrupació d’un agradable olor fresc i refrescant. Poso en funcionament la fot…

RECORDS DE JUNY

Imatge
Records de juny

A nit, Àngel
va aflorar el record de la primera trobada.
L’aroma del cafè
una tarda de juny,
plena d’intriga i misteri.

Com series tu? Com seria jo?

I vas aparèixer tu
segur i decidit.
I allà estava jo
insegura i temorosa.

Llavors les nostres veus
es van convertir en cos,
i les paraules en imatges vives,
de dos desconeguts.
Estaves tan a prop de mi
que vaig sentir por.
Por de por, por de mi mateixa,
de les meves impressions,
de les meves sensacions.
I vaig fer-te gran, molt gran.

Com eres tu. Com era jo.

Sorgeixen records com aquest o d’altres,
benintencionats,
que cohabiten amb dubtes i incerteses.
Tot això ho saps, Àngel,
creador del meu record etern,
viu i en moviment.

Només jo miro i repasso
cadascun dels breus instants
que em vas regalar.

Més d’una vegada,
a qualsevol hora,
es presenta un d’aquests records enyorats,
i em desvetllo en l’obscuritat de la nit
pensant en cafès i en tardes caloroses de juny.


LAVANGUARDIA.ES: TENGO UN BLOG

Imatge
'Paraules amb aroma'
Mari Carmen Lozano Badalona 13/07/2009 Actualizada a las 11:56 Participación

Hola em dic Mari Carmen Lozano Pareja, vaig estudiar Filosofia i Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona. Actualment treballo com administrativa a l'Ajuntament de Badalona. Si llanço la meva mirada enrere, el primer record que tinc relacionat amb el món de l'escriptura, se'l dec al meu pare, ell va ser l'incitador del meu gust per la lectura ja que quan venia del treball sempre em portava algun conte, després quan havia d'anar a dormir, ell o la meva mare em llegien alguna historieta. Des de petita crec que el meu món imaginatiu a formar part de la meva manera de ser i al llarg dels anys s'ha anat desenvolupant. Com sé que soc una aprenenta del món de l'escriptura, em preocupo per intentar anar aprenent cada dia una mica més, i aquest coneixement em va portar a fer algun curs de narrativa a l'Ateneu de Barcelona.

Vaig començar a e…

ET BUSCO I NO ET TROBO

Imatge
Et busco i no et trobo.

Et busco pel carrer
a través d’una mirada;

et busco en les xarxes d’Internet
des del facebook al tuenti;

et busco en llocs de passat
que porten el teu record.

Et busco i no et trobo,
només et trobo:
en la paraula,
en el full en blanc,
en el poema inventat,
en l’historia pensada.

La paraula com principal protagonista
dins el saló de la meva imaginació,
on les finestres obertes
evoquen el teu nom i el teu ésser;
el repte d’una intel·ligència creadora
provocadora de perpetues curiositats .





CIÈNCIA A BADALONA

Imatge
Ciència a Badalona,


Davant el tauló d’anuncis, la mirada neguitosa d’en Marc, no vol aturar-se a la darrera nota final de curs; al cap d’un instant, amb decisió ferma, mira la línia del seu nom i cognoms, veient ressaltada en negreta la paraula ”apte”. L’alegria i l’emoció s’apoderen d’ell: - He aprovat!
L’any vinent en Marc començarà tercer de medicina a l’Hospital Trias i Pujol, més conegut com l’hospital de Can Ruti a Badalona; els dos primers anys els va estudiar a la Universitat Autònoma de Bellaterra; d’aquells anys guarda bons records d’amics, professors i alguna que altra aventura. Ara està molt content perquè podrà continuar els estudis universitaris, tant els teòrics com els pràctics, a la seva ciutat.
Encara no té clar quina serà la seva especialitat, però ara que sap que Can Ruti comptarà amb un centre d’investigació biomèdica per a la medicina preventiva i personalitzada amb el que es podrà diagnosticar la predisposició genètica a partit dels tumors, potser valori una altra …