Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2009

ANIVERSARI AMIGUES 2007

ANIVERSARI AMIGUES View more presentations from maricarmenloz .

LA MÀGIA DEL MÀGIC

Imatge
La màgia del màgic Badalona Em vaig trobar amb la Lola, fa dos dissabtes, al passeig comercial del barri de La Salut. La Lola és una dona enamorada del món de la moda. La seva frustració secreta és no haver pogut ser una topmodel però la supleix amb bones dosis de roba, sabates, bosses i perfums; es considera una gran coneixedora dels centres comercials. Estranyada de veure’l al passeig, li pregunto que com és que estant tan a prop del centre comercial Màgic Badalona no està passejant per les conegudes botigues de marca: la botiga de l’osset, la de roba diferent i d’altres. Tot seguit comença a enraonar sense parar. M’explica que no és un centre gaire atractiu, que li dóna una mica de claustrofòbia perquè no hi ha entra molta llum natural; que bastants de les botigues són cares, i que precisament ara en moments de crisis no és el mateix comprar un jersei de marca que consti uns 50 euros o més, que altre que consti uns 20 euros o inclús menys. També em fa altre tipus de reflexió, i amb

UNA LLEGENDA

Imatge
Les llegendes, els contes i les anecdotès són croniques populars de la vida de la ciutat. Badonino. Aquest és el nom assignat a un jove que apareix cada any en Primavera per les Festes de la Ciutat de Badalona. Segons conta la llegenda és un jove que passeja les nits de primavera al Parc de Ca l’Arnus. Un afegeix modern explica que una nit passejava en busca de la seva enamorada, una jove pastissera. Durante una visita al parc i a punt de ser descobert pel pare de la jove, Badonino es va amagar dins del pou dels enamorats, i allà va romandre fins que no va poder reprimir un esternut, el pare el va descobrir. Per evitar les seves amenaces el jove va promete casar-se amb la jove i la receta d’un dolç que faria rica a la familía de pastissers: un dolç de coca amb el cos de la venus decorat amb crema i xocolata, un dolç que es convertiria en típic de la ciutat.

WABI-SABI

Imatge

L'AUTOCAR

Imatge
L’autocar Les portes de l’autocar es van obrir; al pujar al seu interior va ocultar una exclamació de sorpresa. Havia vingut! Només durant un breu segons, un simple segons, va percebre la seva presència al final del passadís. L’autocar estava ple. Va amarrar amb força la seva mirada, no era el cas que deambulés per la seva compta. Es va seure al seient que duia el número vint-i-un, al costat de la finestra, i va fixar la vista en el paisatge natural, tenia por que aquells ulls color coca-cola es clavessin en el seu clatell i poguessin dominar la seva voluntat. Va sentir la boca seca i es va humitejar els llavis. Havia sortit de casa a corre cuita sense temps de posar-se una mica de color a les galtes, però amb les emocions que corrien al seu interior estava clar que no ho necessitaria. De prompte un subtil aroma de pomelo amb un toc d’espècies d’alfàbrega fresca... es va colar pels seus sentits. De reüll li va semblar entreveure el llampec d’un somriure al seu rostre. Quan ningú la mir

SISÈ POEMA DE SETEMBRE

Imatge
Sisè poema de setembre Rellisquen les mans pels pits freds i despullats; la calor dels dits segresta el tacte de la pell. Allà on tot és fosc, el goig i el plaer s’amaguen i es troben, en un joc de carícies desbordades. Mirades plenes, davant el plaer de cossos tremolosos. La temptació, el desig, lloc de trobada d’una nit de tardor. Setembre, el mes, on les mans i els llavis tenen el sabor de la vida i la passió.

LOGO DONES

Imatge

LA FELICITAT

Imatge

TROZOS DE CRISTAL

Imatge
TROZOS DE CRISTAL, Voy a ver si me encuentro dentro de mi piel y comprendo porqué nada puedo entender. Me resulta tan raro todo lo normal, me tropiezo, me caigo y vuelvo a tropezar. Creí que me había equivocado, luego pensé que estoy bien aquí en mi nube azul. Todo es como yo lo he inventado y la realidad trozos de cristal que al final hay que pasar descalzo. Por favor no me empuje, me puedo caer. Yo en mi nube estoy tan bien no me va a convencer yo conozco unos cuantos que son como usted que me ofrecen veneno cundo tengo sed. Creí que me había equivocado, luego pensé que estoy bien aquí en mi nube azul. Trozos de cristal de Fito&Fitipaldis.

CINQUÈ POEMA DE SETEMBRE

Imatge
Cinquè poema de setembre Carrer buit, silenci, que travessa la ciutat. En la vorera somniadora s’aixeca la presencia desitjada. Apareix un home sense nom, rostre que es barreja amb algú; fruit de records passats. Hi ha dies en calma, tranquils, que em porten a passejar per la ciutat, recórrer els seus laberints i entre cantonades deixar sorgir la presència imaginada. Callada, l’ombra, m’acompanya. Potser, per això, m’agrada passejar, silenci, algú camina al meu costat; ombra humanitzada feta matèria. I la meva solitud despullada de mirades, desapareix. Persegueixo un home viu, detingut dins la memòria del temps. No puc tocar-lo, ni besar-lo, només passejar al seu costat, una tarda de setembre.

HAIKU

Imatge

QUART POEMA DE SETEMBRE

Imatge
Quart poema de setembre Paper doblegat, un nom abrigat, una història mig escrita. Una taca de tinta blava rodola pel full llançat. La dissolució de les lletres, la història no narrada ofegada pel mar blau de la tinta escampada. Paperera buida de somnis. Setembre llança el llapis damunt lletres oblidades.

ANDREA, XAVIER I ELLA

Imatge
Andrea, Xavier i ella Avui és un dia més de la seva vida. Un cop més, lluita amb els seus dubtes. Xavier es planteja si ell ha nascut per amar. Potser sorprès llegint tendres poemes d'amor. Xavier posseeix el do de la disfressa, com no li agrada enfrontar-se amb les coses autèntiques les inventa. D'aquesta manera de ser sorgeix un home inventat. És un matí de setembre, i ell sap que es trobarà amb ella. Condueix sense preses deixant darrera blocs de nova construccions, blocs freds i artificials que protegeixen vides inventades. El carrer està ple d’excrements, és la lluita de l’administració amb els amos dels gossos per millorar la ciutat. Ell prou té amb la seva història, com per tenir cura d’un gos. Arriba al final de Via Augusta i continua recte, sobrepassa una mica el límit de velocitat i redueix abans d’arribar al pas de vianants; una vella amb cabells blancs li fixa una mirada congeladora. Condueix per un carrer d’única direcció, deixant darrera el carrer Baldomer Solà, é

TERCER POEMA DE SETEMBRE

Imatge
Tercer poema de setembre Dorm l’àngel, dorm. Totes les ones mullen els seus cabells escampats els seus ulls tancats; la sorra es barreja amb somnis de colors. S’apropa el mar, s’apropa. Soroll de mar, sabor d’amor. Àngel o sirena. L’acarona el mar, l’acarona. Suavitat d’escuma blanca que embolcalla tota fantasia.

CANÇÓ DE TARDOR

SEGON POEMA DE SETEMBRE

Imatge
Segon poema de setembre Penso en tu i la mà d’un àngel neteja el cel de blau, convertint-lo en el mirall des d’on poder mirar-te. Veig la teva mirada silenciosa des de l’eternitat i puc seguir la distància de la terra fins la teva estrella. Rumio allò que vull llançar-te des de la terra, plantada com un arbre amb els peus traspassant totes les arrels, en un dia de setembre, si existeix l’eternitat sempre existirem tu i jo.

PRIMER POEMA DE SETEMBRE

Imatge
Primer poema de setembre Arriba setembre i agafo una paraula. Les mans tasten el paper callat, i abandonat durant els dies d’estiu. Observo els primers núvols i assaboreixo el teu nom. Sonen notes, tons, vibracions i melodies, ballen en l’aire, deixant llamps sonors que converteixen la foscor en llum. El so de la teva veu, la permanent veu, hèlice en moviment d’inspiracions continuades. La creació sempre a punt per volar.