PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

09 de novembre 2009

EL PERFUM

EL PERFUM

Recorda que estava asseguda a prop d’ell, un home dels que fan sentir, dels que tenen tarannà, dels que no passen desapercebuts. Ell ja no hi és i tampoc la seva aroma. L’olor va desaparèixer amb la llunyania i ell al pujar al cotxe. Algú ha passat molt a prop d’ella i ha sentit de nou la seva fragància, s’ha girat però no era ell. Davant l’aparador d’una botiga recorre amb la mirada tots els perfums per a homes. Entra i olora colònies. Una dependenta pèl-roja s’apropa per atendre-la. Totes dues oloren perfums. Els seus gustos són distints. Busquen i busquen. No troben l’aroma desitjada. Ella cerca un perfum especial. S’acomiada i surt de la perfumeria. Es troba sola al carrer amb el record d’una aroma impregnada a la pell. A través del record del perfum recorda la força de la mirada, i darrere dels ulls negres, l’ordre intacte de les idees, i darrere del pensament qui sap si aquell home reservat fa olor d'una nova senyora, d'una nova emoció.
 
contador de visitas
contador de visitas