Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

QUART POEMA DE DESEMBRE

Imatge
Quart poema de desembre,

Amb una espelma petita
il·lumino una part de mi que no coneixes,
el nadó que he alimentat de tu
en els meus pensaments.

T’he inventat i reinventat cada dia
durant set llargs mesos;
amb el fred i la calor
amb paciència i amb un urgència,
des de la soledat
i des de la companyia
amb imatges i amb paraules.

I t’he vist de prompte
creuar un carrer
aturar-te en un semàfor
davant el mirall d’una botiga.
Eres tu.

El destí que fa les seves tirades
ens va presentar una tarda de primavera.
Després la mateix roda ens va separar
però em vaig quedar prenyada de tu
i encara continuen naixen paraules
que invento i reinvento
en la part que no coneixes de mi.


El SOMNI

Imatge
El somni,

Són dos quart de tres de la matinada. M’aixeco del llit. Sento l’aire colpejant la finestra. Miro l’estat de la terrassa, l’aire ha llançat a terra la regadora i alguns testos amb flors. La imatge d’un somni m’acompanya fins a la cuina. Obro l’aixeta de l’aigua i bec un got. El queixal s’ha despertat i em fa mal, pren un antibiòtic. Torno de nou al llit, el soroll del vent i les imatges del son m’impedeixen dormir. Encara ressonen al cap les paraules: -Em tinc que anar. -Per què? -Tinc que anar-me. I una veu: no marxis, no marxis.
És curiós que, en quan alguna idea o alguna situació determinada queden fixades a la ment, el subconscient s’apodera d’elles relatant una història feta de realitats en les cambres oníriques. I així, doncs, és en la gruta irreal on els diàlegs polèmics vinguts des del més enllà viuen una altra existència plena de significats indesxifrables.
El rellotge assenyala les quatre de la matinada. L’enfonsament en llunyanies oníriques li impedeix sentir la fred…

PERCEPCIONS

Imatge
Percepcions,

La porta s’obre i entra. Fa dies que no han coincidit. Es treu l’abric i el penja darrera la porta. El perfum de Loewe s’escampa per la sala. Ella sent l’aroma filtrar-se pels seus sentits. Està tan a prop! Ell se situa davant d’ella deixant que la seva mirada es fiqui als seus petits ulls. Ella experimenta com aquesta intrusió mental trenca totes les seves precaucions i barreres; el seu sentit comú l’ha abandonada i percep la força arrabassada de la seva masculinitat. Una calor densa s’apodera del seu cos. Foc. Cel i infern. Al seu costat dos móns separats, els seus, i una veu: el silenci. Silenci d’aquí i d’allà. Ell està allà, davant d’ella, només mirant-la fixament sense dir res. Una força estranya s’apodera de les seves cames i de les seves cordes vocals, no pot moure’s ni parlar. Tot un seguit d’imatges recordades s’agiten al seu cap, i es pregunta si el seu rostre mostrarà algun senyal que indiqui el sacseig intern del seu món interior; podrà llegir a través de la s…

EL DINAR

Imatge
El dinar

El 4 de desembre, antesala d’un llarg cap de setmana, després de molts anys sense veure’s, han coincidit en un dinar organitzat per un amic comú. Temps suficient per tornar a veure’l detingudament: les línies del front, el nas recte, el coll estirat, els cabells ben tallats, la seva elegància sota la camissa d’un blau celestial, els braços prims i les mans allargades, les sabates netejades a la perfecció; inexplicablement atractiu, com si el temps no hagués volgut deixat cap de les seves empremtes. La mira i somriu amb un somriure lluminós; li agrada tant aquest somriure que torna a sentir pessigolles a l’anima, i per un moment se sent jove.
Recorda que li agradava el mar i la muntanya, la literatura i la filosofia, però sobretot la poesia: “ És més savi l’amor quan clareja, quan ja comença a escoltar-se el matí, pel camí llarg, desert de la teva pell...” Un dia li va recitar aquest poema i ella li va preguntar qui era l’autor. Luis Garcia Montero li va respondre ell, i des d’a…

SEGON POEMA DE DESEMBRE

Imatge
Segon poema de desembre

Crec que la nostra amistat
ha estat un thriller de caràcter misteriós,
planejant totes les intrigues.

Hem arribat a tocar portes tancades,
hem recorregut passadissos secrets,
hem plantejat difícils interrogants,
hem experimentat la por dels silencis,
amb el pes de totes les hores i de tots els dies;
envoltants per llarguíssimes llunyanies.

Com inventors d’aquesta posta en escena,
hem creat mil i una imatge,
en blanc i negre i en color,
en dies de gala o en dies de dol.
Hem inventat sopars inexistents
on mantenien converses animades
i hem rigut i hem ballat
i hem parlat i hem somniat
abans que la imatge desaparegués
de la nostra memòria i del nostre pensament.

Hem fet històries, invencions
que han engrandit la nostra amistat.
El thriller d’aquesta companyia
ha estat un misteri ocult entre els nostres convidats.
I hem sabut construir amb afany i destresa
la tela d’una llegenda blava,
que sempre ens acompanyarà
quan alguna nit imperi un silenci abismal.

PRIMER POEMA DE DESEMBRE

Imatge
Primer poema de desembre

En l’embrollada xarxa neuronal
vaig elaborar una història plena de paraules.
No hi ha secrets en l'amistat
reconstruïda des de la memòria.

Mai no vaig pensar que seria un jardí
tan ple de paraules belles.
Vaig projectar un jardí amb aroma
de lavanda, gessamí i roses
una altra manera de provocar-te.

Escrit des de l’est mirant cap el nord.
I oloro platges de naturalesa idíl·lica,
I miro boscos de vegetació desbordada.
I des de la foscor de la nit
i des del silenci de tots els sorolls
em pregunto: quan tornaràs?

El perfum del jardí
traspassa tots els llindars,
nord, sud, est i oest.
Que bé has recollit, amic, estimat
tantes paraules llançades a la vora del mar.

El temps, la memòria,
continuen omplint-me de tu.
La paraula, el record,
continuen omplint-me de tu.

UNA CIUTAT: BADALONA

Imatge
Una ciutat: Badalona

Viu i va néixer a Badalona. Badalona té els seus orígens en el segle III a.C. i va ser fundada pels romans. Coneix els trenta quatre barris que la formen; és una ciutat amb punts simbòlics de referència. A més dins de poc hi comptarà amb alguns de nous, com la nova línia 9 del metro al barri de La Salut i la prolongació de la línia 2 fins a la Illa Central. Les característiques dels barris li són familiars; identifica ràpid els seus referents: el Palau Municipal d’Esports, el Centre Cívic de Can Cabanyes, l’estàtua homenatge a la ciutat de Badalona de Joan Brossa, l’església de Santa Maria, el Museu, el Viver i d’altres. L’altra nit un nou element urbanístic es va creuar amb la seva mirada, el nou disseny estètic de la rotonda que hi ha al costat de l’estació de metro del Gorg, produint-li una agradable sorpresa.
Nombrosos indrets de la ciutat li estant lligats a records concrets: l’Institut Eugeni D’Ors al barri de Sant Roc, on va estudiar el batxillerat; la plaç…

IMATGES

Imatge
IMATGES,

"Tractin d’imaginar una dona ficant-se unes mitges de seda negra, i una roba íntima amb perles de marfil que brillen damunt la seva pell. És una dona que inspira desig i que parla amb un fill prim de veu. Em va explicar que havia d’assistir a un sopar i que no sabia quin vestit posar-se; que no volia cridar l’atenció però que tampoc volia passar desapercebuda; que volia estar elegant però no gaire sofisticada. Mirant-la detingudament podia assegurar sense temor d'equivocar-me que aquella dona estaria bella amb qualsevol penyora. Mentre els ulls anaven recorren el cos de la jove, no deixava de preguntar-me quins serien els seus desigs amagats. L’excessiva imaginació pot resultar perillosa".
Guillermo Pedrahita

EL ÚLTIMO LABERINTO

Imatge
"La vida es saborear día a día y minuto a minuto la paz. Un día a día senzillo, inmerso en el amor y la esperanza. Y deleitarse en cosas sin importancia que, si se deterioran, no causan desengaño. Y reír nimiedades. Y descansar tras un largo cansancio. Y beber cuando se tiene sed y comer cuando se tiene hambre.
Pero, sobre todo, construir. Construir sobre las ruinas que necesitamos olvidar. Convertir los solares en palacios, y los palacios en caudales de fe y de esperanza".

Mercedes Salisachs