PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

14 de desembre 2009

QUART POEMA DE DESEMBRE

Quart poema de desembre,

Amb una espelma petita
il·lumino una part de mi que no coneixes,
el nadó que he alimentat de tu
en els meus pensaments.

T’he inventat i reinventat cada dia
durant set llargs mesos;
amb el fred i la calor
amb paciència i amb un urgència,
des de la soledat
i des de la companyia
amb imatges i amb paraules.

I t’he vist de prompte
creuar un carrer
aturar-te en un semàfor
davant el mirall d’una botiga.
Eres tu.

El destí que fa les seves tirades
ens va presentar una tarda de primavera.
Després la mateix roda ens va separar
però em vaig quedar prenyada de tu
i encara continuen naixen paraules
que invento i reinvento
en la part que no coneixes de mi.


El SOMNI

El somni,

Són dos quart de tres de la matinada. M’aixeco del llit. Sento l’aire colpejant la finestra. Miro l’estat de la terrassa, l’aire ha llançat a terra la regadora i alguns testos amb flors. La imatge d’un somni m’acompanya fins a la cuina. Obro l’aixeta de l’aigua i bec un got. El queixal s’ha despertat i em fa mal, pren un antibiòtic. Torno de nou al llit, el soroll del vent i les imatges del son m’impedeixen dormir. Encara ressonen al cap les paraules:
-Em tinc que anar.
-Per què?
-Tinc que anar-me.
I una veu: no marxis, no marxis.
És curiós que, en quan alguna idea o alguna situació determinada queden fixades a la ment, el subconscient s’apodera d’elles relatant una història feta de realitats en les cambres oníriques. I així, doncs, és en la gruta irreal on els diàlegs polèmics vinguts des del més enllà viuen una altra existència plena de significats indesxifrables.
El rellotge assenyala les quatre de la matinada. L’enfonsament en llunyanies oníriques li impedeix sentir la fredor dels blancs llençols. El llit és el lloc on poder conciliar tots les portes, les obertes i les tancades. Aquest llit de soledats oníriques li permet viure la intimitat de somnieigs ocults en nits desvetllades d’hivern.

 
contador de visitas
contador de visitas