Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

EL CANTO DEL LOCO: QUIERO APRENDER DE TI

EL CONTE

Imatge

EL DOCTOR PANADERO

Imatge
EL DOCTOR PANADERO Són dos quart de quatre de la tarda. Els infermers de les ambulàncies La Pau m’acaben de deixar com si fos un sac de patates damunt una llitera a urgències de traumatologia. Al davant dels meus ulls unes cortines blanques escorredores m’aïllen del món exterior. No passen ni cinc minuts quan les cortines se separen i entra el metge; un jove amb un cert atractiu, acompanyat per dues infermeres. A la solapa de la bata porta una targeta identificativa amb el nom de Dr. Panadero. El metge vesteix de blanc, també una de les infermeres que l’acompanya i l’altra que deu ser l’auxiliar vesteix amb un uniforme de color blau. El doctor treu unes estranyes tisores de la butxaca de la bata. Ah!, penso que són les tisores per tallar l’escaiola. Les mans del metge són boniques, rosades i primes, amb les ungles tan ben retallades que semblen tenir la mateixa simetria. Surto una mica de les meves dèries quan escolto que em diu que l’operació ha estat un èxit, que la ferida està perfe…

SANT VALENTÍ

Imatge
Sant Valentí, dia dels enamorats
Quan miro el cel de Badalona, per les nits des de la petita terrassa de casa, veig alguna que altra estrella; i m’il·lusiona pensar que hi ha coses petites que podem compartir dins de la nostra quotidianitat. Tots dos podem veure les mateixes estrelles i quan ens donem un petó penso que aquest es converteix en una estrella que puja al cel. Llavors a partir d’aquest instant imagino que cada petó que s’eleva fins al cel es converteix en una estrella que vetllarà per nosaltres des de l'eternitat.Quan miro el sòl de Badalona, en algun moment del dia, penso que tu ets el major dels meus planetes, tu ets el meu Sol i faig un brindis pel Rubicund Apolo que escampa els seus dorats cabells sobre la nostre terra i el nostre amor. Feliç Sant Valentí.Badalona, 12 de febrer de 2010

SANT JERONI DE LA MURTRA

Imatge
Sant Jeroni de la Murtra,

Va tornar a trucar-lo i va tornar a dir-li que no. Un no carregat d’indiferència, amb què va voler distanciar records i interrogants d’un passat que encara no ha pogut esborrar. La tarda una mica disfressada de núvols i de sol el convida a passejar. Avui la seva intuïció li diu que quan torni res no serà el mateix.

S’enfunda l’abric negre i sent la fredor escol.lar-se pels forats de la botonera. Encara no són les quatre de la tarda i agafa el cotxe sense una destinació concreta. Carretera amunt s’allunya dels sorolls de la ciutat. Les finestres del vehicle li mostren un nou passatge rural, i així quilòmetre a quilòmetre, embolcallat d’horts i de camps, d’arbres i de flors arriba a Sant Jerònim de la Murtra, un dels tresors de la seva ciutat.

Silenci de pau i de serenor. Passeja i al caminar sent el pes de les pedres abandonades i observa l’envelliment que pateix el conjunt arquitectònic. Al creuar el pati del monestir el silenci monacal surt al seu encontre i un…