PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

12 d’abril 2010

BESÒS MAR

Besòs Mar

Arribo a la parada de La Pau a les quatre de la tarda amb la cartera a la mà esquerra i un plec de folis a la dreta. Entro dins el vagó del metro. Recorro amb la mirada el vagó per tal d’asseure perquè vull donar un últim repàs al discurs dins la Conferència Mediambiental que ha organitzat l’Ateneu de Barcelona sota el títol: “La sostenibilitat un dret per a tothom”. Resta un seient buit però de cop m’adono que els ulls d’una dona gran demanen el seu dret d’ancianitat, així que sense cap mena de dubte cedeixo el lloc a la senyora i em quedo penjat al pal metàl·lic que hi ha situat al mig del passadís; faig equilibris per tal que no s’escampin, d’un moment a l’altre, tots els papers pels damunt dels viatgers. Com encara em resten parades fins arribar a la parada d’Urquinaona i fer el canvi amb la línia vermella fins a Plaça Catalunya penso que em podré seure aviat. Una dona jove amb un pírcing decorant el llavi i el nas s’aixeca i em pregunta si vull asseure perquè ella baixa a la propera estació, crec que m’ha vist massa carregat d’idees i de fulls. Un cop assegut tret els folis i llegeixo l’argument principal:
La sostenibilitat és un dret. Les nostres societats necessiten de la sostenibilitat. Una societat insostenible està destinada a desaparèixer, per tant s’ha d’anar transformant. És necessari una visió del món on es tingui en compte de forma conjunta les múltiples relacions que els éssers humans mantenen amb el medi ambient i els recursos naturals i que fan possible la mateixa existència de les nostres societats. El dret a mantenir les condicions socio-ambientals i la base de recursos naturals i culturals que permeten a una determinada societat portar a terme un mode de vida digne sense malmetre les condicions d’altres societats o de les generacions futures a fer el mateix.
De cop a la estació de Selva de Mar les portes del metro s’obren i un soroll estrident interrompre la meva lectura. Un home, una dona i un vell orgue de maneta interpreten una antiga cançó, després de recórrer el passadís se situen davant els passatgers, per tal de recollir en un plat de plàstic la corresponent recaptació monetària. Em fico la mà a la butxaca i agafo una moneda d’un euro i la diposito en el plat. Em torno a centrar en la lectura.
Una societat que reconegui el dret a la qualitat del medi ambient: aire i aigües netes; funcionament dels ecosistemes i la base de recursos que facin possible la reproducció i el manteniment d’òptimes condicions de vida a les nostres societats. El dret a la sostenibilitat com dret col·lectiu de la reproducció social i des d’una perspectiva àmplia i sociològica. El dret a la sostenibilitat d’una societat, en l’obtenció de recursos naturals que permeten garantir la qualitat ambiental d’una determinada societat (petroli o aliments), no hauria de malmetre de manera irreversible la base de la sostenibilitat d’altres societats actuals o en el futur. En aquest sentit, seria bo recordar la màxima de Gandhi: en el món hi ha prou recursos per satisfer les necessitats de tothom, però no hi ha prou recursos per satisfer la cobdícia de tothom. Tenim dret als recursos per viure una vida digne, però no tenim dret a malmetre els recursos que impedeixen a altres pobles viure dignament el seu propi destí.

Em fixo que hem arribat a la parada de Besòs Mar. Les portes s’obren i entra més gent. Al cap d’una estona un llibre cau al terra i amb la curiositat de saber que ha succeït aixeco el cap i coincideixo amb els ulls blaus d’una dona que no em deixa indiferent. Mai he estat un home sentimental i romàntic, però de cop sento una estranya sensació recorrent-me les entranyes estomacals. Torno a les pàgines però sento que em costa concentrar-me a la lectura, intueixo la mirada de la dona planejant per sobra dels meus papers. És una dona bella que deixa entreveure una certa serenitat carismàtica. Faig jocs neuronals i canvio Besòs Mar per Besos de Mar.

... només podrem definir el dret a la sostenibilitat si també som conscients d’allò que significa la sostenibilitat, és a dir, el dret a la sostenibilitat té com a contrapartida l’obligació col·lectiva d’aprendre quines són les bases i els factors dels qual depèn no només la nostra pròpia sostenibilitat sinó també la dels altres pobles. Hem d’aprendre una actitud oberta i proactiva, que permeti entendre i anticipar-se als canvis socioambientals, abans que aquests produeixen els seus efectes negatius de manera irreversible.

Manquen només tres parades per arribar a l’estació d’Urquinaona i començo a sentir el nerviosisme propi que m’apareix quan he de parlar en públic; com són de costosos els primers minuts! com m’agradaria veure que aquests ulls de mar em reclamen l’atenció des de la primera fila. Penso en com estaria de relaxat mirant aquest trosset de cel i com em sentiria de còmode sabent que ella m’escolta: la nostra crisi ambiental és sobretot una crisi moral. Els canvis socioambientals són tan nous i d’aital magnitud i rapidesa que ens trobem en una situació totalment nova en la història de la humanitat. Si sabéssim allò que hem de fer les coses serien molt més fàcils del que són en realitat. De l ‘antropologia hem aprés que els Déus i els mites no desapareixen mai, sols es transformen. Molta gent creu que vivim en una societat laica, però la veritat és que hi ha dos menes de Déus que són prevalents a la nostra vida quotidiana: un és el Déu del mercat i l’altre Déu de la tecnologia. Els Déus que creiem que ens salvaran de tots els mals possibles. La garantia de la sostenibilitat, i doncs, dels drets vinculats a aquest principi demana una mirada crítica i social al paper del mercat i de la tecnologia en el món contemporani. Així per exemple, la desforestació o la contaminació i pèrdua de biodiversitat a gran escala produïda pels pesticides associats a la producció de soja transgènica que acaba per malmetre els recursos i les condicions de vida bàsica de moltes comunitats als països del tercer món es podria entendre com un clar atemptat al dret a la sostenibilitat. Es tractaria de reorientar i transformar el mercat i la tecnologia de manera que puguin integrar els aspectes ètics i morals com és ara els límits i les responsabilitats que suposa la defensa del dret a la sostenibilitat de persones i pobles. Actualment parlar del dret a la sostenibilitat planteja més preguntes que respostes, però està clar que la sostenibilitat no és altra cosa que la recerca de la sostenibilitat.

Una veu enregistrada anuncia per l’altaveu que hem arribat a Urquinaona. El metro es queda quasi buit i veig que la dona de la mirada neta també ha baixat a la mateixa parada que jo però tots dos agafen direccions distintes.

En arribar a l’Ateneu l’organitzador de la conferència el Senyor Oriol Gomez, em presenta a la resta de ponents, entre ells, la senyora Estela Paez, doctora en Medi Ambient i Ciències de la Terra. Em quedo totalment petrificat, com si fos una mòmia Egípcia, al veure davant meu, els ulls de la dona de petons de mar.
 
contador de visitas
contador de visitas