Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

EL POETA I LA ROSA

Imatge
EL POETA I LA ROSA La rosa. La rosa és vermella, única i individual. La seva bellesa és poesia. Des del seu silenci mira un món obert on tot és possible i el poeta enamorat de les coses s’apega a elles i les persegueix a través del laberint del temps, del canvi, sense renunciar a res. El poeta creu en la heterogeneïtat adherida a les seductores aparences. Sorprès i dispers és el cor del poeta. Però el poeta al crear la paraula crea la unitat; paraules que tracten d’expressar allò més tènue, allò més alat, allò més distint de cada cosa, de cada instant. El poema és la unitat encarnada. La cosa del poeta és la cosa somniada, la inventada la que hi hagué i la que no hi haurà mai més. El poeta vol la realitat, però no només la que hi ha, la rosa; sinó la que no és, allò que desprèn la rosa, allò que projecta la rosa, allò que mitifica la rosa. El poeta abraça el ser i el no ser i treu del no res, el no res mateix i li dóna nom i rostre: la seva rosa.

RECORDAR, CONTEMPLAR I ESTIMAR

Imatge
Recordar, contemplar i estimar, Recordar em posa nostàlgica però no he pogut evitar que de sobte hagin aparegut algunes imatges relacionades amb l’època de la meva infància. Al contemplar el gronxador, les palmeres, la font i la plaça m’apropo de manera molt viva a aquell enyorat paisatge familiar. Em veig de la mà de la mare anant a buscar al pare, quan arribava del treball, allà on actualment està l’estació de metro de Pep Ventura, assaboreixo el sabor dels primers sucs de taronja al restaurant Marquina, els primers jocs de sorra i els primers berenars de xocolata al parc de la plaça, la benedicció de la Palma el diumenge de Rams al col·legi Salesià, les visites a la fira de mostres infantil i juvenil que s’instal·lava, fa molts anys, a la plaça dels Països Catalans. El temps ha passat i la plaça ha canviat la seva aparença amb la construcció del nou aparcament, els nous fanals, els nous bancs i la nova zona de jocs. Un nou indret urbanístic que ens apropa a comprendre que els espais

FELIÇ SANT JORDI 2010

Imatge
"Viuen les paraules en el llibre, mentre les roses blanques, grogues o vermelles estenen l’aroma per la ciutat. A la cantonada, a la plaça, als carrers s’escolta el cor de Badalona, bategant al ritme de belles paraules. Sant Jordi, un dia de primavera, un dia ple d’històries: somniades o reals; escriu amb alegria una diada especial.”

L'AMBULATORI DEL BARRI DE LA SALUT

Imatge
Les circumstàncies que es narren a continuació han ocorregut recentment, però per tal de preservar el dret de les persones implicades, s’han canviat noms així com alguna que altra data. Em dic Estela Paez Villar amb DNI XX.YYY.ZZZ-A i passo a exposar el esdeveniments ocorreguts en relació a una petició domiciliaria d’analítica per a la meva mare: El passat dia 29 de març d’enguany vaig anar a la doctora Saez, doctora del CAP de La Salut que atent des de fa molts anys a la meva mare Maria Villar amb DNI BB.CCC.DDD-X i amb 78 anys d’edat, per tal de notificar-li que la mare havia caigut i que li havien tingut que operar a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de tíbia i peroné, i que per aquesta circumstància es trobava impossibilitada per poder fer-se una analítica que ha de presentar el proper dia 27 d’abril a l’ambulatori de Sant Adrià del Besòs a la consulta del cardiòleg, i per tant li demanava que se’l pogués fer una analítica domiciliaria. La doctora en va fer la petició dom

SEGUEIXO CREIENT

Imatge

RECORD

Imatge
A rriba la nit, es tanca la llum. Han marxat els familiars, els amics, les amigues, els relataries... tots els convidats; alguns sense preses, altres amb la rapidesa que criden els esdeveniments humans i familiars. I a la sala encara resta el ressò de les paraules pronunciades, continua l’eco de les veus que han expressat tots els sentiments i tots els afectes per la pèrdua de l’amic. El verb ha donat vida a la mort, i ha fet del pla inferior, el nivell superior de l’existència humana. Els discursos entreteixits d’amistat, de records, de presències, de paraules no dites i de sentiments compartits, han pres el protagonisme d’un encantament que ha donat alè al cos que va marxar i ha invocat l’ànima de l’amic que sempre viurà en el record de tots els que el varem conèixer i el varem apreciar. Amb les llums apagades i el carrer silenciós, continua esmunyint-se per la sala el so de les paraules pronunciades per l’amic enyorat. Un acte màgic organitzat per ànimes amigues que han sabut transm

BESÒS MAR

Imatge
Besòs Mar Arribo a la parada de La Pau a les quatre de la tarda amb la cartera a la mà esquerra i un plec de folis a la dreta. Entro dins el vagó del metro. Recorro amb la mirada el vagó per tal d’asseure perquè vull donar un últim repàs al discurs dins la Conferència Mediambiental que ha organitzat l’Ateneu de Barcelona sota el títol: “La sostenibilitat un dret per a tothom”. Resta un seient buit però de cop m’adono que els ulls d’una dona gran demanen el seu dret d’ancianitat, així que sense cap mena de dubte cedeixo el lloc a la senyora i em quedo penjat al pal metàl·lic que hi ha situat al mig del passadís; faig equilibris per tal que no s’escampin, d’un moment a l’altre, tots els papers pels damunt dels viatgers. Com encara em resten parades fins arribar a la parada d’ Urquinaona i fer el canvi amb la línia vermella fins a Plaça Catalunya penso que em podré seure aviat. Una dona jove amb un pírcing decorant el llavi i el nas s’aixeca i em pregunta si vull asseure perquè ella b