PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

28 de maig 2010

EROS

EROS

Quan es va presentar davant seu, aquells ulls, aquella mirada penetrant i aquell comportament poderós, li van captivar de tal manera que ja mai més la van abandonar. I ara de nou se’l fa present el record d’un dia de primavera d’un mes de juny. La memòria trencant la vestimenta dels records pretèrits porta a escena la presencia de relats secrets. I com un etern retorn recorda el ball anònim d’aquelles desconegudes mirades; situada en un temps que marca les hores d’un rellotge no lineal, discontinuo i inexistent. I és aquest temps alliberat de tota responsabilitat el que fa presonera a la ment evocant imatges del passat. En aquest relat secret cada pensament amaga tot un ventall de possibilitats infinites en constant transformació. Un relat secret amb melodia pròpia.

La primera trobada va ser un moment màgic i va marcar amb força el domini d’aquell instant ubicat en un temps i un espai concret. La llarga vida d’un esdeveniment, la mirada d’uns ulls bells, la remembrança de paraules belles només arriben a incorporar-se a l’espai mític si romanen i creixen a l’interior, i ella va saber mantenir-les i cuidar-les dins la seva consciència callada. Per a que el poder perduri es necessita que continuï eixamplant-se l’onda expansiva, es necessita que continuï eixamplant-se el ressò. La passió no radica en allò que va passar sinó en allò que salvant les trampes del laberint, continua succeint, allò que dia a dia continua narrant-se. Situat en aquest horitzó s’entreveu el relat secret, l’altra vida paral·lela. Una altra autobiografia que alimenta la seva identitat quotidiana i la manté viva, és el seu mite, el seu àngel alat.

I l’àmbit de l’enigma passa a formar part del seu escenari quotidià. Conèixer és recordar, conèixer el seu daimon, el seu petit diable. Conèixer és recordar allò que som, allò que Goethe reflectia en el vers final d'un poema anomenat Daimon: “així has de ser, no pots escapar de tu mateix”. Ella no pot escapar de sa memòria. Conèixer és rellegir el seu secret, tornar una vegada i altra a aquells moments màgics que essent els seus punts de fuita envers l’enigma són les il·luminacions que donen claredat al seu destí. Moments màgics que pertanyen al seu món sensible. Una poesia que verbalitza parts de la seva experiència, i que balla dins el seu buit existencial convertint els fets en universos amb vida pròpia. El coneixement poètic com reconeixement d’allò que creix i viu en si mateixa.

Eros és atracció. La visió que ha perdurat en el temps, el vertigen que li va arrabassar o la música que ha cobert el seu esperit actuen com una atracció especial de llarga durada. Sent el contacte amb l’enigma, una força enigmàtica que li atrau envers territoris desconeguts; desdoblada entre allò que pertany a la quotidianitat i allò que li arrossega envers els fons de si mateixa. El desig de l’altre és la seva recerca, una bolcada envers una indagació que implica el perill i la fascinació per allò desconegut; quan el desig de l’altre i el coneixement propi se juxtaposen en un màgic sentiment d’unitat, percep que participa d’una unitat superior que li transmet que ha penetrat ens el coneixement de l’enigma.

El seu relat secret, la seva vida paral·lela alimenta una part de la seva identitat i de la seva vida, és el seu mite: aquell estat sense sentit que apareix, de dia i de nit, un fulminant viatge envers fora d’allò que ella creu que és la seva existència.

Desmarcada de la rigidesa amb la que li estranya la quotidianitat s’allibera de les seves urpes a través de la paraula. Estima la paraula bella, el discurs bell, la sensibilidad creativa. Persegueix el verb d’un àngel i ama la bellesa que es va manifestar en les seves paraules. La bellesa entesa amb sentit d’espiritualitat. Eros sempre perseguirà quelcom que no té, és un buscador que com el filòsof que cerca l’objecte estimat cercarà ser ho més harmònic possible i la major pau possible. Aquest eros espiritual construeix una relació eròtica més enllà de la relació entre dos cossos.

I així va aparèixer el gran embruix d’eros, la distorsió temporal, la creació d’altre temps, la gestació del seu mite. La veu, la mirada, el joc, les paraules... tots els elements integrats en el seu relat secret. Eros com el gran transfigurador del temps humà, sota el seu influx ha teixit al llarg dels anys la seva edat d’or, aquella que nodreix la seva memòria i dóna veritat i sentit a sa vida.




















 
contador de visitas
contador de visitas