Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2010

LA IMMIGRACIÓ A BADALONA

Imatge
La immigració a Badalona Diuen alguns estudiosos que la història dels tres mosqueters és la història del quart mosqueter, precisament la d’aquell que no apareix al títol de l’obra; doncs bé la història de Badalona, també s’escriu més enllà d’allò que diu aquest títol. Ben és cert que als darrers anys ha augmentat el número de persones que han vingut d’altres països a la ciutat però també s’ha incrementat en altres països de la comunitat Europea. La immigració no és un fenomen nou s’ha anat donat al llarg de la història de la humanitat. Potser que els primers immigrants arribaren a Badalona per mar i atrets pel seu mirall blau decidissin assentar-se en aquesta noble ciutat. D’aquells anys fins ara han estat moltes les persones que han vingut a Badalona, i entre tots han contribuït, des de qualsevol àmbit, amb el seu treball i esforç a la construcció d’una ciutat amable i acollidora. A Badalona vivim en convivència i en tranquil·litat, malgrat la imatge denigrant que alguns volen traslla

EL TEU NOM

Imatge
El teu nom He escrit tantes vegades el teu nom que s’ha fet gran com un bola de neu. S’ha convertit en un nom significatiu, bonic, màgic i poderós. És un nom rodó com una pompa de sabó. És un nom blau com el mar que bressola el vaixell. És un nom celestial com els àngels que habiten el cel. El teu nom s’ha convertit en un talismà i al pronunciar-lo sento goigs de felicitat. T’has preguntat alguna vegada amb quants petons he cridat el teu nom? Badalona, 24 de setembre de 2010

TERRA

Imatge
Terra: La Terra és l’element dels cos i de l’estabilitat. Simbolitza la nostra llar en el món, la matèria que ens proveeix l’aliment i la llar. Allotja la prosperitat en potència si la treballem. La Terra és la més densa de les formes d’energia de tots els elements. En ella es convoca la perseverança, l’esforç, la tenacitat, l’objectivitat, la fiabilitat, la solidesa, la paciència, la cautela, la sobrietat, els principis de la sembra i la collita que generen la riquesa. És la nostra llar i destí: naixem de la terra i tornem a ella. Som pols d’estrelles encarnat en la terra. Som doncs terra viva, fragments d’univers que pren consciència de si mateix, en la terra. Fragment tret del llibre “La ultima respuesta”

LES REFLEXIONS D'EN SEBASTIÀ

Imatge
Les reflexions d’en Sebastià, El mar, a Badalona, és molt especial pels seus ciutadans. Té una màgia meravellosa en dies de calma o de tempestat, en les seves línies o en els seus colors. Un mar que sempre incita a somniar coses belles. Darrere les meves esquenes resten el mar i la Rambla, els somnis continuen acompanyant-me. Al pujar el carrer del Mar, un carrer ple de botigues, em trobo amb en Sebastià. Us preguntareu qui ets en Sebastià. En Sebastià és un amic de la família, de tota la vida. Té al voltant dels 70 anys, una mirada profunda que sembla voler arribar fins l’ànima, un interès sentimental per la ciutat i un interès general pel coneixement i l’aprenentatge. Com fa temps que no ens havien vist em convida a prendre un cafè a Can Teixidor. Abans que vingui la cambrera a prendre’ns nota, m’explica que està molt content amb l’arribada del metro al centre de la ciutat i que té moltes ganes de veure finalitzada la plaça de la Illa Central. També em conta que l’altre dia va anar

AIGUA DE MAR, AIGUA D'AMOR

Imatge
Aigua de mar, aigua d’amor, Obro la porta, i un riu de desig surt al teu encontre. Aigua de mar, aigua d’amor. Tanquem la porta tu i jo, sols, nosaltres. Ningú ens mira; descordem el cos dels seus lligams. Allò prohibit desapareix. Aigua de mar, aigua d’amor. La passió ens atrapa en una efímera felicitat. Gaudeixo, gaudim. No puc callar i crit, és un so alt de plaer. Un riu descendeix pel meu cos, escampat entre muntanyes i valls. El riu es transforma en mar. Aigua de mar, aigua d’amor. Badalona, 22 de setembre de 2010

PETITA FELICITAT QUOTIDIANA

Imatge
Petita felicitat quotidiana, que passes tan desapercebuda; avui et rescato dels teus silencis diaris que acompanyen la meva existència. I crido en alt la senzillesa dels teus fets: mentre observo el primer raig de sol, mentre m’aixeco del llit i el cos em respon, mentre pren el primer cafè del dia, mentre miro com dormen els nens abans d’anar a escola, mentre reg les flors a la terrassa, mentre miro la vellesa visible dels pares mentre sento com l’harmonia em cobreix de tranquil·litat. Moments amb ànima que passen ràpids com l’aigua d’un riu. Moment de vida que criden ser alliberats del seu anonimat. Petita felicitat quotidiana, plena de possibilitats infinites continua delectant-me amb els teus sabors. Badalona, 21 de setembre de 2010

PARAULES VERMELLES

Imatge
Paraules vermelles Tinc una bomba sota la pell. Un òrgan que bateja amb el contacte secret dels teus dits. Vermella sang que corre entre venes i arteries, que respira entre petons i poemes. Quan el cor vulgui posar entre els meus ulls la veritat del seu sentir els trobarà oberts. Quan el cor vulgui posar entre les meves mans la veritat del seu bateig les trobarà obertes. Tinc un cor sota la pell. Un òrgan que respira amb el so remot de vermelles paraules. Badalona, 20 de setembre de 2010

EL SILENCI D'UN VERS

Imatge
El silenci d’un vers, Paraules que no poden ser pronunciades viuen entre les línies d’un vers escrit. Fulls aplegats sota l’obscuritat d’un vell calaix. Secrets d’un temps passat omplen la llibreta tancada. Voldria treure un poema que em parli de tu i tornar a mirar tots els record que guardo de tu. Si obro el calaix una força poderosa em segrestarà de la realitat i em traslladarà a un món tridimensional on no hi haurà distàncies, on no hi haurà oblits, on no hi haurà passat, present ni futur, només el desig nu i transparent que hi viu en el silenci d’un vers no pronunciat. Badalona, 16 de setembre de 2010

L'AMAGATALL D'UN SOMRIURE

Imatge
L’amagatall d’un somriure, Hi ha somriures entremaliats que inspiren, posen ales a la imaginació, i creen jocs divertits. Juguen a inventar paraules, a creuar noms oposats, a amagar oracions negatives a trobar oracions significatives. Juguen i juguen sense cansar-se de dia i de nit l’entranyable joc de l’amagatall. Davant la pantalla hi ha algú que aixeca els ulls per trobar entre les fosques la llum que descobreix les endevinalles d’un somriure encisador. Badalona, 15 de setembre de 2010

LA FOTOGRAFIA D'UN PRESIDENT

Imatge
La fotografia d’un President, El silenci sempre és productiu, enriqueix el món neuronal i potencia la creativitat. El rellotge camina a poc a poc. Les temperatures continuen elevades. En Marc assegut plàcidament a la cadira llegeix la secció de política. Al passar la pàgina hi veu una fotografia del President de la Generalitat: Josep Montilla. En Marc pensa que aquest home és un home que ha sabut enfrontar reptes i saltar límits, que ha sabut confrontar-se amb els detractors, que ha fet de les paraules fets, i dels fets accions que han beneficiat als que hi vivim en aquesta terra. Un home amic de silencis productius; de silencis que més que mirar observen; de silencis que saben distingir allò bo d’allò dolent. Un home que des de la seva ideologia socialista ha fet camí i ha contribuït al creixement de Catalunya; un home que ha estat acompanyat d’un ample sentiment de responsabilitat, d’un fort esperit de sacrifici i d’una gran capacitat de treball. Amb tarannà cordial i humà en Josep M

PARAULES AGITADES

Imatge
Paraules agitades, Entre les mans estrenyo una carta. Les paraules criden espantades, es barregen unes amb altres; cauen, es mouen de lloc, i les oracions sacsejades, lliguen diferents significats. Bones paraules per una carta que no té direcció, sentiments doblegats sota l’impuls emocional de la mà. Carta sense destí escrita amb paraules agitades, que brollen del record d’una memòria encantada. Mentre miro la carta, recordo la història: l’àngel blau. L’àngel tret de la fantasia que viu en una ciutat creada per belles paraules alades.

CATALUNYA

11 setembre / Diada Nacional de Catalunya CATALUNYA: Oneja la senyera groga i vermella del meu cor. Ella és l’abric simbòlic de la meva identitat catalana. Catalunya una nació, de dones i d’homes, d’endins i d’enfora, d’arrels solidàries, de projectes compartits, de mans esteses, de forts lligams, que vivim en terra de llibertat. Catalunya, un poble, una nació. Catalunya, la veu d’un sentiment col·lectiu, defensora del seu passat conqueridora del seu futur. Catalunya terra de justícia i de treball. Badalona, 9 de setembre de 2010

LA CIUTAT SOMNIADA

Imatge
La ciutat somniada, La bellesa va ser a partir de Plató l’harmonia que fa cessar tot conflicte. La bellesa entra en la vida de la polis, de la col·lectivitat a partir de la seva arquitectura; és la bellesa que veiem en l’antic edifici restaurat; és la bellesa reflectida en el disseny d’una nova plaça, d’un nou parc...; és la bellesa que potencia l’economia creativa; és la bellesa que ens acompanya quan passegem la ciutat. L’arquitectura ciutadana crea somnis que perduraran més enllà de l’efímera existència humana. La ciutat i la seva arquitectura són un teixit on s’integren història, memòria, creativitat i imaginació. La trama urbana i els seus edificis s’aixequen com l’expressió ciutadana construïda a través d’innumerables tradicions i pràctiques socials produint a la vegada identitat i cultura. Aquest lligam urbà ens deixa escoltar la veu d’una ciutat oberta i atrevida que parla un nou llenguatge estètic que cerca embellir els edificis i els espais ciutadans amb noves formes, nous co

CADIRES ENAMORADES

Imatge
"NO HAY CURA PARA EL AMOR, PERO EL AMOR ES LA CURA PARA TODOS LOS MALES". Leonard Cohen

LES ESTELS PARLEN

Imatge
Les estels parlen, Les estels fa molts anys que parlen i continuen parlant cada nit. Elles parlen. Parlen de records; parlen de silencis; parlen d’absències. Parlen de desitjos i de somnis, d’imaginació i de fantasia. Parlen i parlen sense cansar-se. I al parlar omplen els fulls amb petons de claredat i de pensament. Un firmament ple d’imatges de tu em parla des del cel les nits d’hivern, d’estiu, de tardor i de primavera. Les estels corren de presa, tan ràpid que sembla que no es moguin, i mentre es mouen criden molt alt el teu nom, tan alt que el seu soroll arriba fins el cor. Saps per què? perquè les estrelles parlen l’idioma del cor. I davant aquest espectacle de brillantor i d’infinitud s’acosta el misteri de la vida. Els poetes enllacen paraules i coses. El poeta coneix el ressò de les coses, veu els lligams invisibles que hi ha entre les coses, escolta les veus secretes que es llancen les paraules, descobreix les referències ocultes del verb i les situa en un pla superior, entre