PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

20 de desembre 2010

LA FELICITACIÓ DE NADAL

La felicitació de Nadal

Havent dinat, la Clàudia ha decidit anar de compres al centre de la ciutat. La Clàudia és una dona alta, amb els ulls color avellaners, els cabells curts daurats i una mica massa prima. És casada amb en Jordi Pineda, un reconegut membre del consell assessor dels temes d’Europa a Catalunya; viuen al barri de Gràcia, i tenen dos fills: en Marc i la Carlota, de vuit i onze anys respectivament.
En arribar a Plaça Catalunya la Clàudia veu els carrers il·luminats, i percep l’ambient de les Festes Nadalenques. Davant la porta del Corte Inglés, la gent s’atura amb els més menuts que miren, bocabadats, les boles brillants de neu que rellisquen per la façana de l’edifici. La Clàudia entra a la planta principal del centre comercial perquè vol regalar-li al seu home, un perfum especial la nit de Nadal. La planta està plena de gom a gom. La dependenta li pregunta si necessita ajuda, i la Clàudia li demana el perfum. La jove fica el perfum dins una caixa platejada, i ho embolcalla amb un gran llaç daurat. Un cop li ha cobrat el perfum, se’l lliura a la Clàudia i amb un somriure cordial li desitja que passi unes bones festes. Al sortir del centre comercial sent l’impacte del fred a les seves galtes. Hi ha grans cues a les administracions de loteries que hi ha al carrer Pelai, i a les botigues hi ha molta gent. Mentre es barreja entre la massa d’anònims, la Clàudia pensa que de petita aquestes festes li produint molta il·lusió, però que amb el pas del temps i l’absència de persones estimades ja no tenen el mateix sentit, i si encara amaguen alguna alegria, és pels seus fills. De sobte surt dels seus pensaments al veure no massa lluny un home estirat a la vorera, la posició de l’home li crida l’atenció de tal manera, que disminueix les seves passes, i es fixa que a l’home li manquen les cames, que els braços són molts curts, i que l’esquena la té deformada. Amb una manta al terra i una llata rovellada l’home demana una mica d’ajut. La Clàudia ha continuat el seu camí però la imatge de l’home se li ha quedat penjada a la seva retina i sap que no pot continuar indiferent, sap que no pot fer res per canviar la situació d’aquest home però això no impedeix que almenys pugui ajudar-lo amb una alguna aportació; realment, més que la situació econòmica d’aquell home que deu ser molt complicada, la Clàudia pensa en les dificultats físiques que deu patir l’home. La Clàudia s’apropa per dipositar en la llata uns diners i l’home se la queda mirant amb uns grans ulls blaus, que semblen estrelles caigudes del cel. La Clàudia fa el gest per marxar, però l’home li diu que s’esperi un moment, i ella veu com fica dins d’un sobre blanc una postal de Nadal i una pedra brillant de color verd, al donar-li la postal a la Clàudia, li agraeix el seu ajut i li desitja que passi un molt Bon Nadal. La Clàudia marxa compungida, i a l’interior de la seva consciència sap que ha estat la felicitació més entranyable que rebrà aquest Nadal.
 
contador de visitas
contador de visitas