Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2011

EUGENI D'ORS

Imatge

EL HOMBRE PERVERSO

Imatge
3.- El hombre perverso, Me dirigía hacía Roberto, cuando sin esperarlo José se cruzó en mi camino. En la actualidad el Sr. José Xugué debía estar rondando los cuarenta años aproximadamente. Nunca me gustó su voz, ni sus palabras ni su mirada. Ni tampoco aquella amabilidad delicada que le sirvió para ocultar tantas cosas y diseñar tantas mentiras. Al verlo otra vez, después de los acontecimientos transcurridos años atrás, sentí que me costaba respirar y que el sudor se apoderaba de mis manos. Necesité beber agua. Me pareció que Roberto estaba muy lejos con la copa de cava en la mano. El estomago se me revolvió. Pasé por su lado y para no ser descortés le dirigí un breve saludo. Me alejé de su presencia a toda velocidad; porque no es cierto que el tiempo lo cure todo. De golpe aparecieron en mi memoria todos los años de trabajo compartido; sus intrigas, sus desordenes, sus ambigüedades, sus perversiones ocultas. El Sr. Xugué fue, durante muchos años, un hombre peligroso que supo disimula

8 DE MARÇ DE 2011

Imatge

EL BOLIGRAFO DE GEL VERDE

Imatge
Eloy Moreno un autor desconocido en el mundo literario nos presenta “El bolígrafo de gel verde”, su primera novela. El bolígrafo de gel verde es la historia de un hombre que fue capaz de hacer un sueño realidad, pero llevar a cabo esta aventura le costo tener que enfrentarse a acontecimientos inesperados y transcendentales que le llevaron a encontrarse de frente con su conciencia individual. La seguridad de un trabajo, de una familia, de una rutina ordenada se verán desordenadas en un laberinto de situaciones que el autor nos ira narrando con su propia voz, con sus propios miedos, con sus propias esperanzas, y desde la valentía de estar dispuesto a perderlo todo para quizás algún día empezar bajo un nuevo amanecer: ¿Solo? ¿Acompañado? Los personajes que el autor nos presenta a lo largo de la novela se hacen presentes porque son cercanos, humanos; sus voces, sus comportamientos se cuelan sigilosamente a través de la mirada para recorrer algún que otro rincón oculto del corazón. Quizás u

FEBRER

Imatge
Febrer Cupido llança fletxes enverinades de passió al cor dels enamorats. Les mans amants s’estrenyen, els ulls il·lusionats es miren, els cossos tremolosos s’acaloren i els enamorats deixen de pregar al Sant. Vestits de vermell i agafats del braç, els enamorats surten de passeig. El bateig dels seus cors lligats va teixint la tela de sa història. Arribarà un altre 14 de febrer, i els amants al costat de la foguera amb els cabells de cendra, les mans plegades, la mirada ennuvolada, els cossos espatllats celebraran junts la fletxa de l’amor. Badalona, 15 de febrer de 2011

PASTILLAS CONTRA EL DOLOR AJENO

Imatge

DAMUNT EL MEU PIT

Imatge
Damunt el meu pit, Damunt el meu pit, descansen silencioses i quites, les paraules. Els versos lleugers bategen al ritme del cor. Tanco els ulls i deixo que la sang impregni de vermell el desig que habita aquest cos. Dins el meu pit dorm la imatge de tu, que encara recordo, replegada, amagada, entre plecs ventriculars. Contraccions i bateigs en el riu desbordat de la vida. No sentiré altra vegada el pes dels teus llavis, el teu cos estrenyent el meu, no tornarem a creuar el mateix riu a besar els mateixos llavis a escriure les mateixes paraules a veure les mateixes coses no tornarem a creuar el mateix riu. Damunt el meu pit dormiran els mateixos somnis. Badalona, 9 de febrer de 2011

IDENTITA(S) BADALONA

Imatge

LA HISTORIA DE ROBERTO

Imatge
LA HISTORIA DE ROBERTO, A Roberto lo conocí una calurosa tarde de junio, en la entrega de los premios literarios que se celebró en el antiguo y reformado Teatro Zorrilla de la ciudad de Badalona. Entre las cortinas rojas aparecieron unos ojos verdes pertenecientes a un enigmático hombre de cabellos grisáceos. Creo que sus manos sostenían un periódico y una bolsa de la librería Saltamartí. Sus ojos no coincidieron con mi indiscreta mirada pero intuí que sus pasos se dirigían hacia la fila donde yo estaba sentada. En estos momentos no recuerdo cual fue el programa de actos, quizás se recitasen poemas, quizás se leyesen textos de diferentes escritores, quizás se representó algunas pieza teatral, quizás yo perdí la memoria en aquella tarde primaveral. Al sentarse en el sillón contiguo al mío sentí que su aroma de colonia traspasaba todos mis estratos celulares. Al terminar la entrega de premios, los asistentes fuimos invitados a zumos, coca colas, naranjadas, y cava, y a letras mayúsculas

PAISATGE INCERT

Imatge
PAISATGE INCERT El verd dels camps sembra aquest instant d’arrels encobertes de desig i d’emoció. Bri a bri, tija a tija s’aixeca tímidament des de la humida terra un sentiment desconegut que aixeca la mirada al cel, amb ulls de primavera. Damunt la terra fresca escampa somriures, penja petons que el vent s’endu i acarona tresors ocults. Secretament, s’alimenta de petons que saben a mel d’abella i a llet d’ovella. Mira’m. Sóc una petita herba, que creix en silenci entre les branques del gran arbre. Observa com tremolen les fulles escampades que neixen de l’impuls d’aquest paisatge incert.

BADALONA TURISTICA

Imatge

TRAJECTE BREU DE LLARGA DURADA

Imatge
TRAJECTE BREU DE LLARGA DURADA, El dia 2 de febrer de 2011, l’Elena, es va aixecar del llit com cada matí, es va dutxar, va prendré un cafè amb llet, es va pintar i es va arreglar airosament. Al sortir al carrer es va donar compte que plovia i va tornar a casa per posar-se l’impermeable de color vermell. A dos quart de nou havia arribat a l’estació de metro de Passeig de Gràcia. El metro va sortir amb puntualitat. L’Elena es va asseure al costat d’una senyora gran que estava immersa en la lectura d’una notícia, sobre les series de televisió, que deia: “Nunca llueve a gusto de todos en “La República”. L’Elena també es va posar a llegir al costat de la senyora: “Todos sabemos que la derecha sólo atenderá los derechos de unos pocos, por eso soy miembro del partido socialista”. La senyora gran va aixecar la mirada del diari i adreçant-se a l’Elena li va explicar: - a l’any 1982 el meu marit va patir una estranya malaltia, i els metges que el portaven a l’hospital del Mar en Barcelona van d

ELENA Y ROBERTO

Imatge
Elena y Roberto La reunión del consejo escolar apenas había comenzado cuando la puerta de la sala se abrió; Elena entró sin titubear y saludó a los presentes. Desde mi rincón pude observar como las miradas masculinas se dirigían hacía su ajustada camisa, que exaltaba la redondez de sus pechos. De todas las miradas que volaron hacia Elena percibí que unas eran objeto de deseo pero una de aquellas miradas, la que quiso pasar desapercibida, reclamó mi curiosidad. Elena y Roberto creyendo que nadie los veía cruzaron velozmente sus miradas. Segundos después Roberto, el Director de la escuela, informaba de su irrevocable dimisión del Consejo Escolar. Todos se quedaron sorprendidos ante la inesperada noticia, pues aquel tema no constaba en el orden del día de la reunión. Roberto un hombre cerrado en si mismo, impenetrable, dejaba sobre la mesa su carta de renuncia. Un largo silencio recorrió la sala; y mientras los demás se preguntaban el porqué de aquella decisión, yo fijé mi atención en Ele