PARAULES AMB AROMA

Mentre es prepara les torrades amb mantega i melmelada de maduixa, cafè i llet, fa una ullada a la Vanguardia i, en arribar a la contra llegeix: "que la por, l'enveja, l'egoisme i la mentida són portes tancades que impedeixen que els homes i les dones siguin millors. Obrir-les, traspassar-les és arribar a allò millor que té l'ésser humà: l'amor, la llibertat, l'amistat i la companyonia".

No sap perquè les seves neurones li porten al cap les paraules del seu amic Joaquim: - allò important no és tenir raó sinó fer política del desig, aquell desig que suma, que uneix, que construeix ponts entre els homes; aquells homes i dones que fam lligams, que són capaços d'unir allò allunyat amb allò proper i, són capaços d'obrir vincles de confiança i de complicitat.

Al deixar el diari damunt la tauleta del menjador els seus ulls es troben amb una de les postals nadalenques que han anat arriban a casa per desitjar-li unes bones festes per part d'alguns dels s…

La Clara va mossegar la rosquilla i amb la punta de la llengua es va llepar la sucre que s’havia quedat enganxada als llavis. Sempre que menjava aquell dolç s’acordava de la infantessa, de la bicicleta vermella i dels dies de platja a la vora del mar. Es va beure el cafè de cop i es va centrar en el present. A la casa encara quedaven coses per embolicar i, a les quatre de la tarda arribaria el camió de la mudança que se’n portaria les últimes pertinences. La Clara va tancar amb un cert regust semidolç la porta de casa seva. Darrera quedava una part important de sa vida. Ara començava una altra de nova.
Just quan la Clara va arribar a l’entrada de la nova casa, el cel es va posar completament fosc i, va deixar caure un petit ruixat. La Clara va ficar el dit anul•lar damunt una petita placa electrònica i la porta es va obrir. La Clara va pensar que moltísims anys enrere els grecs creien que aquest dit comunicava directament amb el cor i, ara era aquest dit l’encarregat de portar-la al co…

Va ser allà en l’obscuritat del jardí, quan vaig visualitzar la petitesa de les seves ànimes. Aquelles dones adultes, comportant-se com nenes petites, llançaven espires de foc pels seus ulls i les seves paraules vestides pel negror de la mentida i l’enveja queien pels seus llavis com la lava d’un volcà.
I per un instant vaig sentir la temptació d’enfrontar-me amb aquells éssers sortits del més enllà; aquelles dones inconscients i perverses que van decidir aquell vespre destruir tot allò que fos generós, amable i joiós, però vaig decidir allunyar-me abans que els seus dards enverinats arribessin al meu cor.