Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2012

EL DOCTOR PLA

Imatge
Mira que és de simpàtic el doctor Pla. El doctor Pla és un home cordial i afable amb un gran sentit de l’humor i, això en els temps que corren sempre és d’agrair; quan riu mostra un somriure tant obert i apassionat que em recorda el somriure net dels infants. El doctor Pla té els cabells blancs i la veu dolça; les seves paraules quasi sempre porten algun missatge enriquidor; és un gran narrador d’històries, i a vegades li agrada explicar-nos experiències, anècdotes o algun acudit. El doctor Pla és el cap del departament de psicologia d’urgències. L’altre dia ens explicava el benefici terapèutic de somriure i, ens deia que somriure estimula molts músculs i òrgans, incloent el cor i els pulmons i, a demés afavoreix la circulació de la sang. Al finalitzar la seva intervenció teòrica i abans de què cadascú de nosaltres ens adrecéssim ràpidament cap a les nostres responsabilitats ens va recomanar: mirar el cel, passejar per la vora del mar, escoltar el so de les golondrines, badar, escoltar

EL TOT BADALONA

Imatge
Cartes dels lectors • La flassada de la indiferència • Mari Carmen Lozano - 18/01/2012 El silenci el va trencar en Carles a l’obrir la porta de casa seva amb la clau. Ella estava asseguda al sofà impacient per saber la resposta. Només mirar-lo va saber quina havia estat la decisió de l’empresa. Finalment havien fet un expedient de regulació d’ocupació (ERE) i, havien acomiadat a 50 treballadors. Meditabunda i trista va mirar cap el sòl i, va rumiar que no era el millor moment per donar-li la noticia de què a Badalona no es faria el Corte Inglés perquè havien decidit portar-lo a la ciutat de Mataró. Així que aquelles il•lusions que havia posat en la possibilitat de treballar algun dia en el gran magatzem també havien quedat anul•lades. Un munt de llocs de treballs esvaïts per l’aire. En Carles i ella es miren amb ulls plens d’indignació i d’incomprensió davant la notícia. Com si estigués alienada, amb un sentiment de ràbia dins el seu cor sent com dels ulls li sobreïx el sabor salat de

PARÈNTESIS EN BLANC

Imatge
Li havia dit que no cent vegades i una , però en Flavio insistia i insistia cent i dos vegades més. En Flavio és molt pesat. Així que al final va aconseguir que li acompanyés a un d’aquells creuers que fan per solters a un recorregut pel Mediterrani. La veritat és que des de què m’havia separat la meva vida social havia quedat bastant minvada, però allà estava el meu amic salvant-me del meu desert personal. El dia que varem embarcar-nos semblava que s’havien posat d’acord tots els fenòmens meteorològics, i vaig rumiar si allò no seria un mal auguri però en un segon com sorgida del no res va aparèixer davant els meus ulls una deessa tan bella, que tots els pensaments dolents es van esborrar de cop. Al dia següent Rebeca es va adreçar a mi preguntant-me no sé que cosa i ens varem presentar. Portava un biquini de mides petites i colors barrejats que hauria fet ressuscitar a més d’un mort, i a partir d’aquell moment varem començar a intimar; per cert tinc que dir que el meu amic Flavio, q

EL DOCTOR TALIGUCHI

Imatge
El doctor Taliguchi és un dels doctors més vells del Departament d’urgències. És doctor de cardiologia. Taliguchi és un home seriós, la pell color oliva, els ulls petits, inexpressius, l’ull esquerra sempre li fa tremolor, amb un nas que no té res a veure amb l’antiga bellesa grega ho olora tot amb una certa supèrbia. És molt fred, tancat i no accepta mai una opinió oposada a la seva. Essent un especialista del cor es preocupa molt poc per tenir un bon contacte personal i emocional amb alguns companys de l’equip. No li importa cridar a algú per tal de què no el contradiguin; no li importa que la por s’instauri entre ell i altre per tal d’escoltar sempre allò que ell vol escoltar. La confiança no és una de les seves prioritats. Per això només sobreviuen amb ell aquells que li saben ben fer la pilota. Quan es troba davant una cosa que li interessa la desentranya fins arribar a les seves últimes conseqüències com si estigues disseccionant a cor obert. Quan aquest matí ha demanat que el po

LA FLASSADA DE LA INDIFIRÈNCIA

Imatge
El silenci el va trencar en Carles a l’obrir la porta de casa seva amb la clau. Ella estava asseguda al sofà impacient per saber la resposta. Només mirar-lo va saber quina havia estat la decisió de l’empresa. Finalment havien fet un expedient de regulació d’ocupació (ERE) i, havien acomiadat a 50 treballadors. Meditabunda i trista va mirar cap el sòl i, va rumiar que no era el millor moment per donar-li la noticia de què a Badalona no es faria el Corte Inglés perquè havien decidit portar-lo a la ciutat de Mataró. Així que aquelles il•lusions que havia posat en la possibilitat de treballar algun dia en el gran magatzem també havien quedat anul•lades. Un munt de llocs de treballs esvaïts per l’aire. En Carles i ella es miren amb ulls plens d’indignació i d’incomprensió davant la notícia. Com si estigués alienada, amb un sentiment de ràbia dins el seu cor sent com dels ulls li sobreïx el sabor salat de les llàgrimes. Ha passat, ha arribat aquest dur moment, avui comença una nova situació

NÚVOLS ESPESSOS

Imatge
Prou té un amb si mateix per intentar conèixer, desentranyar, comprendre, a penes una punta de l’iceberg, com per a tenir la seguretat de què pots conèixer a altra persona. Som misteris que deambulem a prop uns d’altres, sense arribar a descobrir-nos; som desconeixedors de la foscor que hi ha, que habita darrera les nostres portes entreobertes.

ULLS NEGRES

Imatge
Tinc por d’uns ulls. Negres. Són foscos com la nit. Són rodons com una circumferència. Són profunds com el mar. Són immòbils com una estàtua. Cada cop que em miren la por s’apodera de mi. I pateixo el desequilibri de les cames; el nu de l’estómac; la suor de les mans; les palpitacions cardíaques del cor. És la bellesa salvatge de la teva mirada infinita.

NIT DE REIS

Imatge
El nen es fica en el llit; es queda tant quiet que els plecs del seu cos es confonen amb la fredor dels llençols. Per damunt del cobrellit uns petits ulls mig oberts esperen desvetllats l’arribada dels reis d’Orient. A la finestra de l’habitació pengen tres mitjons vermells de llana on ha deixat dolços i caramels per donar la benvinguda al Reis d’Orient, també ha preparat tres gots d’aigua i menjar pels camells. Amb el cor il•luminat com un gran cel estrellat el nen es va dormint de mica en mica i, un silenci estelat embolcalla l’habitació amb la llum màgica d’aquesta nit especial. Mentrestant, al menjador amb cura per a què el nen no es desperti, els pares emboliquen amb tendresa i amor les joguines que el nen descobrirà quan els crits dels primers ocells li despertin del seu somni encantat.

LA DOCTORA FARRELL

Imatge
A la safata d’entrada hi havia un e-mail de la Doctora Farrell. Què voldria aquesta vegada? Sempre que la doctora enviava un email al departament d’urgències ho feia amb una certa supèrbia en relació a la resta de companys de l’equip. Era patent que la humilitat, que no és una virtut molt glamurosa, no era una de les seves característiques principals. Ella no era una d’aquelles persones que saben posar-se en el paper de l’alumne per més que puguin saber, ben al contrari, li agradava mirar als altres amb una certa superioritat. Ella no era una persona oberta al treball en equip disposada a integrar el saber col•lectiu envers un fi que beneficiés al conjunt; els seus coneixements així com els seus objectius sempre estaven projectats cap el seu interès personal. Epítecto, filòsof grec de l’escola estoica, deia: - faràs gran a un poble no aixecant les teulades dels seus habitatges sinó les ànimes dels seus habitants. Aixecaria alguna vegada la Doctora Farrell les ànimes dels seus col•labor

L'AMIC INVISIBLE 2011

Imatge