Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2012

CARTA AL PRESIDENT DE LA COMUNITAT DE VEÏNS

Imatge
A l’atenció del Sr. López,
President de la Comunitat de Veïns
C/ De la Felicitat n.15
08912-Badalona

La presenta carta és per a compartir algunes reflexions a les que he arribat darrera les seves actuacions com a President de la comunicat de veïns de la finca situada al carrer Felicitat n.15:
1.- Visc en el món i si visc en el món també visc a la meva comunitat de veïns, i tot allò que passi a la meva escala em preocupa per la responsabilitat que tinc de viure en comunitat i en convivència amb els meus veïns.
2.- Voldria que m’aclareixi alguns dubtes que tinc foscos com la boca d’un llop. Per què ha decidit tot sol canviar d’administrador sense convocar una reunió amb la que pogués estar present l’administradora actual?
3.- Per què ha anat veí per veí, casa per casa, intentant manipulant-nos en hores reservades per a la intimitat conjugal?
4.- En cap moment voldria que pensés que em queixo de les seves gestions, però em preocupa que la comunitat no disposi de més pressupostos per valorar quin…

MUSICA AMB AROMA: DISCO DANCER

Imatge

FELIÇ ANIVERSARI

Imatge
Un pastís de nata, maduixes i xocolata. Encenem les espelmes, i la seva llum es reflecteix a la teva dolça mirada. Al costat una caixa petita, sembla un regal, treus els fardells i dins et trobes amb un paper doblegat, l’obres i els teus atents ulls, llegeixen:
“Pel camí dels somnis, el teu cor és una delicada caixa de cristall que s’ha de saber escoltar. En aquest dia especial, el dia del teu aniversari, els amics i les amigues es desitgem molta felicitat. Avui és un dia per a la felicitat, per a olorar la bellesa dels bons moments, per tocar una estrella, per fer voltar il•lusions, per tastar en els llavis petons de mel i caramel, i per escoltar amb alegria la melodia de sempre:

EL DOCTOR FLAVIO

Imatge
Estic en un dels passadissos que porten als quiròfans d’urgències i just en aquest moment veig passar pel passadís de l’esquerra al doctor Flavio amb el seu equip mèdic. És l’hora de visita. El doctor Flavio porta el departament de traumatologia. Voleu conèixer una mica més al doctor Flavio?
Existeixen moltes classes de persones, però hi ha una distinció que a mi, personalment, m’agrada molt: les persones amb llum blanca o les persones amb llum fosca. Si allò que en el renaixement s’aplicava al parlar del món: un món de llum o un món de tenebres. Doncs si, el doctor Flavio pertany a la primera classe, és un home de llum en un món de tenebres. Us he dir que corre el remor que el doctor Flavio ha demanat un trasllat d’hospital. L’altra dia un company em va comentar amb certa apatia que si el doctor al final decidia marxar, l’hospital es ressentiria, no tan sols per la seva feina sinó també pel seu tracte a nivell humà.
El doctor Flavio és un home amb una mentalitat ràpida i una intuïció o…

UNA ESTRANYA SENSACIÓ

Imatge
Tinc una estranya sensació: quelcom va ocórrer. Veig la porta gris tancada, de prompte s’obre. Entra un personatge. És alt, vesteix elegantment. El coneix, és l’home que mai somriu. És l’home que sempre està enfadat. Però avui el noto distint. Els llavis entreobert, humits; els ulls brillants, alegres; el gest distés, suau. Porta quelcom en les mans. Ah! són llibres. L’home, que avui no està enfadat, ha portat llibres de regal. Són llibres divertits; alguns són d’aventures, altres són romàntics, altres són llibres d’economia o de política. Veig que el personatge inventat s’apropa, i amb un somriure cordial i humà, damunt la taula, em deixa un llibre de poesia.
Mai oblidaré la impressió que em va causar quan de prompte com si d’un huracà es tractés va començar a recollir tots els llibres: el de poesia i el d’aventura, el de política i el romàntic i els va llançar per la finestra. Què havia passat? doncs que el personatge no va poder aguantar la pressió que els llibres van fer damunt el …

LES DOCTORES D'URGÈNCIES

Imatge
Les doctores Griso, Farrell i Boney no vesteixen igual. Una porta un abric de lleó, l’altra una gavardina blava i l’altra un anorac. Les tres vesteixen amb marques de moda i porten ulleres de sol. Les seves sabates són com les seves maneres, talons alts i actituds poderoses. Les seves bosses amaguen idèntics objectes, entre els que destaca una blackberry última generació, aparell tecnològic que generalment utilitzen per donar el diagnòstic als seus pacients, i no haver de donar la cara. Fredes i distants argumenten que el seu sou no inclou tractaments emocionals.
En la sala de descans, vestides de blanc, mentre es prenen un cafè nespresso s’expliquen les seves aventures turístiques; una explica que ha estat en New York i que s’ha comprat una bossa original de la Carolina Herrera; l’altra detalla amb tot luxe de detalls el seu viatge a la platja de Tulum en Mèxic i la darrera relata el seu viatge a les muntanyes nevades dels Alps Suissos. En un moment totes tres s’han quedat callades a …

FLAVIO I ERASMUS

Imatge
A l’illa vaig viure els mesos més llargs que us podeu imaginar. Quatre infinits mesos van trigar a trobar-nos a Flavio i a mi. Per cert em dic Erasmus tinc 42 anys, en fa tres que em vaig separar, i fa uns quants mesos que em vaig deixar embolicar pel meu amic per fer un creuer de singles. Si en el moment d’apuntar-nos al viatge algú m’hagués dit que en lloc de sentir-me com els passatgers del serial “Vacances al mar” m’anava a convertir en un Robinson Crusoe, no sé si hagués comprat el passatge. No ho dubteu! no hagués anat per res del món, ni tan sols per comprovar el meu nivell de supervivència.
Durant els mesos que Flavio i jo van estar a l’illa van sobreviure gràcies als fruits i a algun que altre peix que amb més feixuguesa que encert varem pescar però amb tot i això varem perdre pes de manera considerable, i els nostres cossos semblaven més el d’una anguila que no pas el d’un ésser humà. Van perdre grassa però a canvi el creixement de cabells i de barba va ser abundant.
Us he de …