PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

20 de juliol 2012

LA TEVA ESQUENA

Et veig arribar a la festa, amb la teva camisa negra una mica descordada i els cabells una mica despentinats; tot en una estudiada harmonia seductora. Els ulls et brillen amb la mateixa intensitat del sol i davant la teva mirada em fonc com un glaçó. La teva esquena em porta la imatge del jove de l’anunci de Dolce Gabbana (light blue). Hi ha homes que com un bon vi guanyen amb el pas del temps i tu ho saps! I és aquesta seguretat amb tu mateix la que et mostra sempre obert i decidit. Et miro i girés la teva mirada, i els nostres ulls agafen senders diferents. Sense pensar trobo la manera d’obstaculitzar el teu camí i, llavors com si fos una motxilla m’aferro amb força a la teva esquena. El teu perfum es cola per tots els meus porus de la pell, m’embriago de tu i, deixo que les paraules ballen entre tots dos. Sabia que vindries, que et veuria i això em serviria per continuar inventant-te en aquest món tan canviant. Al nostre voltant, el remor de les veus, el verd de les palmeres, les velles taules de fusta ..., et miro dinar i tallar el pa i, un fort raig de sol marca el temps d’aquesta tarda d’estiu. La teva cadira, indiferent i insolidària, em dóna l’esquena sense saber que un camí ple de paraules lliga el teu somriure i la meva benaurança per escriure’t. La tarda mostra vius colors i des de la distància amb la mirada enganxada a la teva esquena em pregunto quan de temps conservaran les meves paraules el teu perfum?

Badalona, 20 de juliol de 2012


EL SABOR DE UNA LÁGRIMA













Es un día triste. Lloro sin parar como si lloviese torrencialmente. Son tantas las lagrimas derramadas por tu ausencia, que he decidido embasarlas todas juntas en una botella y mezclarlas con licor de avellana. Después cuando los sonidos del día desaparezcan, me las beberé; quizás de esta manera pueda convertir el dolor en alegría, y el sabor salado de las lágrimas transformarlo en sabor azucarado.

Resuenan mis pasos por el pasillo silencioso y tu sombra sale a mi encuentro. Cierta embriaguez me sopla que me he bebido todos nuestros recuerdos, y que ya poco queda de ti.

La noche azul azabache se cuela por la ventana y tropieza con mis ojos humedecidos. A orilla de la bañera me desvisto de todo mi equipaje, y todo es limpio y transparente y sosegado, y en este nuevo río me dejo acunar. Mañana cuando despierte mi corazón estará limpio de tinieblas y otros sueños vendrán a arroparme.


Badalona, 20 de julio de 2012

 
contador de visitas
contador de visitas