PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

27 de juliol 2012

EFíMERA IL.LUSIÓ



I cada dia sorgeix un petit pretext per escriure’t, per inventar-te, per crear-te; per acaronar el teu nom entre les tecles de l’ordinador; per mirar-te, allà lluny, encara que sigui de reüll; per dibuixar el teu somriure per tots els fulls escampats; per escoltar la teva veu barrejada en altres veus; per apropar-me des del silenci als teus ulls tancats i obrir-los amb paraules llançades al vent. I així agafo, en cada moment, aquesta efímera il•lusió entre les meves mans i em sento feliç de trobar-te en els llocs més amagats, en les cantonades més equidistants, en els carrers menys concorreguts o en les places més bullicioses. I embriagant-me amb el teu perfum m’omplo d’aire, de flors, de caramels, d’herba fresca, d’arbres i de vida i, passejo per la ciutat amb els braços estesos com si fos un ocell o una papallona a punt d’aixecar el vol. I és aquesta sensació de llibertat la que m’omple el cap de paraules eixerides que em fan pessigolles quan tinc els ulls tancats, quan el somni encara no és profund i tot està mig callat; llavors elles, inquietes i decidides, encenen focs que et cremen per dins en mig de la nit. I és en aquest somni de foc on aprenc a trobar-te més enllà dels teus ulls.

Badalona, 27 de juliol de 2012


SUEÑOS DE MAR

Y fue el mar el que en una de sus olas me trajo la inspiración. Yo soy una firme soñadora. Cuando no sueño despierta por el pasillo de casa, me dedico la noche entera a soñar. Además reconozco que soñar me hace feliz. Esta noche mi sueño me ha llevado a un restaurante con ornamentos marineros y barcos de ultramar. El mar nos acogía en un escenario perfecto de luz y de color. Doce personas éramos los invitados a la fiesta, todos vestidos para la ocasión; el blanco resplandeciente de las camisas armonizaba con rostros distendidos y miradas animadas. Miradas llanas que estrechaban manos y daban paso a contactos más cercanos. Creo que celebrábamos algo especial, la llegada del buen tiempo y el principio de las vacaciones. El camarero nos recomendaba el menú del día en unas grandes cartas doradas. Cuando el camarero se alejó los diálogos se abrazaron alrededor de la mesa. De lejos vi el puente del petróleo y desvinculándome de las voces pensé que Badalona es hermosa. Me dejé llevar por un instante y caminé por la arena, iluminada por el sol, y a lo lejos oí el sonido de una melodía, lo seguí y me llevó hasta el puente. Vi a un hombre al final del puente, me daba la espalda. Yo me acerqué lentamente a él y, mientras la música acariciaba mi alma, le toqué el hombro. El hombre se volvió y vi que llevaba una cámara fotográfica colgada alrededor del cuello. Cogió la cámara y la sostuvo entre sus manos, y en el momento justo en el que iba a hacerme una fotografía, la cámara, el hombre, el puente, el club náutico, desaparecieron bajo las olas. Entonces me he despertado. Que hermoso es soñar! no hay limites y todo es posible.

Badalona, 27 de julio de 2012

 
contador de visitas
contador de visitas