PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

25 de setembre 2012

UN PEQUEÑO CORAZÓN



Cierto día, Claire estaba bebiendo un delicioso Champagne cuando notó que se tragaba algo: un pequeño corazón rojo. El corazón latía despacio y sus arterias apenas bombeaban. Lo expulsó de su garganta y lo cogió entre sus manos, al sentir el calor del tacto comenzó a latir con más fuerza. Después pasados unos segundos se agrandó, como una gran luna llena, y empezó a balbucear palabras. Claire lo miró sorprendida. Las arterias se comunicaban entre ellas llenas de júbilo y alegría. Aquel corazón enamorado había vuelto a la vida.

Badalona, 25 de setiembre de 2012

EL PUNT AVUI

Camino cap a la feina. De sobte una olor de pa acabat de coure m'acompanya un petit tram del trajecte. Sento la temptació d'entrar al forn i comprar-me un Donut ensucrat, però al final decideixo passar de llarg. Una filera de nens petits agafats d'una corda m'avancen per la vorera. Mentre els veig passar, amb les seves petites bates col•legials de colors, penso que aquests seran els propers ciutadans de Badalona.

Nens i nenes, on la seva infantesa encara resta allunyada de rancors, enveges i poders, que no saben que hi ha persones que estan treballant perquè tots els nens i les nenes no tinguin les mateixes possibilitats educatives. Persones que estan construint una educació econòmica i competitiva adreçada a retallar l'extensió del dret a una educació pública per a tota la ciutadania, i així eliminar la seva construcció com a causa social. La integritat de la nostra democràcia necessita ciutadans il•lustrats, preparats per al diàleg i oberts a posicions pròpies i alienes, en què la formació i el coneixement siguin un bé públic i les nocions d'igualtat, emancipació i democràcia no siguin reemplaçades per discursos econòmics, autonomies financeres, mercats laborals...

Per això des de l'esquerra hem de combatre amb empenta aquest dur neoliberalisme desigualitari amb el qual els actuals dirigents ens volen submergir; des de l'esquerra hem de treballar per la permanència de l'educació pública com el sistema educatiu que garanteix el dret de l'educació de tots i totes, que cobreix les necessitats de places escolars amb eficàcia i qualitat perquè tothom pugui rebre el màxim d'oportunitat en el seu aprenentatge i en el seu desenvolupament personal i professional.

Abans d'arribar a la feina trobo un altre forn, entro decidida i em compro un Donut ensucrat. No m'he deixat la cartera a casa! Perquè la cartera que porto està plena de llibres d'aventures i de somnis d'igualtat.

Darrera actualització ( Dimarts, 18 de setembre del 2012 02:00 )

Publicat a

• El Punt Avui. Edició Nacional 18-09-2012 Pàgina 20



MAS RAM, LA REPÚBLICA INDEPENDENT

Mas Ram, la República Independent

Va traspassar la barrera de la urbanització privada a gran velocitat amb el seu BMW esportiu. En arribar al xalet es va treure la jaqueta i es va descordar la corbata, va tancar la blackberry i es va servir una copa de Johnnie Walker en una gran copa de vidre amb glaçons. Es va deixar caure al sofà cansat però orgullós de la seva intervenció com a President de la Junta de Propietaris de la urbanització; per unanimitat la junta havia decidit que no deixarien que l’Ajuntament portés cap endavant el projecte del Mercadona. Es va preparar un sopar ràpid, i mentre menjava no deixava de pensar en el tema: - a qui se li hauria ocorregut fer un Mercadona als seus voltants; és que no s’adonaven que amb allò trencarien amb sorolls de cotxes i amb gent estranya el transcórrer tranquil de la seva comunitat. A la reunió tots havien coincidit en no deixar-se enganyar per falsos discursos ètics respecte a l’oferta d’ocupació que aquell projecte comportava; què els importava a ells que aquella empresa pogués proporcionar treball a ciutadans de Badalona. Ell i la resta de veïns havien treballat durant molt anys per mantenir una zona de nivell econòmic alt allunyada de la resta de barris de Badalona. Mas Ram era el símbol d’un estatut, d’un estil de vida acabalat i, ells no permetrien que les seves vides es veiessin barrejada amb veïns d’altres barriades pertanyents a altres classes socials menys afortunades.

Amb la decisió ben presa, sense que se’l mogui a l’estomac cap pèl de dubte, es dirigeix cap la finestra més propera de les tres finestres que té el dormitori, sent el seu pas segur i al mirar per la finestra i veure plàcidament les torres que l’envolten pensa que la urbanització del Mas Ram és la seva petita república independent.

Badalona, 25 de setembre de 2012

 
contador de visitas
contador de visitas