PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

11 de gener 2013

MARIA


Maria és la meva amiga. Ens van conèixer a les escales d’una discoteca de manera casual.

- Hola, em dic Maria! – va dir al temps que em va adreçar un agradable somriure.

- Hola, li vaig respondre de forma automàtica doncs no m’esperava la seva salutació.

Des de llavors van compartir escales i homes, i ens varem convertir en amigues inseparables. Assegudes al terra de la seva habitació o al de la meva cambra, Maria estenia les cartes del tarot, a la recerca d’un futur desconegut. Quan aquell dia li vaig trucar per dir-li que necessitava veure-la amb urgència, Maria va sospitar que es tractava de quelcom important.

- Que ha passat?

- Maria, m’he enamorat, estic bojament enamorada! Necessito que em facis una consulta, vull saber si ell també s’enamorarà de mi.

- Ell? a qui et refereixes? que jo sàpiga fins ahir a la nit, abans d’acomiadar-nos, no existia cap home a la teva vida.

- Ho conegut aquest matí, no havia vist mai a la facultat, és el professor d’egiptologia.

Al estendre les cartes del tarot, damunt la taula, la cara de Maria va canviar de semblant.

- Adele, les cartes mostren que serà millor que no t’apropis aquest home.

Badalona, 11 de gener de 2013

DANIELA

Em fico al llit. Han passat dos anys i encara em costa dormir. Demà, sense falta, he de trucar al departament d’egiptologia haver si em coincideixen una reunió amb el director. A dalt comencen a posar-se nerviosos. No puc retardar per més temps aquesta trobada; malgrat no tingui gens de gana en haver de relacionar-me amb seductors intel•ligents, almenys això diuen les males llengües.

Sense Víctor, una part del meu ésser s’ha quedat buida de converses, de somriures i de complicitats. Perquè Víctor era, un home encantador, generós fins la medul•la, i un home molt intel•ligent. A les nits de primavera i d’estiu ens agradava sortir a la terrassa mirar les estrelles i beure un whisky amb gel, i llavors envoltats per l’aroma de les plantes, xerraven amb un cert to humorístic d’aquells temes que més ens agradaven a tots dos. Aquelles nits plenes de mirades, de diàlegs, d’estimació i de música eren el nostre refugi envers el món real i social, que tantes hores robava a la nostra intimitat. I així durant molt anys van romandre junts mirant la brillantor de Sirio. Encara sento com el dolor de la seva mort no vol marxar.

Badalona, 11 de gener de 2013
 
contador de visitas
contador de visitas