PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

25 de gener 2013

MARI CARMEN

Podria dir-vos que el meu nom és Carmen però ningú es refereix a mi amb aquest nom, tothom em diu Mari Carmen. Mari Carmen, la somniadora que un dia va conèixer l'àngel de l'escriptura, però com no ens coneixen i no he estat mai present a les vostres vides serà millor que em presenti.

Sóc una dona que ja fa uns anys que va deixar de ser jove, serena, baixeta, d’ulls foscos com la nit amb una espurna d’orgull a la mirada; he estat filla única i els meus pares s’han preocupat sempre em fer-me feliç, en donar-me tots els estats emocionals i educatius, que ells no varen tenir l’oportunitat de gaudir per determinades circumstàncies personals. El meu pare no va poder estudiar i això va fer que li posés molt empeny a la meva educació. Em recordo que quan era petita em portava contes, m’ajudava a fer els deures, a prendre les taules de multiplicar i a dibuixar. Em va transmetre els seus somnis i així amb el temps va anar creixent en mi l’amor pel coneixement. La meva mare és la dona més bondadosa i amable que hi ha en el món, amor incondicional de filla! La dona que ha estat i és mare, però també amiga i companya, la que ha esborrat les meves pors i ha fet créixer les ales de la meva llibertat.

Recordo les tardes d’hivern, els berenars, els deures, els dibuixos animats. Aquestes imatges i d’altres em submergeixen lentament en un passat, que ara en aquest moment em resta molt allunyat. Llavors el temps encara no havia començat la seva marxa.

Vaig terminar el batxillerat i em va costar decidir que faria amb el meu futur: literatura, filosofia o periodisme, eren les tres opcions a elegir. Podria dir-vos que darrera una reflexió pausada vaig decidir quina carrera faria però com m’agradaven les tres opcions vaig escriure els tres noms en un paper i vaig agafar un. I així amb l’obertura d’un petit paper blanc el destí em va llançar envers el món de la filosofia. Cinc anys d’estudis, treballs, projectes, exàmens, biblioteques i algun que altre somni de joventut perdut pel camí.

A partir de llavors el món va agafar altres matisos: currículums, entrevistes, llocs de treballs. L’escenari còmode, amb els companys de facultat -les trobades al bar, les sortides, les ideologies compartides en llargues converses- va canviar de cop la pell, per transformar-se en un escenari intransigent, on la competitivitat, les traïcions, les enveges, les pors dansaven soltes a la captura de joves innocents; i així sense tenir massa experiència durant els anys d’adolescència i de joventut, el cant de la vida adulta deixava entrar una altra melodia.


Badalona, 25 de gener de 2013
 
contador de visitas
contador de visitas